La Federació Internacional de Gimnàstica (FIG) és coneguda per les nombroses competicions de gimnàstica rítmica i artística que organitza al llarg de l’any. Aquest cap de setmana, per exemple, comença la copa del món d’aparells d’aquesta darrera modalitat, en què Joel Plata, Adrià Vera i Néstor Abad intentaran aconseguir bons resultats a la localitat germànica de Cottbus. Una competició amb un nou format, diguem-ho clar, estrany. Dura un any i mig amb 8 cites repartides entre 4 ciutats per premiar els millors especialistes de la gimnàstica artística.
Establertes al programa olímpic des de fa molts anys, la rítmica i l’artística han vist l’arribada del trampolí com una nova modalitat dels Jocs que no deixa de sorprendre amb les figures que assoleixen els esportistes dalt d’un gran llit elàstic. Sens dubte, és una de les disciplines olímpiques més desconegudes a casa nostra tot i formar part del programa d’alt rendiment del CAR de Sant Cugat.
Sense gaudir de tanta visibilitat, la gimnàstica també compta amb competicions reglades en altres especialitats. És el cas de la gimnàstica aeròbica o bé de la gimnàstica estètica, que va triar Barcelona com a seu final de la copa del món. Però encara n’hi ha més: avui parlem de gimnàstica acrobàtica, també coneguda com a acrosport.
Les claus de l’acrosport
La combinació dels elements clàssics de la gimnàstica, en aquest esport, premien la coreografia, la flexibilitat, la força i les figures. Però és evident que no hi ha gimnàstica acrobàtica sense acrobàcies. Aquest és el motor d’una modalitat espectacular i que gràcies als salts constants, als treballs aeris i la capacitat d’equilibri dels esportistes ens remet, directament, als exercicis acrobàtics del món del circ.
De fet, és en els espectacles de circ on aquesta modalitat va fer-se un espai durant el segle XIX i XX provocant l’admiració de tots els assistents. No cal dir que les acrobàcies continuen essent un element clau del circ d’avui en dia. Així doncs, exercicis pensats per al lluïment i el risc davant el públic com les acrobàcies, els trapezis, les teles i els treballs aeris han estat claus per a la incorporació progressiva en l’àmbit esportiu. La FIG va reconèixer la gimnàstica acrobàtica el 1999 i des de llavors no ha parat de créixer.
Circ i esport
L’esport i el circ han viscut camins paral·lels en els darrers anys. El 2011, per exemple, una copa del món de gimnàstica acrobàtica començava amb una actuació dels acròbates del Cirque du Soleil a mode d’exhibició. Òbviament, si haguessin format part d’un sol combinat nacional, haurien pogut competir i disputar-se les medalles amb la resta de participants.
I és que el circ d’elit, si podem posar aquesta etiqueta, s’ha nodrit també d’esportistes de primera fila. Si el circ ha format artistes a partir de la natació sincronitzada (com la mallorquina Marga Crespí), és obvi que també ha trobat una petita mina en la gimnàstica acrobàtica. El rus Volkov, per exemple, va ser campió del món esportiu i estrella d’un dels espectacles recents de la companyia canadenca.
Molts dels esportistes que van brillar als mundials de Putian el passat mes d’abril tenen un futur assegurat al món del circ: continuaran fent acrobàcies.
