Sovint quan pensem en els Jocs Olímpics i Paralímpics pensem en el model d’esportista que encaixa en els paràmetres que tenim preestablerts: homes o dones joves en progressió ascendent que es dediquen de forma exclusiva a la pràctica esportiva per poder arribar a l’olimp. Els Jocs, però, inclouen molts altres tipus d’esportistes que afortunadament també hi tenen cabuda. Gent persistent que és capaç de fer autèntics malabars per tenir opcions reals de competir arreu del món i fer-ho amb prou encert per guanyar-se el bitllet. És el cas, sens dubte, de Montse Alcoba.
Quan tenia quinze anys Alcoba va patir un accident i els metges van haver d’amputar-li la cama esquerra. Fins aquell moment era jugadora de voleibol, i malgrat no poder continuar practicant la seva disciplina predilecta, va tenir clar des del primer moment que volia seguir practicant esport. Va provar la natació i ràpidament va fer el salt al bàsquet en cadira de rodes, a Sabadell. Més tard va començar la seva trajectòria en atletisme fins al punt que va arribar a ser finalista als Jocs del Mediterrani l’any 2001 en 800 metres llisos en cadira de rodes i va guanyar la Jean Bouin o la mitja marató de Granollers en la seva categoria.
Al cap d’uns anys compaginar el bàsquet o l’atletisme amb la feina i els estudis ja era impossible, amb horaris que començaven a les vuit del matí a una oficina i no acabaven fins les onze de la nit en sortir de la universitat. Malgrat això, la passió per l’esport de Montse Alcoba la va portar a provar el parapowerlifting abans d’anar a treballar (començava a entrenar a les 6h!) i els caps de setmana. Aquesta modalitat de l’halterofília va ser un encert per a la vallesana, que ràpidament va proclamar-se campiona d’Espanya i va arribar a ser cinquena al campionat del món de 2010 poc abans de retirar-se.
Després d’uns anys allunyada d’aquest esport, essent mare de dos fills i mestra d’educació especial, Alcoba va tornar a la càrrega amb l’aixecament de pes fa pocs anys i ràpidament va proclamar-se subcampiona d’Europa el 2018, demostrant que el seu talent per aquesta disciplina seguia intacte: “Sempre dic que no faig res d’especial, res que no faci una altra mare treballadora, però quan tens un moment per aturar-te i reflexionar et dius: «discapacitat, feina, nens, la casa, un marit amb discapacitat, pares amb discapacitat i… arribo a tot! Potser sí que val la pena tot el que faig!“.
Ara, després d’uns mesos d’incertesa, Montse Alcoba està preparada per complir un dels grans somnis de la seva vida: debutar en uns Jocs Paralímpics. La Federació Internacional de Powerlifting ha fet oficial el tancament del rànquing que dona l’accés directe als Jocs i l’esportista catalana forma part de les vuit dones que accediran als Jocs.
Participar en els Jocs és un gran èxit atès que en els darrers anys Alcoba no ha pogut dedicar tot el temps que hauria volgut a l’esport, però és el primer pas cap al repte que persegueix a París 2024: guanyar una medalla en uns Jocs. De moment, el primer somni ja està garantit. A Tòquio no hi faltarà ni la seva força ni el seu habitual bon humor.
