D’aquí a un any…. matinades i matins reservats!

3 minuts de lectura
Ja només queda un any. De fet menys d’un any. Agafar la perspectiva d’on serem totes plegades d’aquí 365 dies acostuma a ser un exercici carregós que es defuig. Ens agrada dir allò de “si no sé encara què faré demà com vols que….”. Doncs volem. Volem perquè ens coneixem. Volem perquè sabem què passa cada quatre anys, que el febrer té un dia de més i a l’estiu ens amorrem als Jocs Olímpics.

El 25 de juliol del 2020 començaran els Jocs, la teca esportiva. De fet el 24 ja hi haurà el fast inicial amb la cerimònia d’inauguració, que promet ser de dibuixos animats i de forma literal, essent Japó. Però anem a l’important. Aquelles jornades que les més devotes allarguem de forma maratoniana d’esports, disciplines i reclams diferents. Això començarà el 25 de juliol. Primeres medalles i tot. Però convé fer-li una ullada d’un any estant: poca conya, perquè ens hi haurem d’anar acostumant. Perquè tocarà matinar.

És probable que el canvi agradi a algun dels que es recreen en reformes horàries i, fins i tot a l’estiu, ens volen fer sopar aviat. Si ens tornem a posar a la pell de l’aficionada que s’ho vol “empassar” pràcticament tot és probable que Tòquio 2020 requereixi d’hàbits horaris monàstics ja que de bon matí –amb aquell mal dormir de l’estiu, eh!– tindrem feina. L’antecedent immediat, els Jocs de Rio, ens van demanar el canvi. De les nits en fèiem dies. Si sou de canviar rutines poc a poc i de gestionar sons i descansos amb temps, teniu un any. Insistim: tocarà matinar.

Els horaris

La diferència entre Tòquio i el fus horari de casa nostra són de set hores. I a partir d’aquí els més malalts ja poden anar fent comparacions amb la quadrícula d’horaris que, de fet, es va publicar fa mesos. I anar llistant què no es voldrà perdre. Com sempre, als Jocs hi haurà de tot, literalment. El tir olímpic donarà les primeres medalles, el 25 de juliol. En natació, que copa la primera setmana, les finals del torn matinal seran a partir de les 6.00 del matí, mentre que les de tarda arrencaran a les 13.00.

Mateix patró per l’atletisme, la part més important en la segona setmana de competició. La prova estrella, els 100 metres llisos masculins, es disputaran –per si ja ho voleu anotar– el diumenge 3 d’agost entre 12.00 i 16.00. La marató serà a les 6.00 japoneses del matí per a evitar les altes temperatures. La franja de migdia coparà les finals de molts dels desports, pel que, a més de matinar, haurem de convenir que segons quin dinar de compromís no es podrà fer amb el peveter encès.

Hi ha excepcions més punyeteres, en un món que preval el negoci per sobre de tota la resta. Un bon exemple serà la final de bàsquet masculó, el 8 d’agost a les 4.30 de la matinada a casa nostra. La raó: que és ‘prime time’ als Estats Units. Més matinades: la final de ciclisme en ruta serà el mateix dimecres 25 de juliol a les 4.00 del matí. L’arribada a meta, prevista a les 11.15 del matí, enxamparà alguns amb el croissant i el cafè amb llet.

Prevalença dels migdies

Més finals. Les d’handbol seran a les 14h, esgotant el torn del dia i les d’hoquei a les 12h. Per a la final masculina de tennis, tindrem sort ja que el 2 d’agost estan previstes diferents finals, pel que les finals tendiran al nostre migdia.

 

 

El factor de la calor

Un dels elements determinants dels Jocs de Tòquio serà la calor. I en aquest cas no parlem de les que ens els mirarem per la televisió –que ja sabem com és la canícula a casa nostra!– sinó dels propis esportistes. Hi ha proves com la marató que es faran en hores inhòspites pels aficionats locals com les sis de la matinada. I l’horari general tendeix més a les nits d’allà per evitar cops de calor. Això en clau catalana és bo: més migdia que matins per a les coses rellevant. Si fem una mica de memòria, veurem que de fet l’antecedent directe dels Jocs, el 1964 al mateix Japó, es van fer a l’octubre.

El torn d’Eurosport

El darrer element a tenir present, a un any vista: la televisió. Després de moltes edicions, a l’estat espanyol no serà la Ràdio i Televisió públiques qui emetran els Jocs. Els drets els té Eurosport, que ja fa temps que se’n vanagloria però de qui es desconeix amb exactitud quina cobertura podrà oferir i en quins termes. Eurosport a seques té el seu propi reproductor en streaming i presència a nombroses plataformes de pagament com Movistar o DAZN. Per llei, està obligat a oferir part dels Jocs en obert pel que podrà o bé potenciar el seu canal en obert de TDT o buscar acords amb algun altre canal o grup mediàtic. Els Jocs es veuran, segur. Però tots, íntegrament… només per Eurosport. És a dir passant per caixa.