Deu anys després de la primera cita ens fixem en els esportistes que han estat campions adolescents a Singapur, Innsbruck, Nanjing o Lillehammer i que més endavant han ratificat el seu talent amb un or en uns Jocs Olímpics. Una fita assolida en comptades ocasions fins ara i on no incloem aquells que han pujat a podis d’una banda i altra o que han estat campions del món. En aquest article només hi ha espai per als campions adolescents dels Jocs Olímpics de la Joventut que també són campions dels Jocs Olímpics d’estiu o d’hivern.
Chad le Clos
Una de les grans estrelles de la natació dels darrers anys va presentar-se en societat als Jocs de la Joventut de Singapur 2010 (els primers de la història) amb cinc podis i una medalla d’or als 200 estils. Dos anys més tard el sud-africà va regalar-nos un dels millors moments dels Jocs de Londres 2012 en vèncer a Michael Phelps als 200 papallona per un estretíssim marge de temps i en una victòria que va ser sonada davant l’esportista més llorejat de la història olímpica. Le Clos ha guanyat tres medalles més als Jocs, totes elles de plata.
Chloe Kim
Probablement és el nom hivernal més conegut de la llista a casa nostra pels seus èxits constants i també per haver deixat a Queralt Castellet amb un pam de nas en més d’una ocasió. La nord-americana és la gran estrella del surf de neu al mig tub i abans de guanyar un doble or als Jocs de la Joventut de Lillehammer el 2016 ja s’havia proclamat campiona als X Games d’Aspen al Superpipe. Kim va penjar-se una merescuda medalla d’or a Pyeongchang 2018 amb 17 anys al half pipe i continua sent la millor d’aquesta disciplina quan entra en competició.
Jade Jones
La gal·lesa és una de les grans estrelles del taekwondo i va despuntar a Singapur per primera vegada guanyant el seu quadre amb unes maneres que ja li auguraven èxits en categoria sènior. En categoria -57 kg s’ha proclamat campiona d’Europa i del món però és als Jocs Olímpics on sempre ha ofert la seva millor versió, proclamant-se campiona el 2012 a Londres i el 2016 a Rio. Aquest estiu era favorit per aconseguir un triplet històric.
Yana Egorian
La russa va brillar als Jocs de Singapur de 2010 amb un doble or en esgrima en l’equip d’adolescents mixt i també en la competició individual de sabre. Després d’encadenar uns quants anys de grans èxits amb l’equip rus el 2016 es va erigir en un dels grans noms de l’esgrima mundial amb un doble or (individual i per equips) als Jocs de Rio i el número 1 del rànquing mundial. Aquell mateix any va ser escollida com la millor esportista de Rússia.
Andreas Wellinger
El germànic va formar part del potent i alhora exitós equip de salts d’esquí el 2012 a Innsbruck (entre altres, amb Katharina Althaus!) i ja suma dues medalles d’or olímpiques amb un or per equips a Sotxi i un or individual molt lluitat a Pyeongchang. Wellinger també és campió del món i malgrat els seus èxits continua un pas per darrere en qüestió de fama respecte a altres estrelles dels salts d’esquí. Potser perquè mai ha brillat al torneig dels quatre trampolins.
Robeisy Ramírez
El púgil cubà és un dels grans noms de la boxa amateur de la darrera dècada i va despuntar en primer terme a Singapur 2010 amb una medalla d’or. Més endavant Ramírez ha fet valer la seva qualitat al ring i s’ha proclamat campió olímpic a Londres 2012 i també a Rio 2016 en pes mosca. El 2018 va abandonar l’equip cubà per convertir-se en professional de la boxa.
Tony Yoka
No abandonem la boxa per fixar-nos en l’èxit del francès que va brillar en primera instància a Singapur ara fa deu anys davant rivals també adolescents. El 2016 va aconseguir el major èxit de la seva trajectòria esportiva amb un or a Rio de Janeiro davant el britànic Joyce en el pes superpesant. El 2017 va fer el salt com a professional i un any més tard va ser sancionat per la federació francesa per saltar-se tres controls antidopatge.
Kim Jang-mi
La sud-coreana va viure els millors moments de la seva carrera en plena joventut. A Singapur va vèncer en la competició de 10 metres en pistola d’aire i dos anys més tard va sorprendre a la defensora del títol olímpic (la xinesa Ying) amb una victòria en pistola 25 metres.
Nijat Rahimov
El Kazakhstan va viure un dels seus grans moments olímpics a Rio de Janeiro quan Nijat Rahimov va aconseguir superar de forma sorprenent el xinès Lu Xiaojun, que era el vigent plusmarquista mundial. Un duel que es va resoldre amb una xifra estraosfèrica de Rahimov en dos temps i que va reblar el clau en categoria -77kg a la trajectòria iniciada a Singapur 2010 en -69 kg. A mig camí Rahimov va estat vetat de qualsevol competició durant dos anys (2013-2015) per dopatge.
Deng Wei
La Xina és la gran potència de l’halterofília sempre que les sancions per dopatge han deixat competir als seus millors especialistes en les cites internacionals. Deng Wei és actualment pentacampiona del món i va començar a brillar a Singapur en -58 kg en un any en què ja va assolir la seva primera corona mundialista. El 2016 va arrasar als Jocs de Rio amb rècord mundial inclòs.
Alina Makarenko i Karolina Sevastyanova
Les dues gimnastes russes han compartit plegades els moments més importants de la seva trajectòria amb l’equip rus de rítmica. A Singapur 2010 van guanyar com a adolescents l’or per equips i van repetir èxit a l’All Around de Londres 2012. Per lesió i per cansament davant l’exigència en les rutines d’entrenament i de nutrició, totes dues van plegar de l’alta competició pocs mesos després de l’or a la Gran Bretanya.
Emma McKeon i Madison Wilson
Les australianes s’han erigit en especialistes en els relleus a la piscina. Les nedadores adolescents va tenir el seu primer contacte amb l’olimpisme a Singapur 2010. Amb les aussies van brillar amb un or al relleu dels 100 estils. Sis anys més tard van aconseguir una medalla d’or als 4×100 lliures i McKeon va sumar tres podis més al seu palmarès.
Shim Suk-hee
Pocs dies abans de celebrar el seu 15è aniversari la coreana va aconseguir un doblet d’or a Innsbruck 2012 en patinatge de velocitat sobre gel en pista curta (500 i 1.000 metres). Des de llavors no ha parat de guanyar ja en categoria sènior i acumula onze títols com a campiona del món i dos ors als Jocs Olímpics d’hivern als relleus de 3.000 metres (Sotxi 2014 i Pyeongchang 2018). A Sotxi, quan encara era menor d’edat, també va pujar al podi individual en dues ocasions més. Ha denunciat el seleccionador de Corea per haver abusat sexualment d’ella des que era una adolescent fins pocs mesos abans dels Jocs de 2018.
Lim Hyo-jun
Hyo-Jun és un altre gran especialista en patinatge de velocitat sobre gel en pista curta. A Innsbruck va compartir èxit amb Suk-hee amb una medalla d’or i malgrat viure una transició cap a la categoria sènior més complicada a Pyeongchang 2018 va ser campió olímpic als 1.500 metres. El 2019 va confirmar el seu salt endavant amb uns mundials impressionants amb cinc medalles d’or. Fa uns mesos va rebre una sanció d’un any sense competir per part de la federació coreana després d’abaixar els pantalons d’un company d’equip davant altres persones.
Zheng Shuyin
Tornem al taekwondo i no ens movem del continent asiàtic. La xinesa Shuyin va brillar entre adolescents a Singapur 2010 i va tornar a fer-ho al Brasil l’estiu de 2016 amb l’or olímpic en categoria de 67 kg. Era el primer or del seu país en uns Jocs Olímpics en aquest esport des d’Atenes 2004 i va ser especialment celebrat.
Ruta Meilutyte
Acabem amb el cas més singular de tots. Amb Ruta Meilutyte hauríem de canviar el títol de l’article: “de campions olímpics a campions adolescents”. La lituana va sorprendre al món amb una exhibició als Jocs de Londres 2012 quan tenia 15 anys amb un or als 100 braça. Dos anys més tard va decidir participar als Jocs de la Joventut de Nanjing i va guanyar dos ors als 50 i 100 braça. Després d’allò mai ha tornat a guanyar un or olímpic o mundial. El 2019 es va retirar després de saltar-se tres testos antidopatge quan ja semblava haver desconnectat de l’alta competició.
