Sense dubte l’estament més incomprès al món de l’esport, i això inclou el del bàsquet, és l’arbitral. Sempre criticats, però sempre necessaris, encara que molts hi vulguin introduir millores tecnològiques per a reduir la seva importància.
L’àrbitre erra, l’ésser humà erra. Però vivim en una societat on l’autocrítica és cada cop difícil de veure, i sempre serà més fàcil justificar una derrota per una tècnica en un moment clau, o pel llistó a l’hora de començar a assenyalar faltes personals, que no pas fer-ho pel desencert dels teus tiradors en la llarga distància o per la manca d’actitud dels teus en agafar el rebot.
Però per injust que pugui ser, revertir aquesta situació sembla impossible. Així doncs, ens preguntem: com porta aquesta pressió un àrbitre d’alt nivell? Com es prepara? No li venen ganes d’enviar-ho tot a regar amb una professió tant desagraïda?
No podíem trobar una persona millor amb qui parlar-ne que amb Juan Carlos Arteaga: àrbitre canari que xiularà en aquest proper Mundial que es disputa a Espanya i que està considerat per la pròpia Federació com “el millor àrbitre espanyol de la història”.
