Després de pràcticament 5 anys d’inactivitat, aquest dimarts 13 de desembre es va constituir la nova junta directiva del Comitè Olímpic Català. Serà presidida per Gerard Esteva i comptarà amb Xavier Vinyals com a vicepresident, a partir d’una candidatura única impulsada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, la Plataforma ProSeleccions i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. L’anunci de l’acord entre les dues grans entitats de l’esport català es va fer públic el dilluns al migdia.
L’Assemblea de dimarts va validar el suport a la candidatura única amb el consens de tots els assistents. Més enllà d’Esteve (president de la UFEC) i Vinyals (president de la Plataforma ProSeleccions), la junta comptarà amb 9 membres més. La majoria d’ells seran vocals en representació de les federacions esportives catalanes. Hi tenen un lloc garantit les Federacions d’Entitats Excursionistes de Catalunya, de Voleibol, de Patinatge, de Bàsquet, de Korfbal i d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual.
La nova junta també inclou la presència de dos noms vinculats a l’esport d’elit a Catalunya. Pere Sust, del món del bàsquet, i Maria José Bilbao, de la natació. També compta amb Enric Ballesteros, un dels membres fundadors del Comitè Olímpic Català l’any 1989.
El reconeixement del COI
El principal objectiu de la nova etapa és emprendre un procés que posi el COC a punt pel seu reconeixement pel Comitè Olímpic Internacional, per permetre els esportistes i seleccions catalanes per poder competir als Jocs Olímpics i Paralímpics. Les entitats expliciten que l’impuls es dóna “en el moment en què Catalunya viu un procés polític en què les seves institucions treballen per a la transformació del país en un Estat que aspira a ser reconegut per la comunitat internacional“.
El programa de candidatura inclou fomentar i promoure que totes les Federacions Esportives catalanes en siguin membres del COC; estudiar l’impacte que el reconeixement internacional del COC tindrà per a l’esport català en els àmbits esportiu, econòmic i social; o impulsar actuacions internacionals que inclouen la creació de la figura de l’Ambaixador de l’esport català i un treball exhaustiu sobre els mitjans esportius internacionals.
La reactivació del COC ja ha suscitat crítiques a Madrid. Alejandro Blanco, president del Comitè Olímpic Espanyol, ha reaccionat dient que “només hi pot haver un comitè olímpic a cada estat“.
Els orígens del COC
El Comitè Olímpic Català va començar a caminar, oficialment, el 29 de maig de 1989, gràcies a l’unió de quatre federacions esportives catalanes. 3 anys abans Barcelona havia estat escollida com a seu olímpica de 1992 i diverses persones van reaccionar amb una campanya per aconseguir una delegació catalana als Jocs de casa. El 1987, de fet, havia nascut l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya, que va ser el primer motor de reivindicació de cara als jocs barcelonins.
L’any 1991 el COC va presentar formalment la seva sol·licitud de reconeixement al COI. Com és sabut, no va prosperar i pocs anys més tard Samaranch va impulsar el canvi dels estatuts que impedia a les nacions sense estat poder ingressar al COI. Molts anys abans, en la dècada dels anys 10 i 20 del segle passat, ja hi va haver un primer impuls per reconèixer un comitè català. Llavors es va fer sota l’impuls de la Confederació Esportiva de Catalunya i lligat a la proposta d’acollir els Jocs Olímpics a Barcelona per al 1924. Les indecisions i el cop d’estat de Primo de Rivera van fer saltar pels aires les propostes, que pràcticament 100 anys després podrien esdevenir reals.
