La història se sap, no és una llegenda infundada. L’any 2002, Anders Malm i Janne Lindberg, van decidir fer una aposta amb els germans Mats i Jesper Andersson, per a veure qui eren els més ràpids a creuar, en línia recta, un arxipèlag d’illes a Suècia. Un recorregut de nord a sud de 75 km, que obligava a combinar 65km de carrera a peu per senders i 10 km de natació en aigües obertes, amb l’únic requisit que qualsevol element que utilitzessin l’havien de portar durant tota la ruta. Van necessitar gairebé dos dies per a completar el recorregut. Però havien inventat el swimrun.
En què consisteix?
Perquè una carrera sigui considerada swimrun ha de respondre a una sèrie de paràmetres.
Prop d’un 90 per cent de carrera a peu combinat amb un 10 per cent de trams de natació en aigües obertes en un recorregut total que pot anar des dels 10 fins als 75 quilòmetres sense interrupció. A poc a poc, el calendari de cites d’aquest esport s’ha anat incrementant, igual que els afeccionats i esportistes d’elit que no volen perdre’s aquest repte esportiu.
Com succeeix en el triatló, el swimrun es defineix per la possibilitat de triar diferents rutes en funció de la distància i, sobretot, de l’estat de forma dels corredors o nedadors. Òbviament no tothom hi està capacitat per disputar-ne una prova. Per rendir-hi convé una base de carrera de trail, ja que les carreres a peu es fan sobre terreny abrupte i salvatge, i per un altre, experiència en natació en aigües obertes. De fet, el swimrun requereix d’una gran resistència i fons físic, però també de gran perícia per part dels participants, ja que aquesta carrera té molt de factor improvisació sobre el terreny. És a dir, que el swimrun, a diferència dels triatlons, implica llançar-se a l’aventura i adaptar-se a les circumstàncies del paisatge, ja que els recorreguts establerts no solen ser coneguts o “estar controlats” pels corredors.
Per parelles
El swimrun sol realitzar-se per equips de parelles en el qual es va alternant la carrera per camins, on els corredors poden anar per separat, i trams d’aigües obertes en els quals tots dos corredors han d’anar lligats amb una corda. El fet d’anar acompanyat afegeix major seguretat davant qualsevol contratemps. Així doncs, el swimrun és abans de res companyonia, encara que la tendència sigui obrir progressivament aquesta disciplina cap a la competició i la carrera individual. És una disciplina total que combina aventura i esport.
Tot l’equipament durant tota l’estona
La norma més característica del swimrun, allò que sobretot la diferencia d’altres disciplines similars és la referent a les condicions d’equipament esportiu en les quals es realitza la prova. S’ha d’anar amb vestit de neoprè curt i vambes de trail, perquè en el swimrun no hi ha interrupcions i no et pots canviar de roba durant el recorregut. Per aquest motiu és imprescindible acostumar-se a córrer amb neoprè i nedar amb calçat esportiu, així com anar equipat amb tot el necessari des del començament de la carrera, la qual cosa inclou una bossa estanca amb una sèrie de materials obligatoris i altres recomanats.
Amb aquest títol de campiona del món de swimrun, la Fanny supera els dos sotscampionats que havia aconseguit en edicions anteriors i amplia el seu palmarès després d’aconseguir la medalla d’or al Campionat de Catalunya Màster en els dels 200 estils.
