L’origen de la celebració d’aquest Dia Internacional contra la LGTBIfòbia que Mataró commemora pràcticament en solitari a Catalunya –amb un programa d’actes que va començar dimarts passat– té un origen tràgic. El 19 de febrer es va escollir per ser la data de naixement de Justin Fashanu, primer futbolista que va declarar la seva homosexualitat, i que es va acabar suïcidant per la pressió rebuda. El van trobar penjat en un magatzem d’un carreró de l’est de Londres.
Justin Fashanu (Londres, 1961), negre, gai i futbolista, es va treure la vida als 37 anys. Va ser el primer jugador de futbol professional a admetre públicament que era homosexual. Un mes abans de suïcidar-se, havia estat acusat d’abusar sexualment d’un jove de 17 anys a Maryland (els EUA), on s’havia traslladat per fer d’entrenador. Temerós de no rebre un judici just als Estats Units per la seva condició sexual, va agafar un avió a Londres. L’home que el va denunciar li estava fent xantatge. El 3 de maig de 1998 apareixia mort. Les últimes hores de la seva vida se’l va veure de festa en una sauna gai a Shoreditch (Londres) a 20 metres d’on posaria fi a la seva agitada vida. En la seva nota de comiat es llegia: “No vaig agredir sexualment a aquest noi. El sexe va ser consentit (…) Per fi trobaré la pau”.
Una història colpidora. Res va ser fàcil per l’alegre Fashanu que fins i tot va ser pressionat i amenaçat per The Sun, el rotatiu on va fer pública la seva homosexualitat, per si no accedia a fer aquest pas, ells ho farien públic igualment. Fashanu va ser un molt bon futbolista a la Premier que, un cop va sortir de l’armari, va rebre multitud d’insults homòfobs als camps anglesos.
Amb aquest punt d’origen situat només dues dècades enrere, s’entén que la necessitat d’una campanya contra la LGTBIfòbia en l’esport és, encara, plenament vigent. Tot i els importants avenços assolits en el reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI, encara són moltíssimes les situacions en les que les persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals o intersexuals pateixen discriminacions clares i directes, o viuen en entorns que denigren d’unamanera o altre aquests col·lectius.
Que l’esport es mulli
Mataró LGTBI, l’entitat nascuda l’any passat a Mataró, va escollir l’esport com a primera punta de llança: “És preocupant que en l’àmbit de l’esport s’hagin produït tan pocs avenços. No disposem pràcticament de cap esportista professional que s’hagi mostrat públicament com a membre de la comunitat LGTBI i, malauradament, els comentaris negatius que se senten habitualment en molts estadis i competicions en relació a aquesta comunitat, són habituals“, expliquen.
L’entitat, en la seva declaració d’intencions, assegura que “la pràctica esportiva pot ser una font molt valuosa d’educació, de salut i d’integració, però també d’ignorància, violència i exclusió. Si les persones que dirigeixen les entitats no en són conscients d’això, els infants no s’estaran formant d’una manera integral i integradora. És per això que demanem la col·laboració dels clubs i entitats, per seguir formant en el respecte i la diversitat, també en les persones LGTBI“. La campanya #esportamborgull és doncs, en si mateixa, un convit en tota regla a la comunitat esportiva local formada.
I és que el principal objectiu de Mataró LGTBI és que tot l’esport local, tots els clubs i entitats i els seus practicants prenguin consciència de la problemàtica i es mullin en contra d’accions que passen reiteradament, setmana a setmana, en diferents partits o recintes esportius. “Des de l’estereotip de segons quin esport a l’expressió vexatòria del ‘maricón l’últim’ l’esport és ple d’insults i agressions cap al nostre col·lectiu“, explica Xavi Tort, membre de l’associació. El primer acte inclòs dins el programa va reunir, dimarts passat, una setantena de persones en una taula rodona sobre ‘El tabú de l’homosexualitat a l’esport’.
La campanya demana que en tots els partits del proper cap de setmana a Mataró es faci la lectura del següent fragment del manifest:
Una qüestió de drets humans
Per Heidi Pérez, presidenta de l’entitat mataronina, s’ha de treballar “perquè l’esport deixi de ser font de discriminacions, assetjament o estereotips. És un món amb una cultura tancada, molt marcada per l’heteronormativitat segons la qual allò ‘normal’ és ser heterosexual i on moltes persones viuen la seva orientació de forma anònima“.
Va recollir el guant Marina Zablith, entrenadora i exjugadora del CNM La Sirena: “En comparació al meu país [Brasil] aquí a Europa i més concretament a Mataró no he tingut cap problema per haver sortit de l’armari, més aviat tot al contrari“. Zablith és conscient que és una afortunada en aquest sentit: “Tot va ser molt normal i la gent ho ha tractat amb tota naturalitat. M’imagino, però, que sent un home deu costar més sortir de l’armari. Entre les dones hi ha més respecte, som més delicades. Entre els nois pot ser més violent. És en el món de l’esport masculí i especialment el futbol on que surti algú de l’armari és notícia“.
La taula rodona la completava l’advocat Ricardo de la Rosa que va detallar de forma minuciosa quin és l’àmbit legal que cobreix les persones LGTBI davant casos d’agressió o abús. “És important entendre que quan parlem dels drets LGTBI estem parlant de drets humans i el respecte es fonamenta en una sère de drets que de cap de les maneres tenim ben assumits a la societat com el dret a la igualtat i a la no discriminació, dret a la integritat física i moral, a la imatge, l’honor, o la intimitat“. De la Rosa va alertar, també, dels punts flacs del marc legal anticipant que “si governa segons quin partit, podem tenir un problema d’interpretació de la llei del que és una declaració vexatòria, amenaçant o insultant, ja que apel·laran al dret a la llibertat d’expressió“.
Completava la taula Toni Travieso, el president del club Panteres Grogues, nascut fa 25 anys i que es defineix com LGTBI+ en el sentit que no està limitat a persones del col·lectiu. Travieso va alertar que “hi ha esportistes professionals que no surten de l’armari per pressions dels seus patrocinadors” i va situar la problemàtica legal respecte les persones trans com un dels exemples clars que “l’esport encara no està obert a totes les realitats d’orientació i identitat sexual“.
Amb l’acte de dimarts, Mataró obria el meló de la necessitat d’un esport conscient, respectuós i orgullós de la seva diversitat. Aquest febrer, si se sumen a la campanya, pensin en Justin Fashanu.
Una Caminada, un manifest i acció a les xarxes
Els actes inclosos dins el programa de la campanya #esportamborgull abracen tot el mes de febrer. Aquest diumenge a les 10h hi haurà una Caminada des de l’Estació de Mataró fins al Turó d’Onofre Arnau on es s’hissarà la bandera de l’arc de Sant Martí. El cap de setmana del 16 i el 17 de febrer serà quan totes les associacions i clubs adherits de la ciutat llegiran el fragment del manifest abans dels seus partits o competicions i, també, penjar una foto a les xarxes socials donant suport a la campanya.
L’aposta per fer la campanya viral, a més, té una tercera pota oberta a tota la ciutadania i és que Mataró LGTBI demana que facin una foto amb el fulletó de la campanya i la comparteixin amb #esportamborgull. Igualment demanen que els membres de clubs i entitats instin els esportistes a fer el mateix.
