A Alacant, revolució a les aules

Aquest article està disponible en castellà: “En Alicante, revolución en las aulas

Arribem als darrers anys de la segona dècada d’aquest nou mil·leni en el període més àlgid d’allò que el sociòleg Zygmunt Bauman denominà modernitat líquida. Tot passa molt de pressa i cada cop tenim una major sensació que la vida se’ns escapa davant els nostres ulls. Aquest moment de saqueig emocional és sense dubte crucial per determinar el nostre esdevenir, i alguns aspectes afloren claus per a això: com reduïm les desigualtats entre nord i sud; com afrontem la creixent automatització de llocs de treball; com posem remei al que probablement sigui un dels problemes més grans que pateix avui Occident: la crisi de valors.

La fluctuació de valors i ètica entre els més joves és cada dia més gran, i no hi ha dubte que el desenvolupament cultural i intelectual de la nostra societat futura dependrà de com afrontem aquest fet. Dos eixos segueixen vertebrant això que anomenem valors: la família (socialització primària, amb cada cop menys pes) i l’educació (socialització secundària, amb cada cop més pes). Deixant de banda la influència que puguin tenir els grans mitjans de comunicació, entenem que el gran punt a afinar pot ser com es replanteja el sistema educatiu al nostre territori.

Un replantejament del sistema que pot i ha d’afectar a moltes més esferes, entre elles sense dubte l’esport. No hi ha dubte que allò que passa al món de l’esport és un reflex del que passa a la societat, i que una actuació positiva en el sistema educatiu pot influir fortament en una millor canalització de tot el relacionat amb l’esport. Aquest fet és clau en un moment en que l’esport cada cop està més contaminat per valors com l’individualisme o la falta de respecte continua per a aquell que no forma part del nostre grup.

bauman

La relació entre educació i esport és estreta en edats primàries, en les quals nenes i nens inicien normalment els seus primers contactes amb el món esportiu amb l’escola. Aquesta relació decreix a mesura que la nena deixa de ser nena, i arriba a ser pràcticament inexistent quan la jove accedeix al sistema universitari. Tot i que el principal hegemon cultural a occident (Estats Units) disposa d’una potentíssima xarxa esportiva en els centres d’educació superior i allà es fa gairebé impossible deslligar esport i educació fins als 25 anys aproximadament, això no succeix al nostre país.

Combinar esport d’elit amb estudis universitaris és quelcom altament complex a casa nostra, fet que acaba per desincentivar els joves a perseguir ambdós objectius alhora. Resultat: podem tenir o bé grans esportistes amb possibles carències educatives, o bé potencials grans esportistes que mai ho seran ja que en el seu moment van preferir pensar en el seu futur a llarg plaç i centrarse en els seus estudis.

El sol brilla a Lucentum

Conscients de la gran importància que aquesta combinació té, des de la Fosbury estem especialment atents i a la que el nom Universitat sobresurt dins el panorama esportiu, la llum d’alerta ràpidament s’encén. Què està passant, estarem veient el sol?

Vàrem seguir amb especial interès aquest estiu el cas de la UCAM Múrcia, positiu en quant a la inversió realitzada per la entitat pimentonera, negatiu en quant a la ètica que ho soportaba. Avui os presentem un altre cas en el qual, ara si, sembla que comencem a veure el sol.

No ens movem massa, únicament pujem uns quants quilòmetres pel Llevant fins arribar a l’antiga Lucentum. Allà ens trobem una magnífica història, la que estan escrivint les noies de l’equip de futbol sala femení de la Universitat d’Alacant. Les alacantines van pujar a la màxima categoria del futsal espanyol l’estiu del 2011 i després d’un primer any d’adaptació, han repetit la quarta posició a la taula en les darreres últimes quatre temporades. Situació espectacular i admirable que encara no és suficient per al conjunt dirigit per Carlos Navarro (entrenador) i Ana Costa (directora esportiva); els resultats en aquesta arrancada de la temporada 16/17 ho confirmen: imbatudes en els primers onze partits de lliga i amb el liderat a tocar, les noies de la UA volen més.

Analitzem aquesta revolució provinent de les aules de la UA amb una de les principals artífexs, Ana Costa:

F: T’esperaves aquesta demolidora arrancada?

A: Els inicis del campionat són complicats, no saps el calendari que et tocarà ni com arriben els equips, però el nostre conjunt té molta qualitat, està competint molt bé i gaudint. Ara estem recollint els fruits de tot aquesta i feina i bé, esperem seguir així.

F: Senten pressió les jugadores al veure’s tant amunt a la taula?

A: Elles gaudeixen i ho passen bé; portem cinc anys jugant amb una mateixa filosofia i estem preparades per al que vingui, la pressió no està del nostre costat.

F: Estem davant un equip professional al que la UA hi posa el nom, o estem davant d’un grup d’estudiants de la UA que juguen a futbol sala?

A: El 98% de les jugadores estan cursant els seus estudis a la UA, tres fins i tot un doctorat pel que es pot dir que gairebé al complet estudien actualment a la Universitat. L’equip està fet per a competir tant a Primera Divisió com a campionats universitaris. S’ha de destacar que l’esforç que fa la UA és brutal i el nostre projecte és diferent, basat en la conjunció de formació i esport.

ua1

F: Tenint en compte que competiu al màxim nivell, aquesta combinació d’estudis i esport no us limita d’alguna manera?

A: Per varies raons no podem fer fitxatges de primer nivell, encara que jo considero que les jugadores que tenim si són de primeríssim nivell. Nosaltres només podem costejar l’estada i alguna petita ajuda al manteniment de les jugadores, però no tenim professionals que es dediquen exclusivament a açò.

Hi ha equips a Espanya que si paguen salaris i tenen a jugadores d’alt reconeixement mundial, i a sobre ara a Itàlia estan pagant molt bé i fitxen el millor. La clau per a continuar amb nosaltres és que oferim quelcom diferent: formació. La que vé a jugar a la UA ve predisposada a estudiar i esforçar-se. És un projecte molt humil basat en el treball, ara amb un equip super jove de noies que gaudeixen de l’esport i els agrada a la vegada que es llauren un futur laboral. Perquè és clar, després tenen 30 anys i, que fan amb la seua vida? Ara està bé jugar i fer el que t’agrada, però quan això s’acabe, que s’acabe, tenen la seua formació i la seua feina.

F: I en què beneficia a la UA tenir a aquest equip a l’elit?

A: La UA ha decidit fer una forta aposta per l’esport, especialment femení, i hem de donar gràcies a tenir un rector, un vice-rector i molta gent a la Universitat convençuda d’aquesta aposta. Afortunadament també tenim l’ajuda d’alguns patrocinadors que fan que el pes econòmic del projecte no el suporti totalment la UA.

F: Creus que el desenvolupament d’un sistema ampli de beques que puguin fomentar la cohabitació de l’esport amb els estudis universitaris ajudaria a tenir més esportistes (alguns abandonen l’esport) i més formats. Veus això viable,a alguna governant amb ganes de fer-ho?

A: Tant de bó siguem un referent a nivell espanyol i ens prenguin com a exemple per a avançar en aquesta direcció. Si les institucions públiques i el Govern invertissin en esport de forma igualitària, els esportistes podrian formar-se durant la seua carrera esportiva per a que, quan aquesta acabe, tenir un bon futur per a endavant. A part que l’esport és salut, perquè encara que alguns pensen que al invertir en açò s’està malgastant diner públic, al final és un estalvi en d’altres àmbits com Sanitat o Educació.

F: Finalment i tornant al día a día. Partidàs el dissabte davant el Burela (dissabte 26-N a les 18:30 al pavelló de la UA), tercer classificat al qui treieu 7 punts. Partit clau per a mesurar les possibilitats reals d’aquest equip davant un rival plagat d’internacionals?

A: Nosaltres tenim confiança en la feina, la idea i la filosofía del nostre tècnic. El Burela és l’actual campió de Lliga i aquest tipus de partit és el que qualsevol jugadora vol viure i gaudir. Ens trobarem un rival motivat, que està treballant bé i amb les idees clares. Tenen una plantilla molt forta amb gent que viu per a açò i entrena matí i tarda, pel que serà un partit molt competitiu i on esperem poder disfrutar d’un bonic espectacle.

F: Després vindrà l’aturada de sis setmanes i el partidàs davant el líder Navalcarneo. Us hagués anat millor jugar ja i aprofitar la dinàmica guanyadora?

A: L’aturada estava ja planificada i està clar que les vacances passaran factura, però a tots els equips, no només nosaltres. La clau està en saber montar molt bé el plà d’entrenaments i seguir treballant com fins ara amb humiltat i bon ambient, i els resultats sortiran segur.

Futbol Sala Alacant

Estarem atents doncs al duel per al liderat del proper 14 de gener a Alacant davant el líder Atlético de Madrid Navalcarnero. Esperem que l’exemple de la UA en aquesta simbiosi entre educació i esport deixi de ser quelcom que ens cridi l’atenció per a ser quelcom molt més extens.

Nota al lector: Aquesta entrevista fou enregistrada el divendres 25 de novembre, prèviament a l’encontre davant el Burela del dissabte 26 que les alacantines guanyarien per 3-1, fet que les manté a la segona posició amb una major distància sobre les seves perseguidores.

 

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!