L’agost de 2014 vam dedicar l’especial a recollir els moments Fosbury de perosnalitats d’arreu del món. Els demanàvem que ens expliquéssin allò que els havia marcat esportivament parlant, i la Muriel Casals, aleshores presidenta d’Òmnium, va participar encantada. Avui que ens ha deixat volem compartir el seu moment, relacionat amb l’esport i, com no podia ser menys, amb el país. Que la terra li sigui lleu.
El meu moment Fosbury és força recent: fa tres anys, quan ja era presidenta d’Òmnium Cultural, vaig anar a Perpinyà a veure un partit de la USAP. Era el primer cop que veia rugby en directe i em va semblar un esport francament interessant. Això sí, reconec que no vaig tenir temps d’aprendre’n totes les normes!
Era un partit de la lliga francesa contra el Tolosa, vigent campió d’Europa, que es va acabar imposant per un ajustat 24 a 25. A les grades de l’Aimé Giral vaig comprendre com és el catalanisme de la Catalunya Nord, molt diferent del nostre, però que és vigent. La comunió entre les grades i els jugadors era molt forta. I els símbols del catalanisme, que per a nosaltres tenen associada una reivindicació nacional molt forta, allà tenien una càrrega cultural o històrica i encaixaven plenament en l’ambient festiu de l’afició.
I que no hi hagués una profunda reivindicació política al darrera dels símbols no treia intensitat a la catalanitat d’aquella gent. Abans i després del partit vam poder xerrar amb molts aficionats: parlaven en francès però pensaven i se sentien catalans, encara que l’expressió lingüística fos una altra.
L’any següent, el 2012, la USAP va venir a Barcelona a jugar a l’estadi Lluís Companys i hi vaig anar. L’estadi també era força ple i demostrava que el Rugby és un esport que crea germanor i que reforça els lligams que tenim amb els catalans que viuen a l’estat francès. Per cert, a Barcelona la USAP es va prendre la revenja i va superar el Tolosa per 34 a 20 al TOP 14.
