Marta Segú (Terrassa, 1995) és una de les jugadores catalanes convocades per Adrian Lock, seleccionador espanyol, pel Mundial d’hoquei herba que comença aquest divendres a Terrassa. La davantera del RC Polo, que es va penjar el bronze a la Copa del Món de 2018 disputada a Londres, creu que es troben davant una oportunitat històrica per aconseguir el primer mundial per l’hoquei herba femení espanyol. Seria un gran èxit, comparable a la medalla d’or obtinguda per la selecció femenina als Jocs Olímpics de Barcelona fa 30 anys al mateix estadi on les Red Sticks jugaran els seus partits.
Quines sensacions hi ha just abans de debutar en un Mundial a casa contra el Canadà?
L’equip està amb moltes ganes i molt preparat, hi ha aquest punt de… no et diria nerviosisme perquè crec que la gent no està nerviosa, però si com de ganes, d’ànsia per començar i poder jugar i demostrar tot el que venim fent fins ara; tot l’esforç, els entrenaments, la tàctica i tècnica que hem estat fent. Tenim ganes que arribi el dia per poder començar.
Sou a Terrassa aquests dies, es nota que és setmana de Mundial ja?
No hem pogut sortir gaire, anem de l’hotel al camp i a l’inrevés, però sí que durant el trajecte t’hi vas fixant i jo que sóc de Terrassa m’hi fixo més perquè visc aquí i veig com va la cosa. Hi ha molts cartells promocionant el Mundial. A Terrassa l’hoquei és primordial però sí que és cert que es respira ambient de gran competició internacional, està molt maca la ciutat amb aquests cartells que animen a la gent a venir a veure aquest torneig de gran magnitud i que es juga a un lloc on es va fer història el 1992.
Què et diuen la família i amics aquests dies?
Res, saben que això no és d’ara només, portem tants anys entrenant que al final el que volen és que ho gaudim molt. Els meus sempre em diuen que disfruti del moment perquè “quan acabis la teva carrera esportiva t’adonaràs que el que estàs vivint és impressionant”. Em fan costat i volen que comenci ja per venir-nos a veure i animar-nos tant com puguin.
Què tal l’estadi, l’han deixat maco?
L’estadi està molt xulo, ara ja l’han acabat de posar guapo. Portem entrenant allà uns mesos i l’estaven reformant, però ara ja han acabat i està molt xulo. Han posat totes les pancartes, la lona del darrere i per dins l’han deixat molt millor, tot està preparat perquè comenci i es gaudeixi de la millor manera.
Com ha anat la preparació?
Ha anat molt bé perquè hem tingut l’oportunitat de jugar la ProLeague, una lliga internacional amb les vuit millors seleccions. Nosaltres en teoria no estàvem classificades per jugar-la, però per la Covid hi va haver dues vacants i en vam agafar una. Ha estat una gran preparació poder jugar contra els millors equips del rànquing, que al final són equips que acabaràs trobant en altres competicions i està bé tenir aquest ritme de jugar contra elles i anar aplicant tots els nous conceptes. A la ProLegue també hem hagut de fer concentracions i ha estat la millor preparació possible.
Què suposa jugar a casa, a Terrassa, on es va aconseguir l’or als Jocs Olímpics de 1992?
Per nosaltres, a part de la il·lusió que fa poder jugar a un estadi com aquest tan gran en el que no estàs acostumat a jugar, també hi ha un punt de motivació perquè molta gent et pregunta “Què, esteu nervioses?”, realment, nervioses no ho estem, sí que estem motivades perquè és una oportunitat per nosaltres.
Ens està veient molta gent a un estadi molt gran que ho fa tot d’una magnitud superior i és una oportunitat que volem aprofitar. Serà el que hagi de ser, però el que sí que garantim és que ho posarem tot, moltes ganes, motivació, molt de cap i fent-ho tot de la millor manera. No sabem què passarà perquè al final això no es pot controlar, l’esport és imprecís però és veritat que està tot molt meditat i estem molt motivades. Són clau l’ambició, la motivació i la il·lusió.
Marta Segú: “No estem nervioses, estem motivades perquè és una oportunitat per nosaltres”
Veniu del bronze del Mundial del 2018 i a l’Europeu del 2019, però als darrers grans campionats no heu pujat al podi…
És part del procés. Quan estàs a un equip de màxim nivell el que has de fer és intentar-te superar cada dia per créixer. Però, com a tot arreu, hi ha alts i baixos i en començar a treballar un sistema de joc nou potser sembla que fas una passa enrere, però a la llarga te’n pot fer avançar tres endavant. És un sacrifici que fas per intentar que a la llarga estiguis preparat per jugar un torneig com el que ve ara. Els anys anteriors potser no van ser els millors però crec que aquest equip té molt talent i segur que anirà bé.
És una oportunitat immillorable per aconseguir el primer mundial a casa?
Per la situació, seria ideal, però nosaltres tampoc tenim al cap només l’expectativa de guanyar. No contemplem la derrota, el que sí que és veritat és que volem anar pas a pas. No ens volem precipitar perquè a vegades oblides el més bàsic i per allà se t’escapen les coses. El que volem és estar molt concentrades en el dia a dia, estem treballant per fer el millor partit possible divendres contra el Canadà i quan acabi voldrem que el següent partit sigui el millor.
Quin és, però, l’objectiu real?
L’objectiu és anar pas a pas. El primer és passar la primera ronda, evidentment. Però tampoc tenim cap objectiu fixat… hem de guanyar, sí… evidentment, volem i ho estem fent tot per guanyar, però hem d’anar pas a pas perquè sinó les coses se t’acaben escapant. Hem d’estar molt concentrades en la situació i en la fase en la qual estem i el primer propòsit és fer els tres partits de la primera fase de la millor manera possible i passar a la següent fase. Després, a les eliminatòries, ja trobarem altres objectius que t’acaben portant a la meta definitiva que és estar a la final i intentar guanyar el torneig. Això sempre està dins el cap, però penso que el més important és anar passant els dies i veure què podem treure pel següent.
Argentina, Corea del Sud i el Canadà són els rivals a la fase de grups…
Coneixem a tots els equips, hem tingut la sort de poder jugar contra ells aquests últims anys. Amb Corea ens vam creuar al preolímpic i amb Argentina hi hem jugat fa poc a la ProLeague. Ens coneixem molt, sabem que són equips molt físics, molt durs, que no paren de córrer, que tenen un cos privilegiat i nosaltres hem d’estar a l’altura d’això.
A més, tècnicament i tàcticament tots els equips estan molt bé, però avui en dia a l’hoquei herba el físic és el més important i en això és el que ens estem focalitzant. Estem “a tope” amb el tema de córrer i fer peses i crec que estem en un molt bon moment perquè l’equip està molt fort i molt ràpid. Crec que podrem ser competitives i estar a l’altura dels rivals que tenim, qualsevol rival serà complicat.
A les eliminatòries els encreuaments possibles són amb Anglaterra, Nova Zelanda, Índia o la Xina. Algun rival a evitar?
No sé amb qui ens podríem creuar perquè no queda clar… o potser sí, però jo no ho sé. Avui dia del Top 8 o Top 10 mundial fan por tots els equips. Tots estan molt ben preparats i tots estan a l’altura i tots tenen les seves eines per poder afrontar un partit i un torneig a la seva manera. Cada vegada més els equips s’han de focalitzar en ells mateixos, evidentment tenir una mica present qui és i què fa el teu rival perquè s’ha de saber quines són les seves fortaleses i debilitats, però el més important és que nosaltres estiguem bé. Si nosaltres estem bé les coses sortiran bé segur i si no ho fem bé doncs qualsevol ens podrà guanyar.
Marta Segú: “Els equips s’han de focalitzar en ells mateixos, tenint present quines són les fortaleses i debilitats del rival, però el més important és que nosaltres estiguem bé”
Centrar-vos en vosaltres mateixes sense mirar massa què fan els altres equips i pensar en el curt termini és la clau perquè el Mundial vagi bé?
Estic segura que sí, l’equip està molt ben compensat perquè hi ha moltes jugadores noves, però també en tenim moltes que porten molts anys i fem una bona barreja i és un conjunt equilibrat. Les noves entren amb una il·lusió que espanta, és increïble… a més estan súper ben educades en el que significa ser una esportista d’elit, moltes coses que nosaltres hem hagut d’anar aprenent a poc a poc elles ja ho tenen de base i això està molt bé i les que portem més temps tenim aquest plus d’experiència per poder gestionar segons quines situacions de partit. Mentre tinguem aquest tàndem muntat i estiguem concentrades amb el que toca, amb totes les eines que ens han donat, som un gran rival i no serà fàcil guanyar-nos. Si fem les coses bé centrant-nos en l’aquí i ara estarem bé, sinó doncs no, hem de pensar i anar dia a dia.
Tindràs la família i els amics a la grada, has pensat en alguna celebració especial si marques?
Doncs no, encara no hi he pensat (riu). Hauré de pensar alguna cosa perquè em vindran a veure així que si marco algun gol he d’estar preparada, ja us ho faré saber.
Imatge de portada: @RCPoloBarcelona
