Mabia Akhter, una estrella de Bangladesh La jove aixecadora de peses acaba el campionat del món d'halterofília al 41è lloc

Bangladesh és el vuitè país més poblat del món. Amb més de 175 milions d’habitants, el país asiàtic viu lluny de la tradició competitiva en l’esport i encara no ha vist cap dels seus esportistes pujar al podi d’uns Jocs Olímpics.

El Kabbadi és l’esport nacional de Bangladesh, però és el criquet el que compta amb més practicants i aficionats i el que ha donat més alegries a l’escena internacional amb alguns triomfs de prestigi de la seva selecció davant les potències d’aquest esport. El país més poblat del món sense medalles olímpiques no té, a dia d’avui, cap candidat real que pugui acabar amb aquesta estadística. Acostumat a no tenir impacte en els grans esdeveniments, el país es fixa en els joves que despunten encara que sigui en campionats menors. És el cas de Mabia Akhter, l’haltera que acaba de tornar del campionat del món d’halterofília amb el 41è lloc a la seva categoria.

Nascuda el 1999, Akhter no ha assolit el seu màxim nivell a la cita del Turkmenistan descarregant un quilo total més que la xifra assolida als Jocs Asiàtics d’aquest estiu i un menys de la seva marca màxima establerta als Jocs de la Commonwealth també d’aquest 2018.

Mabia Akhter, una jove que trenca barreres des de l’halterofília

Malgrat la sensació que no deixarà de millorar en els propers anys atès el seu potencial i la seva joventut, Akhter és conscient que les referents de la seva categoria (-64 kg) són inabastables. Al mundial el podi l’han ocupat tres asiàtiques: la xinesa Wei Deng (252 kg), la nord-coreana Rin un Sim (239 kg) i la tailandesa Rattanawan Wamalun (239 kg). Per entendre la diferència abismal entre elles i Akhter només cal esmentar la diferència de 60 quilos totals o més aixecats per les medallistes. Competeixen en una altra lliga i és quasi impossible que la progressió de Mabia Akhter la porti algun dia al nivell de les campiones.

L’aixecadora que és l’orgull d’un país

Sembla increïble, doncs, que una de les aixecadores de pes del campionat del món amb més reconeixement al seu país d’origen sigui la jove Mabia. A favor seu hi juguen tres factors. El primer, ja esmentat, la falta de competència en l’esport d’elit al seu país. El segon, una medalla internacional assolida als modestos Jocs de l’Àsia del Sud on participen 8 països poc avesats als èxits esportius: l’Índia, Sri Lanka, Pakistan, Afganistan, Bangladesh, Nepal, les Illes Maldives i Bhutan. El 2016 Mabia Akhter va penjar-se la medalla d’or aixecant 149 quilos (ara n’ha alçat 30 més!). Va ser una de les úniques quatre campiones de Bangladesh en una cita amb pràcticament 800 medalles repartides.

El tercer factor és especialment rellevant. En la cerimònia d’entrega de medalles Mabia Akhter va emocionar-se amb l’himne i les seves llàgrimes de felicitat van ser enteses per les autoritats del seu país com un gest inequívoc d’estima i d’orgull de ser de Bangladesh. Les xarxes socials van fer viral el seu vídeo al capdamunt del podi i els mitjans de comunicació van ressaltar el compromís patriòtic de la primera medallista d’or del seu país.

Mabia Akhter, una estrella mediàtica

Escollida (òbviament) com a millor aixecadora del seu país el 2016, Mabia Akhter va percebre un ingrés per practicar l’halterofília durant 6 mesos insòlit a Bangladesh. Lluny del podi als Jocs Asiàtics, a la Commonwealth i al mundial, la jove de 1999 ha comptat amb un ampli seguiment dels mitjans del seu país durant les competicions. De fet, l’interès que ha despertat la seva figura té més conseqüències: Akhter ja té un llibre que explica la seva història, en un recull de 21 casos d’èxit de dones de Bangladesh. No és una estrella del criquet, és clar, però poques esportistes de disciplines minoritzades compten amb tant seguiment al seu país.

Ni la campiona del món, ni la campiona olímpica, ni la campiona asiàtica: l’estrella mediàtica de la categoria -64 kg és de Bangladesh.

Ja tenim aquí la Fosbury 34!