L’any 1994 Quima Casas va completar la Pujada al Coll de Pal amb un temps d’1:47:59 i ningú l’ha aconseguit superar fins aquest mes, quan el patrocini d’una marca habituada a cercar reptes esportius d’envergadura ha ajudat a configurar una nòmina d’inscrites excel·lent amb l’objectiu explícit d’atacar el rècord. Al final, el premi gros se’l va endur Sara Alonso amb un temps d’1:40:21 en una prova en que Bàrbara Ramon, Eli Gordon i Jenny Spink, que també cercaven la proesa, també van ser capaces de millorar el registre històric de Casas.
Quima Casas és considerada com una de les grans pioneres de les proves de fons del nostre país i va decidir viure aquest repte a primera fila, compartint impressions amb les atletes cridades a superar-la i acompanyant-les fins i tot durant el recorregut. El cert és que la Pujada al Coll de Pal és una prova especial i mereixia viure una edició com aquesta per reivindicar-se com una de les cites més singulars per als corredors de muntanya i els atletes d’elit, atès que és una autèntica raresa trobar una cursa vertical en asfalt i tan exigent com la cita berguedana, amb 1.300 metres de desnivell en tot just 19 quilòmetres a peu i per carretera fins arribar al coll, a 2.106 metres d’altitud.
Aquesta persecució del rècord ha tingut una bona història al darrera que ara podem viure en forma de documental curt. “L’assalt al rècord femení” acompanya Quima Casas fins al Coll de Pal i ens mostra com viu de prop la lluita de les corredores Sara Alonso i Jenny Spink per assolir el rècord. El film recull sensacions de totes les protagonistes i a través de l’experiència de la catalana aconsegueix retratar els canvis de l’esport femení en el darrer quart de segle i aquesta estranya relació entre muntanya i asfalt.
