13 dies després d’amenaçar amb fer un boicot al mundial d’hoquei gel, les jugadores de l’equip femení dels EUA han arribat a un acord per als propers quatre anys amb la federació nord-americana que dignifica les seves condicions de vida i posa punt i final a anys i panys de precarietat. Aquest és el titular complet d’una notícia que va molt més enllà del cas concret i que mostra un camí a seguir en els casos de desigualtat i discriminació per raó de gènere. Si plantes cares, de tant en tant, guanyes.
Ja fa una bona pila d’anys que l’hoquei gel nord-americà ofereix contractes milionaris a les seves estrelles masculines i obliga a les millors jugadores del món a combinar l’esport d’alta competició amb altres feines. Ho explicàvem amb el cas de Marie-Philip Poulin, la canadenca que ha brillat en totes les grans cites internacionals. Poulin ens servia per constatar un dels nombrosos casos en què campions olímpics i mundials no poden dedicar-se a l’esport. En el cas de l’hoquei gel, però, la diferència abismal entre els salaris dels homes i els semisous de les dones clamava al cel.
El boicot, alternativa a la precarietat
Als EUA diverses generacions de jugadores han reivindicat poder-se dedicar a l’hoquei gel com a professionals. Totes les protestes i reclamacions, però, no arribaven a bon port. Fins ara, les jugadores de la selecció nord-americana cobraven 1.000 dòlars mensuals durant els sis mesos previs als Jocs Olímpics. Els 3 anys i mig restants, depenien d’ingressos reduïts en equips amateurs (tot i jugar en lligues “professionals”) i de feines complementàries fora de la pista de gel. Quan les jugadores dels EUA tornaven a casa amb la medalla penjada al coll (han guanyat 6 dels darrers 7 campionats del món i han pujat al podi en els 5 Jocs Olímpics disputats), hi havia recepcions oficials, entrevistes i celebracions, però cap millora substancial en el dia a dia de les jugadores.
https://www.youtube.com/watch?v=uGxVQEt7O1A
Fa prop d’un any, les integrants de la selecció dels EUA van començar una negociació que semblava abocada al fracàs amb la Federació d’Hoquei dels EUA. Davant l’immobilisme, van optar per anunciar un boicot el passat 15 de març. Un boicot que estaven disposades a complir si no s’arribava a un acord abans de l’inici del mundial, previst per a demà, 31 de març. L’amenaça feia mal, perquè el mundial es disputa a Plymouth, en territori estatunidenc. Per evitar un ridícul històric, la Federació ha fet en 13 dies allò que no havia estat capaç de fer en la darrera dècada. Oferir un acord que les jugadores han considerat acceptable. Pel mig, debats intensos que s’han traslladat a l’arena política i que han convertit el boicot de les jugadores en una qüestió d’interès nacional.
Un acord que va molt més enllà dels sous
Els detalls de l’acord no són públics de forma oficial, però tots els mitjans recullen xifres similars. En els propers quatre anys, les jugadores de la selecció comptaran amb un sou mensual de 2.000 dòlars, que rebran per part del Comitè Olímpic dels EUA i des de la Federació d’Hoquei nord-americana. En alguns casos, les jugadores podran acordar contractes superiors a aquestes xifres. Hi haurà ingressos addicionals en funció dels èxits assolits a les grans competicions internacionals. També es crearà un fons anual que es repartirà entre les jugadores en funció dels ingressos obtinguts des de la Federació. A més, en el cas concret dels Jocs Olímpics, el Comitè nord-americà garanteix premis de 37.500 dòlars per jugadora en cas de guanyar l’or (22.500, la plata; 15.000, el bronze).
Més enllà dels diners, les jugadores comptaran amb el mateix tracte (desplaçaments, hotels, tècnics) que l’equip masculí. També tindran a l’abast programes de formació d’elit i s’obre la porta a obrir equips de tecnificació femenins en categories inferiors. Actualment, es calcula que només el 13% dels jugadors d’hoquei gel als EUA són dones i les jugadores han cercat mesures en l’acord per revertir la situació.
Durant les darreres setmanes els jugadors de la selecció masculina havien anunciat que es plantejaven boicotejar la seva presència la mundial si la Federació no arribava a un acord amb les jugadores, en solidaritat amb les seves reivindicacions. L’acord ha estat celebrat per totes les parts implicades i pot ser un bon precedent per a l’esport femení d’arreu del món.
