El passat 30 de desembre dues exgimnastes de la selecció espanyola de rítmica, Carla Vilasánchez (Galícia, 2004) i Claudia Jáimez (Cádiz, 2004), van denunciar públicament mals tractes, abús verbal i maltractament psicològic per part de la seva entrenadora, Ruth Fernández. Les afectades, que són menors d’edat, aleshores formaven part del conjunt estatal júnior i residien al Centre d’Alt Rendiment de León. Fernández és l’actual responsable del conjunt júnior i de les individuals que resideixen en aquest centre, a més d’exseleccionadora nacional i directora del Ritmo, un dels clubs més importants d’Espanya en aquesta disciplina i amb una gran quantitat d’atletes d’elit.
A través d’un directe d’Instagram, Vilasánchez i Jáimez van explicar que van acabar desenvolupant un pànic absolut cada cop que veien a Fernández i que a elles i altres noies les insultaven contínuament. Els deien: “no serveixes per a res”, “bollicao”, “mazapán”, “les benjamines ho fan millor” o “has de baixar de pes”, i les amenaçaven amb fer-les fora de la selecció. Asseguren que algun cop van comentar aquests fets a les companyes, però aquestes “tenien la situació molt normalitzada, estaven acostumades als insults i ens deien que la Ruth ho feia pel nostre bé”.
Durant el confinament, les esportistes entrenaven entre sis i vuit hores al dia des de casa per a mantenir la forma i perdre el menor temps possible, ja que fins després de l’estiu no sabien si continuarien tenint beca, i per tant, si seguirien formant part de l’equip. A més, segons el Diario de León, Ruth Fernández pesava les gimnastes fins a quatre cops al dia entre 2008 i 2014 així com entre 2017 i 2020. Durant la pandèmia, ho feien a través d’una videotrucada, també nombrosos cops per jornada.
Arran del directe d’instagram, Natividad Hidalgo, que havia format part del conjunt júnior durant el 2011, va fer una publicació a xarxes socials on els donava suport dient que “moltes hem passat per aquí i no hem estat capaces de denunciar-ho”. A més, va comunicar que era insultada i ridiculitzada davant la resta de l’equip, que rebia amenaces pel fet de ser canària, amb frases com “posa’t les piles perquè el teu bitllet ens surt més car i no estàs a l’alçada” i que avui en dia encara té seqüeles del seu pas per l’equip.
La resposta a aquestes declaracions no va arribar fins el 8 de gener, quan l’equip tècnic de la gimnàstica rítmica al CAR de León va publicar un comunicat firmat per la pròpia Ruth Fernández, la directora tècnica del programa de tecnificació de Castella i Lleó, Nuria Castaño, i l’advocat Antonio Séneca. Al document mostraven “El seu absolut rebuig cap als fets i les acusacions descrites” i remarcaven que “els insults, les falsedats i el tracte vexatori que estan imputant als nostres tècnics és rotundament fals”. Sobre les gimnastes que ho van denunciar, deien que “estan aprofitant l’altaveu de les xarxes socials i alguns mitjans per embrutar el bon nom de la nostra institució”. Per últim, exigien “la rectificació immediata sobre les injúries, la retirada dels vídeos i una disculpa pública”, però només per part de Claudia Jáimez.
L’efecte dominó
El Diario de León, informador històric de les fites del Club Ritmo i la gimnàstica de la zona, va ser un dels primers mitjans a fer-se ressò de la denúncia de Vilasánchez i Jáimez. Ara ha publicat un vídeo i un article amb el testimoni de més exgimnastes d’elit, que s’han sumat després de veure les declaracions de les seves companyes. Les joves formen part de generacions diferents, i van estar al club entre els 8 i els 16 anys, totes sota les ordres de Ruth Fernández. Cap d’elles ha volgut donar les seves dades personals, pel que apareixen a contrallum, amb la veu distorsionada i sense cap identificació.
Algunes d’elles han necessitat tractament psicològic fins a l’actualitat, i denuncien, tal com recull el diari, “insults constants, favoritismes, ridiculització, exclusió grupal injustificada i xantatge emocional, entre d’altres”. En aquest cas s’hi sumen experiències impactants: una atleta plorava per la tensió i els nervis d’estar amb Fernández, i aleshores, l’entrenadora va anar al lavabo, va agafar un rotllo de paper higiènic i la va embolicar com si portés un bolquer, obligant-la a passar així tot un entrenament. Durant aquelles hores, la noia no va poder deixar de plorar per la humiliació a la que estava sent sotmesa. En una altra ocasió, va tancar una altra de les seves gimnastes a una saleta a les fosques i amb els ulls embenats fins que deixés de plorar. Tots els testimonis afirmen que ploraven contínuament i era quelcom que la tècnica odiava veure, perquè deia que era de dèbils.
També en destaquen el “repeat”, una tècnica que consisteix a situar-se en un tapís a part, sense les companyes i les entrenadores, i fer la coreografia sencera un i un altre cop, sense descans entre cada repetició, ningú que et corregeixi i amb la música en bucle. Un dels testimonis explica que “et porta a esgotar-te ràpidament, a crear noves errades o a lesionar-te”, i que ella va estar una temporada sencera al “repeat”.
La gestió de les institucions
Juntament amb els seus pares, Claudia Jáimez i Carla Vilasánchez han denunciat el cas al Consejo Superior del Deporte, una institució de la que depèn la Real Federación Española de Gimnasia (RFEG). El CSD ha lamentat els fets, ha anunciat que posaran un circuit tancat de càmeres a la sala del CAR, ha advertit Ruth Fernández pel seu comportament i ha instat la federació a crear i revisar els protocols de protecció dels esportistes. D’altra banda, segons el Foro Rítmica, la RFEG ha realitzat una investigació en la qual no ha identificat cap comportament que vagi en contra dels protocols, pel que les dues entitats es contradiuen entre elles.
Jáimez, Vilasánchez i la resta de testimonis s’han queixat també del comportament de Nuria Castaño, la mà dreta de Ruth Fernández. Tot i que la consideren empàtica, comprensiva i respectuosa, creuen que podria parar els peus a la tècnica, però asseguren que davant la seva presència es converteix en un “perrito faldero” i “acaba sent còmplice de situacions que no estan bé”. El Centre d’Alt Rendiment de León compta amb un programa de tecnificació de rítmica de Castella i Lleó, dirigit per Castaño, i un programa nacional subvencionat pel Consejo Superior del Deporte i gestionat per la Federació Espanyola de Gimnàstica. Per tant, les dues implicades ocupen càrrecs dins aquest organisme.
El Club Ritmo, Ruth Fernández i la Federació arrosseguen des de fa ja un temps nombroses polèmiques i un empitjorament de la mala imatge, i amb les actuacions d’ara no sembla que ho solucionin aviat. De fet, fa uns mesos, la gimnasta del mateix club i exmembre de la selecció, Olatz Rodríguez, va anunciar que es desvinculava temporalment de la gimnàstica per a recuperar-se d’un trastorn alimentari. Allò va aixecar polseguera, perquè aquest tipus de patologies són un tema tabú en la rítmica i anunciar-ho implicava incloure la pressió de les entrenadores com a possible desencadenant. Una companya del Ritmo i exgimnasta internacional i olímpica, Carolina Rodríguez, va emetre un comunicat dies després dient que li preocupava que aquella notícia “embrutés el nom de la gimnàstica” i assenyalant que el cas de l’Olatz era excepcional i aïllat i que per tant no es podia relacionar aquest esport amb les patologies alimentàries.
Però un temps més tard i gràcies al reportatge del Diario de León s’ha sabut que una de les antigues membres del Ritmo està intentant superar el trastorn alimentari amb el que conviu vuit anys després de deixar la gimnàstica, situació en la que també s’han trobat altres esportistes del club. A més, Carla Vilasánchez continua rebent tractament psicològic per ansietat i assegura que durant una època no ha estat capaç de posar-se un mallot per les crítiques que va rebre cap al seu cos.
Com si no n’hi hagués prou, en una entrevista per al diari Marca, Claudia Jáimez assegura que la seleccionadora nacional, l’alacantina Alejandra Quereda, era conscient del que passava però mai hi va intervenir. Així doncs, les gimnastes es troben en una situació de desemparament i desprotecció per part dels principals càrrecs del CAR i la Federació, qui se suposa que ha de vetllar pel seu benestar i protegir-les.
De fet, la passivitat de la Real Federación Española de Gimnasia no és estranya, i a aquestes ja s’hi sumen unes quantes controvèrsies. Una d’elles la vam viure al País Valencià fa pocs anys, el 2017, quan dotze gimnastes van denunciar abusos sexuals per part de Carlos Franch durant més de vint anys a menors d’edat. Ni la RFEG ni la Federació de Gimnàstica valenciana van obrir una investigació, tot i estar obligades pels Protocols de prevenció, detecció i actuació davant l’assetjament i l’abús sexual que el CSD va aprovar el 2013. Finalment, a finals del 2020 Franch va ser condemnat a 15 anys i mig de presó per abús sexual a tres menors, ja que la resta de casos havia prescrit i per tant no hi havia pena.
Mentre les acusacions cap a Ruth Fernández no s’aclareixin, diverses persones han creat un change.org per demanar que la Real Federación Española de Gimnàstica es pronunciï, que el CSD investigui el cas i que sancioni la RFEG en cas que sigui necessari. D’altra banda, és essencial que, com a mínim mentre duri la investigació, apartin la implicada del CAR i del Club Ritmo, per evitar que pugui perjudicar a més gimnastes.
