Hi ha desgràcies que sembla que no puguin acabar mai, però estadísticament ho acaben fent. Fa relativament poc, els Chicago Cubs van acabar amb una sequera de més de 100 anys quan van aconseguir el títol de la MLB.
A Saint Louis, per la seva franquícia d’hoquei sobre gel, la sequera no era tan llarga, doncs l’equip es va establir el 1967, però al llarg de tots aquests anys mai havia estat capaç d’aixecar la immensa i pesada Stanley Cup.
Doncs aquesta matinada es va acabar la sequera, amb el triomf al setè partit de les finals a Boston per 4 gols a 1.
Un partit on els Blues han dominat ja des del primer període amb dos gols. Els Boston Bruins, el seu rival, ho ha intentat incansablement , però l’actuació del porter visitant, Jordan Binnington, que semblava un autèntic mur infranquejable evitava la reacció local.
Durant el segon període el marcador no s’ha mogut, però a la meitat del tercer el tercer gol visitant començava a decantar definitivament la final. Els riscos defensius dels de Boston acabarien costant el 4 a 0 a falta de 5 minuts.
Finalment, ni els últims minuts a la desesperada, amb porter jugador han servit per aconseguir la remuntada miraculosa i, tot i aconseguir un gol, han vist com els Blues aconseguien el triomf definitiu.
I amb la sirena final l’explosió al bàndol de Saint Louis i a la ciutat de Missouri. 52 anys després, el títol ja era seu.
El camí a l’èxit
Els Blues van acabar la temporada en tercera posició de la divisió central de la conferència oest de la NHL. Un resultat que els va enquadrar amb els Winnipeg Jets amb factor pista en contra.
Els de Saint Louis es van imposar per 4 partits a 2. A les semifinals de conferència els esperarien els Dallas Stars, aquets cop amb el factor pista a favor, però contra qui van haver de suar sang per passar per 4 a 3.
A les finals de conferència el seu rival han estat els San José Sharks, un altre cop amb el factor pista en contra, però a qui també van batre per 4 a 2 i així arribar a l’Stanley Cup per enfrontar-se amb els Boston Bruins.
L’explosió de Ryan O’Reilly
L’MVP d’aquesta Stanley Cup –conegut com a Conn Smytthe Trophy- ha estat el canadenc de 28 anys, Ryan O’Reilly.
Aquesta temporada tot just ha estat la primera de O’Reilly als Blues després de passar les nou anteriors entre els Colorado Avalanche i els Buffalo Sabres. Sempre oferint el rendiment de gran jugador, però mai el de super-estrella.
Fins aquesta temporada. O’Reilly ha explotat en rendiment aconseguint 28 gols i 49 assistències. 13 punts més que el seu màxim fins el moment.
I per no parlar dels playoffs, on al llarg d’aquestes 9 temporades només n’havia disputat 13 partits. Doncs bé, aquesta temporada n’han estat 26, on ha sumat 8 gols i 15 assistències.
Per si no fos poc, el canadenc ha jugat els últims 4 partits amb una costella fissurada, que sembla que no ha estat un impediment per anotar 4 gols i portar l’Stanley Cup a Saint Louis.
Una ciutat marcada pel beisbol
No tot era sequera, per això, a Saint Louis. El seu equip de beisbol, els Cardinals, són objectivament un dels equips més exitosos de tota la MLB, només per sota dels New York Yankees en World Series.
Per aquest motiu, tota la ciutat està plena de referències als Cardinals. Un equip que serveix com a motiu d’orgull número 1 per als habitants de Saint Louis.
Fins i tot el temps que van tenir franquícia de la NFL amb els Saint Louis Rams -ara a Los Angeles-, van poder tastar l’èxit, quan a principis de segle la ciutat gaudia de la Super Bowl aixecada l’any 2000, gràcies a un equip conegut com el “greatest show on turf”.
