Després d’uns dies de rumors i de declaracions als mitjans plenes de dubtes, aquest dimarts al vespre Calgary ha confirmat que retira la candidatura per acollir els Jocs Olímpics d’hivern de 2026. De fet, hauríem de tractar-ho de confirmació no oficial, ja que l’acord real és dels responsables de la candidatura olímpica per al 2026 de la localitat canadenca. Després d’una reunió de més de quatre hores, el seu representant ha assegurat davant els mitjans de comunicació que presentaran una moció a l’Ajuntament per tal que cancel·li immediatament totes les activitats vinculades a la candidatura olímpica i que el Canadà quedi eliminat com a possible seu dels Jocs.
El motiu esgrimit pels responsables de la candidatura és econòmic: són incapaços de garantir un pressupost suficient abans d’arribar al plebiscit ciutadà sobre la conveniència de la candidatura previst per al proper 13 de novembre. Atès que els números econòmics no surten i que les enquestes constaten que una part molt significativa de la població està en contra de l’organització dels Jocs, el moviment de la candidatura promou que sigui el govern qui faci el gest de plegar abans de rebre una previsible clatellada per part dels ciutadans. La decisió en ferm s’haurà de votar aquest dimecres.
Calgary, escenari dels Jocs mitificats de 1988 a casa nostra gràcies a la memorable cançó d’Antònia Font, se suma a les renúncies prèvies de la localitat turca d’Erzurum (per falta d’infraestructures), de la ciutat japonesa de Sapporo (amb voluntat de millorar el projecte per al 2030), de l’austríaca Graz (per manca de suport polític i ciutadà) i de la suïssa Sion, després de perdre un referèndum celebrat al juny amb un 54% dels vots emesos en contra. No només això: prèviament Innsbruck (Àustria) i Graubünden (Suïssa) també van caure de la cursa a través d’un referèndum.
Itàlia i Suècia, dues opcions amb debilitats
Després d’un llarg procés que va arribar a comptar amb Barcelona-Pirineus com una opció plausible (finalment, els esforços se centren en l’edició de 2030) ja només queden dues candidatures en peu de guerra. Totes dues, però, estan tenint algunes dificultats i no és segur que arribin a ser candidates definitives per a l’elecció de la seu. La que ha donat més passos endavant en els darrers mesos és la candidatura conjunta Milà-Cortina d’Ampezzo, que ha rebut el suport del govern italià i on les regions de Lombardia i Vèneto hauran d’assumir una part rellevant del finançament. El projecte no vol invertir en noves instal·lacions, pel camí ja ha caigut Torí i planen dubtes sobre l’idoneïtat de celebrar algunes competicions al Tirol austríac.
Estocolm, de la seva banda, ja va haver de renunciar el 2022 després de preveure uns costos econòmics majúsculs per a la ciutat i el país i està lluitant per presentar un projecte menys gegantí. També cal veure, encara, com resol les distàncies amb les pistes d’esquí alpí (Are, a més de 500 quilòmetres) o del bobsleigh, skeleton i luge, amb possibilitats que acabin disputant-se a Letònia.
La seu dels Jocs, un problema per al COI
Sigui com sigui, un nou revés per al COI que n’ha vist de tots colors aquests darrers anys i que de moment encara no ha trobat la tecla màgica per tornar a oferir un esdeveniment que engresqui a les ciutats candidates a formalitzar projectes sense deutes econòmics assegurats i lluitar per la seu com havia passat fins fa pocs anys.
