La Unió de Federacions Esportives de Catalunya organitza la primera edició de l’International Women in Sports Congress. Un esdeveniment que neix per donar conèixer i potenciar la presència de models femenins en el món de l’esport i que ahir va omplir l’auditori 1899 del Futbol Club Barcelona en la seva primera jornada.
La tarda va començar amb la benvinguda telemàtica d’Ona Carbonell -ambaixadora de l’esdeveniment- i els parlaments institucionals i va seguir amb la taula rodona “Follow a Dream“, amb la presència d’Astrid Fina, surfista de neu i medallista paralímpica, Britt Vonk, jugadora professional de Softball, la jugadora del Barça Jana Fernández i Gigi Oliva, jugadora d’hoquei herba del Junior i la selecció espanyola.
Oliva va explicar experiències de la seva família -amb una llarga trajectòria olímpica en l’hoquei herba- i la seva trajectòria i reptes professionals. Astrid Fina, per exemple, confessava que no havia provat mai el surf de neu abans de perdre el peu en un accident de trànsit i detallava que a més d’esportista ara és entrenadora.
Vonk, deixava clar la gran oportunitat que va significar per a ella poder anar becada a estudiar als Estats Units, mentre que Jana Fernández recalcava, en la mateixa línia que Vonk, la importància dels estudis tot i ser esportistes d’elit i detallava com en els últims vuit anys el futbol femení ha avançat molt. “Quan tenia dotze anys, per exemple, hi havia molts menys equips femenins. Ara en trobem a tot arreu”.
La segona taula de la tarda portava per títol “Sports: Does Sex Matters?” i va tractar del sexe i el gènere en les competicions esportives i com el dret esportiu pot ajudar a esportistes del col·lectiu LGTBIQA+ a gaudir-ne sense haver de patir discriminació ni situacions incòmodes. Isabel Pérez, secretaria general de la UFEC, començava explicant que no tots els esports són iguals: “no és el mateix l’esgrima que el rugbi” i que els casos d’esportistes transgènere s’ha de revisar “cas per cas”.
Alexandra Gómez, assessora jurídica de la FIFA i peça fonamental en definir el Reglament sobre maternitat de la FIFA, confessava que no veu per què no hi ha igualtat en els premis que dona la FIFA en els torneigs masculins i femenins i creu que aquesta reclamada igualtat “acabarà arribant”.
♂️♀️ 2a Taula: “Does sex matter?”
🎤 Modera: @bvillarrubia
🎓 @ipe_ufec: “S’ha d’analitzar esport per esport, per definir si segregar per gènere és necessari”
🏀 Marta Utor: “Jurídicament, no importa. La normativa d’igualtat de gènere diu que som iguals els homes i les dones” pic.twitter.com/nwsqPOgaC7
— Unió de Federacions Esportives de Catalunya (@UFECcat) September 15, 2022
Anna Almécija, criminòloga i jurista experta en seguretat, va aportar un punt de vista més tècnic sobre els protocols contra violències sexuals de les organitzacions esportives. Almécija assegura que aquests han d’anar a buscar “objectius reals i han de servir per protegir de veritat a les esportistes. A vegades aquests protocols semblen còpies els uns dels altres i han de ser documents específics de cada organització creats per professionals de la seguretat”. La meta, acabava, és “que les dones no tinguin por de creuar un complex esportiu de nit si van soles o d’anar a córrer soles”.
Natalie St Cyr Clarke assessora jurídica de la FIBA, es queixava de les desigualtats que encara troba als òrgans directius i de decisió, “propostes que jo feia i es deixaven córrer després semblaven bé si les feia un home… pot ser casualitat? Bé, quan passa tres o quatre cops potser ja no ho és”. Com a exemple de desigualtat posava el cas del patrocini de la marca Nike amb Allyson Felix i finalitzava el seu discurs reclamant aquesta igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Núria Soler, cofundadora de Womanthon, va fer les delícies dels assistents amb una xerrada plena de tocs d’humor però ben punyent abans de la darrera taula rodona de la tarda moderada per Joan Miró president dels Panteres Grogues, club esportiu barceloní LGTBI+.
Sota el títol “LGTBIQA+ fòbia a l’esport” i el tractament que en fan els mitjans de comunicació. Ruth Gumbau, periodista de TV3, remarcava que “influeix molt la manera com els periodistes expliquem les coses, hem de reflexionar per saber com dir-les”. I Carlos Martín, redactor de la Revista Paneka, aportava el seu punt de vista dient que “els periodistes no som activistes, però hem de tractar els fets de la forma més objectiva possible”. Paloma Pujol, campiona del món de Footbag i membre del col·lectiu LGTBIQA+, reclamava que “hem de fer-nos visibles fins que ens tractin de forma normal”.
LAST ROUND! ✔️
4a Taula: LGTBIQA+Fòbia al món de l’esport 🏳️🌈
🎤 Modera: @PanteresGrogues
📺 @RuthGumbau: “És important que apareguin referents, però no els hem de pressionar ni obligar-los a liderar aquesta lluita” pic.twitter.com/UZbbnwCAjr
— Unió de Federacions Esportives de Catalunya (@UFECcat) September 15, 2022
Imatge de portada: UFEC
