La candidatura olímpica d’hivern ja fa pràcticament 9 anys que va començar a formar part de l’agenda política del país. El mes de gener de 2010 Jordi Hereu, alcalde socialista de Barcelona, anunciava en un acte al Museu Olímpic i de l’esport un projecte per presentar una candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern de 2022. Ràpidament els Jocs es van convertir en una idea polèmica: oposició rotunda d’alguns, ridiculització d’altres, satisfacció de part del territori i d’algunes institucions esportives. Els possibles Jocs d’hivern catalans van néixer envoltats de polèmica però ja fa temps que han deixat de ser considerats un projecte llunàtic per analitzar al detall les opcions reals de presentar una proposta que compti amb el suport ciutadà.
L’Ajuntament de Barcelona ha estat una peça clau de tot aquest procés, que ara lidera la Generalitat de Catalunya. Després de molts alt-i-baixos, la possible candidatura s’ha mogut entre el 2022 i el 2026 abans d’anar a raure al 2030. La Federació Catalana d’Esports d’Hivern també ha posat cos i ànima en consolidar una proposta que acaba de rebre el primer vist-i-plau del COI.
En una assemblea duta a terme a Buenos Aires, on aquest cap de setmana han començat els Jocs Olímpics de la Joventut, el COI ha entregat a la delegació catalana present a l’Argentina l’informe del consultor suís Gilbert Felli, que fa un mes va fer una visita a Catalunya per comprovar l’estat del projecte.
Aquest primer informe és favorable a la candidatura Pirineus – Barcelona 2030 i obre la porta a continuar endavant amb el projecte. No és un aval definitiu, però el fet de rebre impressions positives també dona pas a una segona fase en què consultors del COI participaran amb els responsables de la candidatura de concretar una proposta operativa per poder acollir els Jocs d’hivern. Gilbert Felli va trepitjar durant el mes de setembre el terreny del que haurien de ser les principals infraestructures dels Jocs a Catalunya. Instal·lat en una nova fase que vol evitar els projectes faraònics i sense ús esportiu que deriva en instal·lacions decadents (ho hem vist recentment a Rio, Atenes o Sotxi), el COI analitza ara els projectes en funció de la seva sostenibilitat.
Superada la primera pedra de toc, arriba ara el moment de preparar un projecte detallat on s’associï cada prova del programa olímpic amb una instal·lació concreta i on s’entrin a valorar tots els detalls operatius per fer possible els Jocs. És en aquesta fase on es podria confirmar que els Jocs podrien anar més enllà de Catalunya amb alguna prova de gel (luge, bobsleigh, skeleton) fora del territori per evitar construir noves instal·lacions sense un ús garantit en el futur.
Un projecte que avança
Gerard Figueras, secretari general de l’esport, ha explicat el resultat de l’informe a diversos mitjans. Recollim part del seu missatge a TV3 i RAC1:
Si la feina tira endavant, manté el suport del COI i és capaç d’unir a totes les institucions implicades (a hores d’ara, des de l’estat espanyol fins a l’ajuntament de Barcelona), la candidatura podria formalitzar-se oficialment d’aquí a tres anys.
