Stop Jocs Olímpics demana que es retiri la candidatura per al 2030 Kilian Jornet, Núria Vilarrubla, Gerd Serrasolses i Araceli Segarra, esportistes en contra el projecte

Aquest dimecres la Plataforma Stop Jocs Olímpics ha presentat un manifest que compta amb 40 adhesions inicials.

De què viurem al Pirineu d’aquí a 10 o 15 anys?“. La pregunta llançada per Bernat Lavaquiol, portaveu de Stop JJOO, durant la presentació del manifest “Per un Pirineu viu, aturem els Jocs Olímpics d’hivern!” contra el projecte Pirineus-Barcelona 2030, recull la gran inquietud dels promotors d’una plataforma que esgrimeix arguments mediambientals, participatius i socioeconòmics per demanar la retirada d’una candidatura que el 2022 és previst que es faci pública de forma definitiva si se segueixen els ritmes marcats pel COI. Els signants del manifest també insten a “canalitzar les inversions per cobrir les necessitats que té la muntanya per transitar cap a un canvi de model socioeconòmic basat en la vida dels pirinencs i pirinenques i en la defensa del territori”.

El manifest compta amb el suport de l’esportista de muntanya més reconegut del nostre país, Kilian Jornet, així com el d’altres esportistes d’elit mundial com l’alpinista Araceli Segarra, la palista Núria Vilarrubla, el caiaquista Gerd Serrasolses, el corredor de muntanya Eugeni Rosselló o l’escalador Patxi Usobiaga, així com l’entrenador del Cadí La Seu Bernat Canut. Jornet ha exercit de cap de cartell de la presentació del manifest i ha detallat el seu posicionament de forma extensa:

Sabem el cost que comporta organitzar uns Jocs Olímpics. Cal ser realista i entendre l’impacte d’un esdeveniment cap al territori, i el model que dibuixes per al futur. Aquí no hi ha infraestructures suficients, i les que es facin quedaran obsoletes ràpidament per la manca de practicants i per les condicions climàtiques dels propers anys. A més, d’aquí a deu anys no serà possible fer els Jocs pel volum de neu que hi haurà. Els Pirineus necessiten canvis i una reestructuració econòmica. S’ha de fer una transició i l’organització d’uns Jocs no va en aquesta direcció, sinó que perpetua el model econòmic i turístic que hi ha a dia d’avui“.

Kilian Jornet també ha exposat el seu punt de vista com a esportista que podria participar en una cita com aquesta, atès que l’esquí de muntanya debutarà al programa olímpic el 2026:

“Com a esportista t’agrada fer esport i superar-te en una gran competició. Pots somiar de participar en uns Jocs Olímpics, és clar, però és molt més important l’efecte que pot tenir per al conjunt de la societat i per al medi ambient. No podem basar les decisions en el que ens aportarà individualment. Poder competir amb públic a casa és un fet poc rellevant a l’hora de decidir si un esdeveniment és interessant o no”

Entre altres qüestions, Jornet també ha expressat la seva preocupació pel futur de les estacions d’esquí (“cal que es reconverteixen en estacions de muntanya per acollir activitats molt més diverses“) i ha aportat una mirada crítica cap als Jocs Olímpics en general: “Hi ha esdeveniments esportius construïts des del territori per al territori i d’altres que tenen una visió global a partir d’unes empreses que no tenen en compte la necessitat de revertir els beneficis que fan cap a les poblacions que els acullen“.

Els impulsors de la plataforma, contundents

La plataforma Stop JJOO s’ha mostrat molt crítica amb el govern català durant la presentació del manifest. Bernat Lavaquiol ha deixat clar d’entrada que el projecte de candidatura “no s’aguanta per enlloc” i que “no es pot acceptar el xantatge que es fa cap als habitants dels Pirineus“. El portaveu de la plataforma ha volgut recalcar que l’historial previ convida a pensar que Pirineus-Barcelona 2030 caurà pel seu propi pes:

“Aquesta és la vuitena candidatura que es fa per acollir uns Jocs als Pirineus des dels anys 70, amb projectes fets sempre des de les ciutats, com Barcelona o Saragossa, i que mai han tirat endavant. El context actual, a més, és que el COI cada cop té més dificultats per trobar ciutats que vulguin acollir uns Jocs, que un estudi de la Universitat de Harvard certifica que són un model de negoci ruïnós, amb un 142% de sobrecost de mitjana. A més, per als Jocs de 2026 tres territoris amb més tradició de neu com Àustria, Canadà i Suïssa van sotmetre els seus projectes olímpics a referèndum i va sortir el no com a resposta guanyadora. Entenem que la població del Pirineu s’informarà i arribarà a la mateixa conclusió“.

Sobre el citat referèndum, Lavaquiol ha explicat que la plataforma té el compromís per part de Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, a limitar la consulta als territoris de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, així com al Berguedà i el Ripollès, com a comarques que també tindran una afectació directa per l’esdeveniment.

Falta com a molt un any per al referèndum i no tenim notícies. És molt difícil valorar una candidatura quan desconeixem el projecte que hi ha al darrere. Per part del Govern manca transparència cap al territori i s’omet el context d’emergència climàtica que vivim. Si no es retira la candidatura i la consulta tira endavant, aprofitarem per posar sobre la taula què volem per al Pirineu i que els veïns prenguin consciència sobre el model econòmic que necessitem. La nostra percepció és que aquests Jocs no són acceptats per la població del Pirineu“.

Xifres i model: la plataforma demana un canvi de rumb

Durant la presentació de l’acte també ha intervingut Emma Rojas, representant del col·lectiu Ramaderes de Catalunya, que ha afirmat que es planteja “un model caduc per la greu crisi climàtica que patim”. Rojas ha detallat l’impacte ambiental que té un gran esdeveniment com aquest:

“Vivim una situació d’emergència climàtica i les projeccions que aquests dies estem veient a la COP 26 indiquen que serà inviable fer neu artificial d’aquí uns anys. De fet, seguir produint neu artificial altera el cicle de l’aigua i genera estrès hídric per a les muntanyes dels Pirineus, que veuen com l’activitat de les estacions d’esquí segueixen creixent en detriment de l’activitat ramadera d’alta muntanya”.
Rojas també apunta al cost econòmic de tirar endavant una candidatura per organitzar uns Jocs Olímpics als Pirineus:
La previsió indica que hi haurà menys precipitació i augmentarà la temperatura, i cal tenir present el preu de mantenir la neu a les estacions. L’any 2017, per exemple, la producció de neu artificial a La Molina va tenir un cost d’un milió i mig d’euros. Si a xifres com aquesta li sumem el sobrecost de mantenir infraestructures buides o poc utilitzades per a ajuntaments petits després dels Jocs, la repercussió és molt negativa. Tornaríem al model de privatitzar guanys i col·lectivitzar pèrdues que ja vam viure el 2017 amb el rescat de les estacions per part de la Generalitat xifrat en més de 70 milions d’euros”.

Des de la plataforma es planteja un canvi de model per aturar el negre diagnòstic que fan de la situació actual:

Els Pirineus pateixen una especialització turística, hi ha estacionalitat en els contractes laborals, una precarietat elevada i una renda baixa. És un territori molt extens, on hi viu poca població, envellida, atès que els joves no hi troben futur. Molta oferta d’habitatge va lligada a la segona residència o al turisme, cosa que encareix el preu de viure a les nostres comarques. Els Pirineus tenen un potencial molt important en clau de diversificació econòmica i cal que es plantegin projectes per millorar les condicions de vida de la gent que hi viu“.

La plataforma Stop JJOO organitzarà diversos actes en les properes setmanes i mesos per donar a conèixer el seu posicionament contrari a una candidatura, que, simultàniament, també necessita anar fent passos endavant si vol veure la llum formalment davant el COI durant el 2022. L’organisme olímpic no determinarà la seu de 2030, com a mínim, fins passat els Jocs de Pequín que se celebren el mes de febrer de 2022.