Des de l’any 1984 Andorra no enviava un equip tan reduït als Jocs Olímpics d’estiu o d’hivern. Aquell any el país va comptar amb dos representants tant a Los Angeles com a Sarajevo. És la mateixa xifra d’esportistes andorrans que hi haurà aquest estiu a Tòquio i que és sensiblement inferior als 5-6 representants que havien competit als Jocs durant la darrera dècada i de la xifra rècord de vuit atletes presents tant a Barcelona 1992 com a Atlanta 1996.
L’estrella de la delegació andorrana per a Tòquio és Mònica Dòria. La palista que entrena de forma habitual a La Seu d’Urgell s’ha classificat per mèrits propis en piragüisme en aigües braves en la modalitat de K-1 després d’aconseguir resultats meritoris en copes del món, europeu o mundial en el darrer cicle olímpic. Dòria és una palista que competeix habitualment amb les millors del món en la seva disciplina i té opcions de plantar cara al Japó, encara que està un esglaó per sota les candidates a lluitar per les medalles. Les característiques del seu esport, però, premien els encerts i Dòria té moltes opcions de superar la primera ronda i té talent suficient per lluitar a les semifinals per intentar colar-se entre els deu finalistes.
L’altre esportista d’Andorra serà Pol Moya, un migfondista que competirà als 800 metres llisos després d’endur-se la invitació de l’organització en forma de “wild card” i de ser escollit en un procés intern per davant del també atleta Nahuel Carabaña. L’andorrà ja va participar als Jocs de Rio el 2016 i ha baixat dels 1:50.00 amb regularitat en els darrers anys, arribant a córrer per sota els 1:47.00 en una ocasió. Aquest 2021 Moya encara no ha aconseguit arribar a la seva màxima brillantor i als Jocs ho tindrà molt difícil per intentar sorprendre a la primera eliminatòria i avançar ronda.
Una decisió polèmica
Mònica Dòria serà la banderera de la minsa delegació andorrana, que podria haver estat més àmplia si el Comitè Olímpic Andorrà (COA) hagués atès la petició de la Federació Andorrana de Natació (FAN), que comptava amb acceptar les “wild card” diponibles per a Bernat Lomero i Nàdia Tudó. La Federació Internacional va concedir dues places a l’andorrana per accedir als Jocs independentment de si els seus nedadors assolien la mínima B per anar als Jocs. La FAN des del primer moment va mostrar la seva voluntat d’acceptar les invitacions però el COA va decidir que només hi anirien si assolien la mínima B.
Tudó i Lomero són esportistes becats per la Federació Internacional i han hagut de buscar la mínima en condicions força millorables. D’entrada, a Andorra no hi ha cap piscina de mida olímpica i Lomero, per exemple, ha entrenat durant un temps a Kazan per preparar-se. Malgrat això, el nedador ha progressat considerablement en el camí cap a Tòquio i s’ha mostrat molt decebut per la decisió final del COA: “Fer 13 rècords nacionals en una temporada i mitja, un cinquè lloc d’Espanya absolut o els podis a Catalunya no són arguments suficients per a convèncer el COA de portar-me als Jocs amb la invitació que em correspon“.
La versió del COA indica que els dos nedadors estan a “anys llum” de la mínima B per anar als Jocs. Sigui com sigui, amb els mateixos criteris de 2016 Lomero i Tudó aquest estiu es convertirien sense problemes en esportistes olímpics tal com van fer llavors Pol Arias i Mònica Ramírez.
