La cita de Qatar era el primer gran esdeveniment internacional per a Simone Biles després de brillar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro l’estiu de 2016. Després de sumar 4 ors i un bronze a la cita del Brasil, la gimnasta es va agafar un any sabàtic per tornar amb més força que mai als entrenaments i a les competicions aquest 2018. Amb canvi d’entrenador inclòs, Biles ha treballat de valent no només per recuperar el ritme guanyador del darrer cicle olímpic, sinó per augmentar la dificultat dels exercicis i atacar les seves debilitats.
La cita de Qatar no va començar bé per a Biles, amb un malestar renal que la va portar a l’hospital poques hores abans de fer el debut. Sigui com sigui, el contratemps no va afectar la moral ni la concentració de l’atleta, que va classificar-se per a totes les finals en el primer dia de competició. Després de cometre alguna errada a la final per equips i, especialment, a la final de l’All Around individual, Biles va demostrar estar un cop més diverses passes per davant de les seves rivals. Malgrat cometre errades ningú va amenaçar el seu or que ja era més que previsible abans d’iniciar el torneig. Líder de la selecció campiona dels EUA per equips, or indiscutible en l’exercici complet.
Amb aquest bagatge impecable la gimnasta nascuda el 1997 que ja competeix contra rivals 5 anys més jove que ella va afrontar les finals dels aparells dels darrers dos dies de competició. Intractable en salt, amb més de 8 dècimes de marge sobre la segona classificada, va acabar amb més d’un punt de marge sobre la veteraníssima Oksana Chusovitina, 4a classificada amb 43 anys. Sigui com sigui, la constatació que la feina feta en salt té la seva merescuda recompensa en forma d’or.
Biles va tancar la competició amb una exhibició en terra, on va guanyar amb un punt d’avantatge sobre la seva compatriota Morgan Hurd malgrat patir una penalització a la tercera diagonal.
Pel camí, dos podis més que la converteixen en la primera gimnasta de la història dels EUA en guanyar sis medalles en un campionat del món. A la barra d’equilibri Biles va fallar amb alguns balanceigs poc habituals en ella en les grans competicions i va caure al tercer lloc del podi, superada per la xinesa Liu Tinting i la joveníssima canadenca d’origen romanès Ana Padurariu.
Amb molta més alegria va rebre la plata a les asimètriques, la competició on Nina Derwael es va convertir en la primera campiona de la història per a Bèlgica. Lluny encara d’una autèntica especialista com Derwael, Biles va demostrar la progressió feta al costat dels seus nous tècnics i va pujar per primera vegada a la seva vida a un podi internacional en aquest aparell.
Actuació de rècord, rècords per conquerir
En total, 4 ors, 1 plata i 1 bronze, un botí increïble que encara podria haver estat més gran sense l’errada a la barra d’equilibri. Simone Biles ja és la gimnasta de la història dels campionats del món amb més medalles d’or, amb una xifra de 14 títols que seguirà creixent l’any vinent si no hi ha cap contratemps. També és la gimnasta amb més podis de la història (20) empatada amb la russa Svetlana Khorkina i a només tres medalles del rècord absolut del mite Vitaly Scherbo, que en va aconseguir 23. Un altre rècord que hauria de caure el 2019 camí dels Jocs de Tòquio.
Al Japó Biles té l’objectiu de millorar els 6 podis de Doha i convertir-los en 6 ors. Si ho aconsegueix es convertiria en la gimnasta amb més títols olímpics de la història olímpica… amb només dues participacions als Jocs.
