Fierljeppen: una perxa per creuar un rierol

2 minuts de lectura
Algun dia haurem de fer una classificació dels esports més estrambòtics del món. Podria ser un procés participatiu d’elecció democràtica. Segurament tothom tindrà la seva elecció, una afinitat especial. Segurament, també, podríem acabar orquestrant una mena de competició del tipus Eurovisió, amb cada país intentant captar l’atenció i els vots de l’audiència global. Al certamen musical pantomima, aquest any va guanyar Holanda. El mateix país que opositaria a guanyar aquest guardó encara inexistent a l’esport més peculiar amb el fierljeppen.

Posin la catifa, si no n’han sentit a parlar. Perquè l’esport val el seu pes amb or. La paraula inintel·ligible i impronunciable des de la nostra herència idiomàtica romànica pertany a l’idioma frisó. És una llengua d’existència i domini irregular, compartit pel nord d’Alemanya, Dinamarca i els Països Baixos i aquesta fierljeppen vol dir “saltar lluny”. És la unió de saltar (ljeppen) el més lluny (Fier).

El fierljeppen consisteix a saltar un canal amb l’ajuda d’un pal (anomenat polsstok) i com el seu nom indica l’objectiu és arribar el més lluny possible. Per estil pot semblar una versió barroera del salt de perxa, tot i que el paral·lelisme és bastant bàsic. Cada salt (fierljep) consta de diverses fases: Primer hi ha un sprint cap al pal, on la persona que salta s’hi agafa, grimpa fins a dalt, el fa decantar-se cap endavant i saltar el canal –aquí hi ha aigua enlloc de matalàs– i saltar fins el més lluny possible a l’altra banda de la riba. És, doncs, un salt tècnic per saltar un rierol. Tan simple i espectacular com això.

Amb història

És una disciplina més holandesa que la tulipa. Òbviament els Països Baixos són zona plena de canals i el fierljeppen no deixa de ser l’herència esportiva de la utilització de pals llargs per creuar-los. Pot semblar una frivolitat moderna i és tot el contrari. Existeixen documents de competicions d’aquest esport des del segle XVIII i la Federació Frisona va ser fundada el 1956 i des d’aquest any organitza competicions oficials. Fins al 1975 els pals van ser de fusta, amb un màxim de 10m de llarg, però posteriorment es van fer d’alumini i a partir del 2006 se salta amb pals de carboni reforçat, els quals mesuren fins a 13,25m.

Doblement federat

Actualment existeixen dues federacions que organitzen competicions oficials: la Frisona i la Federació Holandesa, però existeix una tercera que és la Federació Nacional Neerlandesa que organitza cada any una competició nacional on competeixen l’Holandesa contra la Frisona. Una mena de Supercopa de la disciplina. El rècord del món de la disciplina se n’ha anat fins més enllà dels 21 metres i es calcula que hi ha uns 600 esportistes federats de fierljeppen.

L’esport ha guanyat en popularitat gràcies al turisme i de fet ha creuat continents amb rèpliques als Estats Units o en els famosos programes televisius japonesos de pràctiques esportives per a destres… o directament maldestres de caiguda segura.