Les 7 incògnites del Tour de França 2022

5 minuts de lectura

Aquest divendres comença a Dinamarca una nova edició de la cursa ciclista masculina per etapes de més prestigi: el Tour de França 2022.

Quatre equips s’han repartit totes les curses per etapes de nivell World Tour disputades fins ara aquesta temporada: l’UAE, amb Tadej Pogacar; el Jumbo Visma, amb Primoz Roglic; i el Bora i l’Ineos amb diversos corredors. Les quatre formacions es presenten al Tour de França 2022 amb ganes de repetir victòria i com a principals candidats al mallot groc, però en aquesta ocasió Tadej Pogacar s’endú el favoritisme arran dels dos triomfs assolits de forma imponent en les dues darreres edicions de la ronda gal·la i la sensació de superioritat que mostra allà on va.

Tal com hem fet amb el Giro d’Itàlia femení, plantegem set incògnites per a la cursa que resoldrem en les properes setmanes.

1. Algú plantarà cara a Tadej Pogacar?

La sensació és que molt ràpidament hem passat de l’expectació pel cara a cara entre els eslovens cap a un favoritisme enorme de Tadej Pogcar. El 2021 del líder de l’UAE va ser sublim i el 2022 torna a liderar el rànquing malgrat haver fet un calendari prou reduït i haver destinat bona part de la seva atenció a “divertir-se” als monuments, amb doble top 5 a San Remo i Flandes. A ningú li sorprendria un Tour dat i beneït amb força antelació per part de Pogacar malgrat que davant seu té el duo tremendo del Jumbo Visma (Roglic-Vingegaard), l’ascendent Vlasov i un Ineos de triple cap amb Thomas, Martínez i Yates. De fet, podríem refer la pregunta: serà capaç el Jumbo de fer moviments ofensius valents fins al punt d’esquerdar la confiança de Pogacar i arrabassar-li la general?

2. Hi haurà duel Van Aert – Van der Poel?

Belga i neerlandès ofereixen una de les rivalitats més llargues del ciclisme actual (si hi sumem el ciclocròs, clar) i tornen a veure’s les cares en una cursa que plantegen des de perspectives diferents. Van Aert haurà de fer de tot una mica i Van der Poel no té cap tasca d’equip que no vagi en benefici propi. La primera contrarellotge, l’etapa de les llambordes (el hype d’aquest Tour, sens dubte) les etapes planes no aptes per a velocistes purs, els dies de mitja muntanya… el duel hauria de ser permanent més enllà de la previsible exhibició com a gregari de Van Aert en alta muntanya i resoldre’s en la lluita pel mallot verd, una peça que veterans en hores més baixes com Sagan o Matthews, estrelles com Pedersen i algun esprinter pur també podrien intentar disputar.

3. Tindrem un rei dels esprints al Tour de França 2022?

El Tour sempre és un escenari cobejat pels homes ràpids. Sense Cavendish i el seu rècord de victòries pel mig, hi haurà algú esprínter capaç d’endur-se tres o quatre triomfs des de Copenhaguen fins a París? Sabran aprofitar les oportunitats d’un recorregut que pot oferir més trampes i menys finals massius que en altres edicions? Els principals noms a tenir en compte són Jasper Philipsen, Fabio Jakobsen, Caleb Ewan o Dylan Groenewegen, amb Alexander Kristoff, Alberto Dainese o el citat Mads Pedersen a la recàmera. Cap d’ells ha tingut una temporada superba que el converteixi en l’indiscutible favorit, però al Tour li agraden els homes ràpids dominadors. Tot plegat, sense descartar al mateix Van Aert, és clar.

4. Seran més decisius els Alps o els Pirineus?

El Tour 2022 és d’aquells que primer passa pels Alps i deixa els Pirineus per la darrera setmana de competició, fet menys habitual. Quan Ineos-Sky dominava la cursa a plaer, tothom sabia que el primer dia d’alta muntanya l’atac era decisiu i condicionava la resta de la cursa. Amb els eslovens la cosa és més dispersa i cal confiar que el primer tastet a la Planches des Belles Filles (“súper”, aquest any) sigui només un aperitiu del que vindrà després a Alpe d’Huez o Hautacam. Sigui com sigui, les etapes d’alta muntanya són especialment curtes i no sempre tenen un encadenat de ports que convidi als atacs llunyans, així que en el millor dels casos podríem tenir encara molta teca per resoldre als Pirineus. Potser la pregunta encertada seria: hi haurà espectacle a la muntanya, aquest any, al Tour?

5. La contrarellotge final canviarà alguna cosa?

Feia vuit anys que el Tour de França no programa una contrarellotge individual que arribés als 40 quilòmetres i els responsables de la cursa l’han ubicat just al darrer dia de competició, abans de la passejada pels Camps Elisis. Res comparable a les cronos dels anys 90, per exemple, però sí que és una distància prou significativa per fer diferències. El gran hàndicap és que en aquest terreny tant Pogacar com Roglic són els millors entre els de la general, i ciclistes com O’Connor, Mas, Gaudu, Haig, Caruso, Fuglsang, Woods, Quintana, Bardet o els noms citats anteriorment haurien de ser superiors en muntanya per posar-hi emoció. Dit això, Ganna parteix amb cert favoritisme davant Van Aert en la lluita per les etapes contrarellotge i amb força més avantatge davant altres especialistes com Küng o Bissegger.

6. Quins equips seran els grans animadors de la cursa?

Més enllà del duel UAE-Jumbo-Ineos, el Bora de Vlasov es podria convertir en un protagonista permanent si Kämna i Schachmann estan fins i la resta tenen llibertat per moure’s. El Groupama-FDJ crida l’atenció per l’arsenal d’alta muntanya (Gaudu-Pinot-Storer) combinat amb dos ciclistes hiperactius com Küng i Madouas. I per noms, el Bahrain de Caruso i Haig té en Mohoric i Tens dos habituals elements ofensius. Vista la temporada, hi ha ganes de veure què és capaç de fer l’Intermarché-Wanty amb un equip a priori limitat de talent i també l’Arkea de Quinanta-Barguil, que té bons corredors en Hofstetter, Capiot o el joveníssim Louvel. Tot plegat, amb la certesa que hi haurà equips que tenen en les etapes planes i especialment en les llambordes camí d’Arenberg el seu gran objectiu del Tour.

7. Quin jove despuntarà al Tour?

Més enllà del mallot blanc telegrafiat per a Pogacar si no hi ha caigudes, covid o Vingegaard pel mig, al Tour hi ha noms que cal seguir de prop. El més cridaner és el de Tom Pidcock, que debuta amb l’Ineos després d’una temporada molt discreta i amb el record de la seva deslluïda Vuelta 2021. Per sensacions recents, Andreas Leknessund (DSM), Matteo Jorgenson (Movistar), Quinn Simmons (Trek), Andrea Bagioli (Quick Step) i Andreas Kron (Lotto Soudal) semblen preparats per lluir el seu talent al costat de corredors ja més consagrats com Brandon McNulty i Marc Hirschi (UAE), Neilson Powless (EF) o altres citats anteriorment.

Sigui com sigui, més enllà d’aquestes set preguntes obertes, la gran incògnita arriba amb la Covid i les seves conseqüències: destarotarà per complet el Tour de França 2022?

Tant de bo la cursa no es decideix per motius extraesportius, però el degoteig de canvis de darrera hora i l’experiència viscuda a Suïssa criden al pessimisme.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!