El partit de l’any aturarà els Estats Units durant pràcticament 4 hores per descobrir qui és el nou campió de la NFL. No és una final inèdita, doncs al 2002 ja es van enfrontar els Rams –que en aquell moment eren de Sant Louis- amb els Patriots, en el que seria el primer anell per a la dupla Belichik – Brady.
Però no cal marxar tan lluny per trobar una final de campionat entre Boston i Los Angeles, de fet, només cal que ens remuntem al passat mes de juliol a la mateixa Atlanta, on el futbol americà ignorat entra en competició. Perquè durant el cap de setmana del 27 i 28 de juliol es va disputar el Championship Game de la Women’s Football Alliance, una competició semi-professional que lluita per treure el cap en un món completament fagocitat per els homes.
Les finalistes van ser les Los Angeles Warriors, que arribaven invictes amb un immaculat registre d’11 victòries i cap derrota, i les Boston Renegades, amb un registre de 8 victòries i 3 derrotes. A la final, les de Boston es van mostrar molt superiors i es van imposar a les angelines per un contundent 42 a 18.
El difícil camí cap al professionalisme
El futbol americà femení té un camí molt difícil a recórrer, per això. A nivell escolar, no hi ha competicions de noies i, en tot cas, les que vulguin jugar i vencin tots els tòpics sexistes de “el futbol no és un esport per noies”, ho fan junt amb els nois. Per desgràcia, en un esport tan físic com el futbol americà, a partir d’una edat, les diferències físiques entre els dos sexes es fan més evidents, i la competició de tu a tu és molt més complicada.
Aquesta circumstància s’agreuja al següent pas, la universitat. Perquè la NCAA -l’organisme encarregat d’organitzar les competicions esportives americanes- no té lliga de futbol americà femení. Com sí que en trobem de futbol -soccer allà-, bàsquet, etc. Per tant, en un sistema d’estudis que fomenta la pràctica esportiva, les noies veuen suprimida la possibilitat de poder jugar a futbol americà durant els seus anys d’estudis. És normal doncs que, un cop finalitzats aquests, si continuen en la practica esportiva ho facin en els esports que han practicat durant aquest temps.
I les que sí que ho volen fer, han de trobar un indret on altres dones tinguin les ganes de practicar-lo i jugar-lo. Aquí és on entra en joc la Women’s Football Alliance.
La WFA, que actualment la formen 70 equips al llarg de tots els Estats Units dividits en tres divisions, és una competició relativament nova -en funcionament des de 2009- en un afany continu de cerca de nous patrocinis per aconseguir fer el pas a la professionalitat. I, a més a més, hem de comptar amb una competència força deslleial que tot seguit expliquem.
La LFL, el triomf de l’heteropatriarcat
Actualment existeix una competició de futbol americà femení que aconsegueix un bon rendiment econòmic. De fet, fins i tot té plans d’expansió per tota Europa buscant un campionat de nacions. És la Legends Football League, i és una competició que es juga en pavellons, en equips de 7 jugadores i camps més petits, en el que es coneix com arena football.
Fins aquí tot sembla fantàstic. Hi ha un problema però, i és que la LFL és l’original Lingerie Football League. Sí, el nom és prou explícit, i és que el seu principal reclam és que l’uniforme de les jugadores és la seva roba interior. Amb proteccions, això sí, però ensenyant tota la carn possible per atraure un públic masculí, sense que sembli que importi gens l’origen degradant del fet d’haver d’anar en roba interior per atraure’ls. I és una llàstima, perquè també hi juguen jugadores amb molt de talent.
La màxima expressió de l’heteropatriarcat.
