El Barça va aixecar la novena Copa del Rei consecutiva en vèncer el BM Granollers a la final

El Barça guanya la Copa davant un bon Granollers

6 minuts de lectura
Crònica d’una copa del rei d’èxit català.

El FC Barcelona arribava a Antequera com a clar favorit al títol, havent guanyat les darreres vuit edicions del torneig i com a claríssim dominador de l’handbol estatal. A la primera ronda esperava l’Anaitasuna de Pamplona i a l’horitzó els aficionats catalans entreveien diumenge un duel amb el Fraikin BM Granollers.

Els vallesans per la seva banda tenien l’escull del Bidasoa als quarts de final, l’equip guipuscoà -segon classificat de la lliga Asobal empatat a punts amb el Granollers- era el rival a batre, comptant que a les semifinals tocaria un rival més assequible, el guanyador del duel andalús entre l’Antequera i el Puente Genil. Arribar a la final guardava el premi de jugar la segona competició continental -l’EHF European League- la temporada vinent.

Els catalans van haver de suar per passar la primera ronda

El Bidasoa Irún i el Fraikin BM Granollers obrien els quarts de final amb el duel més atractiu de la primera eliminatòria. S’enfrontaven el segon contra el tercer classificat de l’Asobal i el duel no va decebre. Després d’un 3 a 0 inicial de Bidasoa, els vallesans van refer-se per dominar el primer temps, marxant amb tres gols d’avantatge al descans (11-14). A la represa el conjunt basc es va acostar en el marcador i fins i tot va arribar a posar-se per davant però sempre amb rendes mínimes, i als darrers compassos del partit va haver-hi un intercanvi de gols que podia haver caigut de qualsevol costat. El xilè Rodrigo Salinas va poder segellar el passi de Bidasoa a semifinals però va fallar el tir i als últims segons Antonio García va enviar el partit a la pròrroga.

Al temps extra la igualtat va continuar sent la nota dominant -al final de la primera part de la pròrroga el resultat seguia empatat- i no va ser fins als darrers instants que el Granollers va assegurar-se avançar de ronda per un ajustat 36 a 37.

Eufòria vallesana desprès de guanyar al Bidasoa a la pròrroga / BM Granollers

Entre cinc jugadors; Pol Valera, Chema Márquez, Esteban Salinas, Antonio García i Sergi Franco van anotar 33 dels 37 gols del Fraikin.

El primer partit del Barça també va ser molt disputat, l’Anaitasuna navarrès va plantar molta cara als blaugrana, que no van gaudir de rendes amples en gairebé cap moment del partit. Sí que és cert que al minut 40 el marcador era de 26 a 20 favorable als d’Antonio Carlos Ortega però els de Pamplona van agafar-se al partit arribant als darrers minuts amb opcions reals de passar a semifinals. Els blaugranes van jugar millor el tram final de matx i es van endur la victòria per 35 a 32. Els màxims golejadors del Barça van ser Cindric (10) i Aleix Gómez (8).

En els altres quarts de final el Cangas gallec va superar l’Ademar de Lleó per 33 a 32 amb un gol als últims segons i Puente Genil es va endur el duel andalús contra l’anfitrió, el BM Antequera (21-26).

Victòries catalanes clares a semifinals

Els encontres de semifinals van resultar ser els més senzills pels conjunts catalans. El Barça obria les ‘semis’ enfrontant-se al BM Cangas do Morrazo viguès, un conjunt un pèl irregular però que en un bon dia pot complicar la vida a qualsevol.

Després de la igualtat inicial (5-5 al minut 10) el Barça va pujar una marxa i l’escletxa al marcador va anar eixamplant-se fins a arribar al descans amb un clar 17 a 11. Durant el segon temps els blaugranes van saber gestionar la renda per avançar cap a la final sense patir, deixant el marcador en un contundent 36-28 final.

El FC Barcelona va superar amb solvència al BM Cangas a la semifinal / FCB Handbol

Aleix Gómez va fer 8 gols, però l’anotació al Barça va estar molt repartida, fins a tretze jugadors van veure porteria. Bona actuació del català del Cangas Dani Fernández, màxim golejador del seu equip amb cinc dianes.

El Fraikin també era favorit davant el Puente Genil cordovès, que no obstant tenia l’avantatge de comptar amb un bon nombre d’aficionats desplaçats a la localitat malaguenya d’Antequera. El premi per a l’equip que passés a la final era doble: disputar un títol i obtenir la plaça europea que atorga la Copa del Rei, és a dir classificar-se per la segona competició continental -l’EHF European League- la temporada vinent, perquè el Barça com a virtual campió de lliga ja té la plaça assegurada a la Champions.

Va començar millor l’equip andalús aprofitant el gran llançament exterior de jugadors com Mitic i Joao Da Silva, però el millor joc coral del Granollers els va valer per dominar el tram final del primer temps i gaudir de rendes de fins a quatre gols tot i marxar al vestidor amb 16 a 14 a l’electrònic.

A la represa va continuar sent millor l’equip d’Antonio Rama, fent una gran defensa i combinant molt bé en atac. Quan el Puente Genil es va veure per sota al marcador es va anar desinflant per acabar cedint per un clar 34 a 26. El primera línia Chema Márquez amb vuit gols i el pivot Esteban Salinas amb sis van ser els màxims anotadors en una actuació d’equip esplèndida del Granollers que d’aquesta manera aconseguia el bitllet per l’EHF.

A la final, una part per cada equip

El duel català a la final, ja es va donar “recentment” el 2014 i 2015 amb triomf del FC Barcelona, però la darrera Copa que va aixecar el Balonmano Granollers va ser contra el Barça i també a Andalusia. La temporada 1973-74 els vallesans van derrotar els blaugranes per 19 a 15 a Granada.

El favorit era el Barça però els d’Ortega s’han mostrat vulnerables en alguns partits d’aquesta temporada, aquest Barça no és el conjunt granític de temporades anteriors i l’Anaitasuna als quarts de final ja li havia donat molts maldecaps en algun moment del matx. Això ho volia aprofitar el Granollers que, content per la classificació per Europa, es veia a 60 minuts d’un títol. La idea dels de Rama era sortir fort i no deixar al Barça obrir forat al marcador d’inici i el pla els va funcionar fins al minut 40.

Esteban Salinas del Granollers supera Gonzalo Pérez de Vargas des dels sis metres
Esteban Salinas del Granollers supera Gonzalo Pérez de Vargas des dels sis metres / RFEBM

El Fraikin va dominar el primer temps amb un gran llançament exterior de la primera línia (Valera, Chema Márquez i Antonio Gracía), una bona actuació de Rangel en porteria i un “6-0” solidari en defensa. El Barça, llevat d’Nguessan, no estava fi en el tir i ho aprofitaven els vallesans per anar fent feina, el marcador al descans era d’onze a quinze.

A la represa el Barça va sortir a totes, aprimant la renda del Granollers a dos gols els primers compassos i empatant el partit a partir del minut 40. Els barcelonins havien capgirat el matx i la final adquiria cada cop més un to blaugrana. El Fraikin, amb una rotació més curta, anava perdent el fervor de l’inici i en veure’s per sota al marcador va provar d’acostar-se i va posar-se a només dos gols però el Barça va saber superar la defensa individual plantejada per Rama als minuts finals per acabar vencent per 30 a 26.

 

N’Guessan amb vuit gols i Aleix Gómez amb set van ser els referents ofensius Barça, el francès va ser nomenat millor jugador de la final. Per part del Granollers entre Chema Márquez, Salinas, Valera i Antonio García van fer 25 dels 26 gols vallesans.

Vint-i-sisena Copa per la secció d’handbol del FC Barcelona, la novena consecutiva, en un cap de setmana en què a Antequera han gaudit de veritables partidassos que s’han decidit als darrers minuts.

Al VII ideal de la Copa del Rei hi ha força presència catalana:
Millor extrem dret: Aleix Gómez (FC Barcelona)
Millor extrem esquerre: Dani Fernández (BM Cangas)
Millor central: Chema Márquez (Fraikin BM Granollers)
Millor lateral esquerre: Antonio García (Fraikin BM Granollers)
Millor pivot: Ludovic Fàbregas (FC Barcelona)

Ara els dos conjunts catalans encaren la recta final de la temporada amb objectius encara per assolir: el Barça revalidar el títol de campió d’Europa i el Granollers, ja amb la classificació europea assegurada provarà de desbancar al Bidasoa de la segona plaça de l’Asobal per entrar directament a la fase de grups de l’EHF i estalviar-se una ronda prèvia a l’inici de temporada.

El Barça guanya la minicopa en un altre duel català
La minicopa que disputaven els equips cadet dels clubs participants en la competició sènior va tenir la mateixa final que al torneig “dels grans”. En aquest cas, però, el FC Barcelona es va mostrar molt superior al BM Granollers en vèncer per 35 a 21.

Quin és l’estat de salut del català a l’esport?

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!