Atès que els esportistes proven d’allargar la seva carrera tant com poden abans de fer un gir professional a les seves vides, els anuncis de comiats prematurs sense lesions pel mig ens acostumen a sorprendre. Fa uns dies la jugadora d’handbol Judith Sans va explicar públicament que deixarà les competicions quan acabi aquesta temporada per falta de motivació.
L’esportista d’Ascó ha sigut una de les grans referents de l’handbol del nostre país en el darrer lustre i juga actualment a les files del Bera Bera basc després de formar-se al CH Ascó, de créixer a l’Esportiu Castelldefels i de viure experiències més curtes amb l’Alcobendas o fins i tot el Midjylland danès. Una trajectòria d’èxit que l’ha portat a ser internacional amb la selecció catalana i l’espanyola, amb qui ha disputat un mundial i ha guanyat una medalla d’or als Jocs Mediterranis de Tarragona. En roda de premsa, la setmana passada la jugadora catalana va explicar que l’handbol l’havia deixat d’il·lusionar, d’omplir-la com ho feia abans i que li costava molt més motivar-se.
Sans no és l’única esportista que ha deixat de sentir la mateixa passió de sempre per l’esport que ha marcat la seva vida. Ens fixem en alguns dels grans noms de l’esport mundial que han al·legat motius similars d’una llarguíssima llista de persones que van optar per provar altres vessants abans que competir sense ganes:
1. Michael Jordan
La gran estrella de la història del bàsquet va retirar-se en tres ocasions diferents de les pistes. La primera, sens dubte, va ser la més sorprenent. Era l’any 1993, acabava de guanyar el tercer anell de la NBA amb Chicago i va anunciar que plegava: “Quan perdo la motivació i les ganes de demostrar alguna cosa com a jugador de bàsquet és l’hora d’allunyar-me d’aquest esport“. Després de tastar el beisbol, el cuquet pel bàsquet va tornar a omplir-lo d’energia per liderar els Bulls a guanyar tres nous anells de campió.
2. Björn Borg
El tennista suec va dir adéu a les pistes amb 26 anys quan tothom li augurava com a mínim un lustre més al màxim nivell i moltes opcions d’engreixar el seu palmarès en Grand Slams. Borg va decidir plegar i anys després admet que va perdre tota motivació per seguir competint. Assegura que el factor més important per triomfar en el tennis és la força mental i que costa molt de mantenir amb el pas dels anys quan es guanya molt.
3. Maya diRado
Tot i que el seu nom no és tan conegut com altres d’aquesta llista el seu cas és interessant. Va començar a despuntar al màxim nivell internacional de la natació després dels Jocs de Londres i pocs mesos abans d’afrontar la cita més important de la seva carrera esportiva a Rio 2016 va anunciar que es retiraria després dels Jocs on va acabar sumant quatre podis (dos ors). El motiu: li motivava molt més dur a terme la seva feina que no pas dedicar un munt d’hores a la natació.
4. Casey Stoner
L’australià era el vigent campió del món de motociclisme per segona vegada a la seva carrera però amb només 26 anys va optar per retirar-se de les competicions. Una decisió que va sorprendre però que va justificar apel·lant a l’escala de valors: havia nascut la seva filla Alessandra i tenia ganes de passar més temps amb la seva família. L’ordre de prioritats havia canviat i la motivació havia canviat de bàndol. Més endavant, com Jordan, va decidir tornar a la competició.
5. Andrea Fuentes
L’estrella de la natació sincronitzada s’havia passat 20 dels seus 29 anys de vida seguint exigents rutines d’entrenament a la piscina per brillar al màxim nivell internacional amb tres plates i un bronze olímpics i un munt de podis mundialistes i europeus. La catalana va explicar que els problemes físics que havia patit no tenien res a veure amb el seu adéu: “Mai ho deixaria per dolor físic, em sentiria perdedora. És el moment de fer un canvi en la meva vida i la sincro ja no em motiva des de dins. Les meves motivacions ara estan fora de l’aigua“.
6. David Cal
El palista gallec era un dels esportistes més rellevants de l’estat espanyol quan va decidir renunciar a disputar els seus quarts Jocs Olímpics consecutius a Rio 2016 i frenar la seva carrera en sec. Cal va ser contundent en la roda de premsa: “Creia que el projecte del Brasil era il·lusionant, però no ha pogut ser. No em sentia a gust, no tenia ganes ni motivació i aquesta és la causa de la decisió presa“.
7. Marit Bjorgen
L’esportista més llorejada de la història als Jocs Olímpics d’hivern va mantenir-se al màxim nivell durant una pila d’anys, amb aturada per maternitat inclosa a mig camí. El seu comiat de l’esquí de fons va arribar després de veure’s incapaç de mantenir el mateix ritme d’entrenaments, viatges i competicions un any més: “Noto que ja no disposo de la motivació necessària per donar el 100% una temporada més. Aquest és el principal motiu de la meva retirada”
