Si fa uns dies us explicàvem la increïble ratxa de l’equip de bàsquet femení de la Universitat de Connecticut, avui ens fixem en l’altra cara de la moneda i us apropem a un equip que ha encadenat derrota a derrota fins a assolir el primer triomf de la seva història. Han hagut de passar pràcticament 19 anys per celebrar una victòria continental. I de cop i volta, els aficionats coreans comencen a creure que no faran el ridícul davant milions de persones.
La pressió dels Jocs Olímpics
A Corea del Sud ja fa temps que preparen els seus Jocs. Se celebraran el mes de febrer de l’any vinent a Pyeongchang i l’objectiu és millorar els resultats de Sotxi, on van acabar en l’onzè lloc del medaller amb 8 podis. Tots ells, per cert, aconseguits en proves de patinatge sobre gel, especialment en la modalitat de velocitat. La preocupació per no fer un paper galdós en disciplines amb poca tradició és evident. Als mundials d’esquí alpí d’aquest dia no han aconseguit enviar cap esportista. I al mundial de biatló han començat a gaudir del plaer de nacionalitzar a una atleta russa. Ekaterina Avvakumova, amb nou carnet d’identitat des de fa tot just un mes, ha acabat cinquena en una de les proves disputades.
Però en una cita olímpica amb desenes de participants, el baix nivell individual podria arribar a passar desapercebut. Justament el cas contrari que la competició d’hoquei sobre gel. El quadre olímpic només compta amb 8 equips: els 7 millors del món (alguns dels quals han hagut de passar un dur procés de classificació) i el conjunt amfitrió. El que podria esdevenir un somni, a Corea, s’ha viscut amb patiment fins aquesta mateixa setmana.
Una selecció de pel·lícula
La selecció nacional d’hoquei sobre gel ha estat un autèntic desastre des del dia del seu debut, l’any 1999, després de formar l’equip en els mesos previs. El procés de fundació, en si mateix, ha arribat a generar una pel·lícula estrenada el 2016. L’impulsora de l’equip era una desertora de Corea del Nord que va acabar defensant la samarreta de Corea del Sud com a capitana. I això, als cinemes de Seül, agrada.
https://www.youtube.com/watch?v=fJPuFDXxpCc
Quan es va crear la selecció no hi havia prou integrants per a formar un equip sòlid de 22 jugadores. De fet, la majoria d’elles eren patinadores decidides a provar un nou esport malgrat la manca de material i de retribució econòmica. L’hoquei sobre gel era tan impopular que durant 13 anys a Corea del Sud l’únic equip femení que hi havia era la selecció nacional. I, com és lògic, encadenaven derrota rere derrota en les cites internacionals. En la majoria d’enfrontaments sortien apallissades, però havent guanyat experiència i algun consell pràctic de les rivals.
Victòries estèrils, derrotes constants
Però no sempre perdien. El 2005, per exemple, en la divisió més baixa del mundial van aconseguir triomfar davant seleccions com Romania, Nova Zelanda o Islàndia. Seleccions amb tant poca tradició com Corea. Els triomfs, però, no capgiraven la dinàmica asiàtica. Al seu continent Corea del Sud ho perdia tot. Japó, Xina, Kazakhstan o, encara pitjor, Corea del Nord, li passaven la mà per la cara en tots els enfrontaments. La tortura era encara més gran als Jocs Asiàtics, la cita esportiva més seguida per l’afició de tots aquests països.
Allà, fa una dècada, va arribar a encaixar un dolorós 29 a 0 contra el Japó. I en totes les seves participacions fins a l’edició d’enguany les coreanes havien estat capaces d’anotar tan sols 4 gols. Si no teniu una vara de mesurar apropiada, afegim els gols encaixats durant tots els jocs asiàtics d’hivern disputats: 242.
El triomf que assenyala el camí del somni olímpic
Els Jocs Asiàtics d’Hivern es disputen cada quatre anys en l’any previ a la cita olímpica. En els darrers quatre anys la feina preolímpica ha estat intensa i s’ha conformat un equip més experimentat i amb més talent. La prova d’això és el primer triomf de la història 19 anys després del naixement de la selecció. I no ha estat, precisament, una victòria ajustada. 20 a 0 contra la dèbil Tailàndia, el primer cop que han escoltat l’himne del seu país tot just finalitzar el partit. L’honor de la victòria.
Corea del Sud ha perdut els altres partits disputats, però ha plantat cara per primera vegada a la seva història. 3 a 0 contra el Japó, 1 a 0 contra Kazakhstan. De fet, encara tenen opcions de lluitar pel bronze si superen el matx contra la Xina. Insòlit. En qualsevol cas, encara queda un any per a la cita olímpica i les coreanes ja han entès que tenen opcions de sumar algun punt si són capaces d’empatar o guanyar a les japoneses. Han quedat enquadrades al mateix grup al costat de les potents Suècia i Suïssa. Guanyaran en el seu debut olímpic?
