Franco i Evax. Dos conceptes units pel 20N de 1975

2 minuts de lectura

img.irtve

Españoles, Franco ha muerto“. Les ja famoses paraules pronunciades el 20 de novembre de 1975, avui fa quaranta anys, pel president del Gobierno, Carlos Arias Navarro van paralitzar España. El dictador havia mort i calia retre-li un obligat homenatge. L’esport, com no podia ser d’altra manera, també es va veure forçat a passar uns dies de dol, concretament 3, fins les 15h del diumenge 23 de novembre. Malgrat tot, hi va haver esportistes espanyols que, al competir fora de la península van poder continuar jugant. Un exemple és Orantes i Gisbert, en tennis, que eren a la Índia, al torneig de Calcuta. I un altre, que és en el que ens volem centrar avui, l’Evax Picadero, que jugava l’anada dels vuitens de final de la Copa d’Europa de bàsquet femení.

CUPTlIbWwAA6rzt

Després d’haver aconseguit la Lliga i la Copa la temporada 1974/75, l’Evax es trobava aquell 20 de novembre a Dusseldorf per enfrontar-se al DJK Agon-08. Aquella temporada l’equip català estava en forma: anotava de mitjana en Lliga més de 60 punts per partit i dominava amb solvència als rivals. Així, encarava el match amb confiança, com recull l’edició del 20N de El Mundo Deportivo. La delegada de l’equip Nuria Argüelles, afirmava que “El baloncesto alemán ha estado siempre por debajo del nivel español. Sería una gran sorpresa que nos dieran un disgusto. Aparte de que también en nuestras filas hay cuatro jugadoras internacionales“. De l’equip alemany poc n’hem pogut recollir. Les cròniques deien que la seva mitjana d’altura era molt bona, que tenien cinc jugadores que passaven l’1,80, amb una base d’Hungria i tres jugadores internacionals júniors i tres internacionals sèniors.

Captura de pantalla 2015-11-20 a les 11.20.57

Així, a les 19:30 del 20 de novembre, mentre Espanya vivia un “canvi” de règim, Nuria Espinosa, Rosa Castillo, Gloria Fercos, Mercedes Castillo, Montserrat Bobé, Josefina García Alcaraz, Neus Bertrán, Elena Sana, Catalina Martínez, Núria Rosell, Asunción Ibáñez i l’entrenador, José Eiorriaga, saltaven a la pista. El resultat no va poder ser millor, i les catalanes es van endur un triomf per 38 a 52 que els va donar aire pel partit de tornada. La màxima anotadora va ser Josefina Garcia amb 18 punts seguida de Neus Bertrán amb 12.

Una setmana després l’Evax Picadero guanyava la tornada per 72 a 35 i es convertia en el primer equip femení de l’estat en arribar als quarts de final de la Copa d’Europa. L’aventura, però, acabaria aquí. Aquella temporada la competició estrenava una ronda en format lligueta de la que els dos primers es classificaven per a semifinals. Les catalanes van quedar en tercera posició amb 1 punt i tres victòries i tres derrotes, per del Clermont Ferrand francès i del Geas Sesto San Giovanni italià.

Aquell 1976 l’Evax s’enduria la Lliga amb solvència, perdent només dos partits i deixant enrere al Mataró Famosette. Les noies del Picadero van aconseguir entre 1975 i 1983 un total de 6 Lligues Espanyoles i 7 Copes, fent el doblet a les temporades 1975, 1978, 1980 i 1983. L’ultim titol assolit fou la Copa de 1985. Finalment l’equip de bàsquet femení va ser desfet el 1989.  La història, però, recorda que van ser de les poques que van poder tenir una alegria el 20 de novembre de 1975 de cara al públic. La resta ho va haver de fer dins de casa.