Celebritat al país veí i desconegut a casa nostra, és l’home que no perd mai. Es tracta del francès Teddy Riner, el judoka més exitós de la història. Atenció la dada: 195 victòries en 204 combats disputats des del seu debut internacional el 2005. És a dir, un 95,6% d’efectivitat. I encara més impressionant: acumula 98 triomfs consecutius. No perd des del 2010, quan va caure davant el japonès Daiki Kamikawa en la final de la categoria ‘open’ del Mundial de Tòquio.
A part dels números, Riner imposa també sobre el tatami pel seu físic. 2,04 metres d’alçada i un pes al voltant dels 130 kg fan que el francès competeixi a la categoria de +100 kg, reservada als judokes més imponents de tots. El seus primer èxits els va aconseguir només amb 18 anys, quan es va donar a conèixer entre els professionals guanyant l’Europeu i el Mundial del 2007. Un any després, pujava al tercer esglaó del podi dels Jocs Olímpics de Pequín. Una medalla de bronze que des de llavors no ha tornat a repetir mai i que suposava l’última derrota viscuda en la categoria de +100 kg.
Cinc vegades campió europeu (2007, 2011, 2013, 2014 i 2016), vuit vegades campió mundial (2007, 2009, 2010, 2011, 2013, 2014 i 2015) i dues vegades campió olímpic (2012 i 2016). Un palmarès absolutament històric que l’eleva com el millor judoka de la història pel que fa a títols.
Des del 2008 tan sols ha deixat de guanyar els títols on no ha competit excepte en una ocasió. En la mencionada darrera derrota de la categoria de pes obert del Mundial de Tòquio 2010. Allà va perdre contra el japonès Kamikawa, que el va vèncer contra pronòstic. Poc acostumat a aquesta mena de situacions, en aquella ocasió Riner no va actuar amb esportivitat en no voler donar la mà a Kamikawa, al considerar que l’àrbitre l’havia afavorit.
Més enllà d’aquesta polèmica, la trajectòria de Riner l’ha convertit en una llegenda per al judo i per a l’esport francès. Nascut a l’illa de Guadalupe i emigrat a les afores de París de ben petit, Riner és un exemple més de la França variada i multiètnica que alguns s’entesten a rebutjar. Els seus triomfs li han valgut el reconeixement del públic i el de les marques, sent un gran reclam publicitari. Abanderat de la delegació francesa a Rio 2016, compta amb reconeixements d’Estat amb les distincions de la Legió d’Honor i l’Ordre Nacional del Mèrit. També ha estat escollit millor esportista francès el 2012 i el 2016 pel diari L’Équipe.
Teddy Riner vol continuar guanyant
Després de la seva última medalla d’or, Riner va decidir prendre’s uns mesos sabàtics. Aquest 2017 ha reaparegut reconeixent que aquest descans li ha comportat un sobrepès de vint kg que el judoka vol perdre en poques setmanes. Amb 29 anys i un palmarès espectacular, altres optarien directament per la retirada però Riner no en té prou. Ja ha dit que vol repetir victòria a Tòquio 2020, una edició olímpica particularment especial pel judo, que tornarà al seu país d’origen. I encara més, si París fos escollida per ser la seu dels Jocs de 2024, Riner es podria plantejar allargar la seva carrera fins als 37 anys per tancar-la amb una victòria olímpica a casa. De moment, però, l’objectiu més immediat serà el novè títol mundial, el proper agost a Budapest..
