El passat 4 de març Alain Robert va escalar per quarta vegada la Torre Agbar de Barcelona. En aquesta ocasió va aprofitar l’efecte crida que sempre generen les seves ascensions per demanar més responsabilitat governamental davant el coronavirus. Deu dies després arribava l’estat d’alarma a Espanya i l’inici d’un confinament que encara perdura en una forma ja més difusa. Precisament en temps de confinament mundial s’ha estrenat “My next challenge”, una sèrie documental que ha nascut amb un únic episodi dedicat a Alain Robert.
El director Cyril Eberle condensa en poc més de 20 minuts la trajectòria vital i la filosofia del francès i ens regala al final una gran ascensió a Manila (Filipines) amb càmera subjectiva inclosa lligada al front de Robert. Observar com beu calmadament una ampolla d’aigua dalt d’un gratacels no té preu. L’spiderman de carn i ossos ja acumula més de 160 ascensions a 70 països diferents en els darrers 25 anys i ens anuncia d’entrada que el seu gran repte és fer créixer la xifra d’edificis escalats fins els 200 abans de retirar-se.
Una entrevista feta a casa d’Alain Robert (viu com un jubilat a Bali, Indonèsia) és el fil conductor del primer tram de documental. El francès s’explica des de la infància fins als projectes més recents amb una pinzellada més breu del què hauríem volgut sobre les seves extraordinàries ascensions sense cordes en roca que el van portar a ser un dels escaladors més reconeguts del món abans de fer el salt cap als gratacels. De fet, s’agraeix la presència fugaç del llegendari Alex Honnold per validar que el que feia Alain Robert als anys 80 i 90 era simplement extraordinari.
El documental val la pena per endinsar-se en la ment d’Alain Robert i és una llàstima que no detalli més l’equip que l’envolta quan afronta un repte, amb un petit incís interessantíssim sobre els advocats, ni tampoc la manera de sustentar econòmicament els viatges i les multes més enllà de les televisives estades a presó.
“No saber si al final del dia estaré viu o no és la forma que tinc de gaudir la vida”. Aquesta és una de les perles que deixa anar Robert, que també parla de renéixer després de cada ascensió i deixa clar el seu menyspreu per l’esport de competició. El seu leitmotiv és evitar una vida avorrida i reconeix obertament que s’ho passa millor fent escalades il·legals per poder escandalitzar el sistema.
