Aquesta decisió va ser presa ahir pels membres del Comitè Olímpic Internacional (COI) a la 133a sessió que es fa a Buenos Aires. La iniciativa és una continuació del compromís del COI de participar en la lluita davant la crisi mundial de refugiats i una altra oportunitat de seguir transmetent el missatge de solidaritat i esperança a milions d’atletes refugiats i desplaçats interns arreu del món.
Segons el president del COI, Thomas Bach, aquesta no és una solució que l’organisme olímpic busqués, però s’hi ha vist obligat:
L’Alt Comissionat per l’ACNUR, Filippo Grandi, ha elogiat la decisió:
Rio 2016, el precedent
El primer equip olímpic refugiat va néixer el 2016 a Rio de Janeiro. Mentre desfilaven a la Cerimònia d’obertura, dos nedadors, dos judoques, un corredor de marató i cinc corredors de mitja distància que originalment procedia d’Etiòpia, del Sudan del Sud, de Síria i de la República Democràtica del Congo, es van convertir en models immediats per als 68,5 milions de refugiats i desplaçats interns i veritables ambaixadors mundials per als valors de l’olimpisme
Des dels Jocs Olímpics, el COI ha seguit donant suport a aquests 10 refugiats olímpics, així com a diversos atletes refugiats dels cinc continents a través del Programa de Suport d’Atletes Refugiats Olímpics. Mitjançant beques, que s’adhereixen a subvencions de capacitació mensual i subsidis fixos, la Solidaritat Olímpica i els seus Comitès Olímpics Nacionals d’acollida ajuden a aquests atletes refugiats a preparar-se i participar en competicions nacionals i internacionals. L’ACNUR, a través de la seva col·laboració a llarg termini amb el COI, té un paper fonamental en totes les fases de selecció, aprovació i seguiment dels atletes.
