Palafrugell, tira peixet! El poble està en ratxa: ascens en hoquei patins, ascens en handbol i la gran irrupció d'Aliona Bolsova

“Tira peixet” és una de les frases fetes que en català són indicatives d’aprofitar el bon moment, la bona fortuna del moment. És l’exclamació amb què se significa que algú pot estar ben content d’allò que li ha escaigut per una bona notícia o per un bon resultat. Per això mateix, en matèria esportiva, podem dir que: Palafrugell, tira peixet!

I és que la localitat costanera, referent de la Costa Brava, ha entrat al juny –just quan està estudiat que comença la seva mutació estival, dels 20.000 habitants de l’hivern al triple per obra i gràcia de l’estiu– directament a propulsió, esportivament parlant. Tres bones noves es concatenen amb denominació d’origen d’allà mateix. És com si la tramuntana que ve de sèrie hagués bufat de cop per fer avançar les naus esportives del poble en un triple atac amb triple victòria, en àmbits i esports diferents. I també a importàncies ponderades. En tot cas, tres vegades contents i contentes. Tres vegades tira peixet.

Bolsova abat la porta

Ja fa uns dies parlàvem d’Aliona Bolsova. Ho fèiem, des de la Fosbury, quan jugava tot just la prèvia de Roland Garros, el gran torneig de tennis sobre terra batuda del que avui hem de dir que la palafrugellenca ja ha estat eliminada…. però als vuitens de final del quadre principal. Esdevenint una autèntica revelació. Un dels noms propis del quadre femení. Caldrà veure fins a quina plaça del WTA –dins del top-100 segur!–s’enlaira la catalana però més enllà d’aquest resultat parcial, la sensació és que la tennista ha abatut la porta que dona accés als llocs d’honor del tennis. Caldrà veure com és ara la translació a l’herba. Però Aliona Bolsova ha arribat per quedar-se.

La lleona va acabar perdent contra Amanda Anisimova el seu setè partit a Roland Garros. A les entrevistes posteriors va dir que se sentia exhausta i que, precisament, necessitava tornar a la Costa Brava per carregar piles. En la seva primera gran aparició mediàtica, la catalana ha demostrat que és feta d’una fusta diferent, ha defugit interpretacions triomfals i s’ha limitat a dir que vol seguir treballant per esdevenir professional.

Retorn a l’OK Lliga per la via ràpida

Segon tira peixet, l’hoquei patins masculí. Una temporada després de baixar d’OK Lliga l’equip es torna a enfilar a la millor lliga del món des d’una divisió de plata que ha mantingut l’emoció fins el darrer alè de l’últim partit. Per tant ara parlarem del Palafrugell però cal reconèixer tots els equips d’una divisió emocionant com l’OK Plata. El Corredor Mató Palafrugell van fer-se amb l’ascens guanyant a Vilafranca, retornant el Baix Empordà al mapa de comarques amb equips a la màxima categoria. És el segon ascens en la història de l’entitat i el fet que s’hagi consumat per la via ràpida dona fe del sustent que té el projecte esportiu.

A més d’assolir l’ascens de categoria, el Club Hoquei també aconsegueix fer-se amb el campionat de lliga de l’OK Plata. Els palafrugellencs acaben la temporada al capdavant de la classificació amb 47 punts, els mateixos que el CP Taradell que també puja de categoria.

El Garbí puja a Lliga Catalana

La tercera punta de llança de l’èxit de l’esport de Palafrugell l’ha protagonitzat el que de ben segur és el club amb més arrelament, l’Handbol Garbí. Aquest clàssic de l’handbol català va consumar l’ascens del seu primer equip masculí a Lliga Catalana en un partit disputat al pavelló municipal, un recinte que quan s’omple d’afició local és un dels feus més inexpugnables del país. De fet el factor pavelló del popularment conegut com ‘Garbí Arena’ va ser més que clau ja que la victòria decisiva contra el Pardinyes es va fer pregar i va arribar a l’èpica i a la palafrugellenca, amb remuntada excepcional als darrers minuts. En un pavelló infernal pels forans i angelical i miraculós pels jugadors de casa.

Va ser una festassa. Les Birres Braves van fer de les seves. Aquest és el nom d’imitació amb base cervesera de les conegudes aficions argentines del grup d’animació del club. Fins i tot d’aquesta llavor va sorgir la principal entitat cultural i festiva del poble. La nodrida i sorollosa afició local sabia que l’oportunitat era única i amb tota la parròquia apretant va arribar a escalar el darrer graó entre la Primera Catalana i la Lliga, la màxima divisió catalana. Una festassa rodona si es té en compte, a més, que el Garbí enguany celebra els seus quaranta anys. Tira peixet!

Ja tenim aquí la Fosbury 33!