El futbol gaèlic dona els primers passos a l’Empordà Xavi Arnau organitza la primera trobada d'aquest esport irlandès

La primera jornada de futbol gaèlic a l’Alt Empordà, punt de partida per a un esport que es vol assentar al nord-est de Catalunya.

De ben segur si es pregunta quin esport és el més popular a Irlanda la majoria de les persones dirien el rugbi. Alguns potser el futbol. Però gairebé ningú, o ningú, el futbol gaèlic. Per promoure aquest esport, l’altempordanès Xavi Arnau, nascut a Lladó i jugador dels Barcelona Gaels -un dels tres únics equips catalans d’aquesta modalitat-, el vol implementar a la seva comarca.

El passat 7 de novembre vam fer una trobada al camp de rugbi de Navata. L’objectiu d’aquesta va ser introduir aquesta modalitat esportiva a terres gironines. També volem que la gent comenci a sentir-hi curiositat“, explica Arnau. La seva valoració, però, no és gaire positiva. Precisament per això, perquè no és gaire popular entre nosaltres. “Vaig haver de dir als meus companys del Barcelona Gaels que vinguessin a fer equip per poder jugar una estona. Me’n devien una, ja que sempre són els altres que van a Barcelona a jugar-hi. També van venir amics i familiars que tenien aquella dèria per provar l’esport“.

Fet el pas de reunir per primer cop a futurs adeptes al futbol gaèlic, el següent serà fer un sondeig i una presa de contacte a clubs i entitats per rebre tota mena d’ajuda amb la intenció d’impulsar un club que dinamitzi aquesta disciplina.

“Actualment sabem que no hi ha gaire interès perquè hi ha desconeixement sobre el futbol gaèlic. Ara el que volem fer és parlar amb mitjans de comunicació perquè ens facin d’altaveu. A més, el següent repte serà posar-nos en contacte amb clubs de futbol o de rugbi de Girona perquè ens puguin deixar les seves instal·lacions i organitzar entrenaments. També trucarem a la porta d’institucions i ajuntaments, ja que ara mateix no tenim un lloc fix per establir-nos. I et diré més, la primera trobada ha sigut a l’Alt Empordà, però si arribem amb algun acord amb algú de Girona doncs aniríem allà. De fet, volem fer trobades a altres ciutats i pobles de la demarcació gironina per donar-nos a conèixer”.

Però, d’on ve aquesta afició que posseeix Xavi Arnau per aquest esport? “Ja t’ho pots imaginar. Vaig viure dotze anys a Irlanda on el vaig practicar. Allà no hi jugava, només entrenava. I quan vaig arribar aquí vaig veure que hi havia un parell de clubs catalans i em vaig animar“. El futbol gaèlic té moltíssimes curiositats, com que “només poden disputar partits jugadors amateurs. És a dir: no cobren” i “és una modalitat que promou i dóna molta repercussió a la cultura i les tradicions irlandeses“.

Una promoció que es realitza amb força a Galícia, on “hi ha una lliga amb 14 equips. Fins i tot, la televisió autonòmica gallega retransmet les finals de la lliga irlandesa. Una competició que aplega 80 mil persones en un estadi“. De fet, a Galícia es disputarà l’any vinent un campionat europeu de seleccions -queden exclosos els combinats irlandesos i angleses- on Arnau hi participarà com a membre de la Selecció Catalana.

Però què és el futbol gaèlic?

Sense tenir la certesa exacta de quan es va jugar el primer partit, la majoria de veus diuen que aquest esport, que és el més cèlebre a Irlanda juntament amb el rugbi i el hurling, es remunta a l’any 1597. Però no va ser fins a finals del segle XIX, exactament l’any 1887, quan a través de les normes establertes per la GAA (Gaelic Athletic Association) es va organitzar d’un mode formal, essent actualment l’equip més llorejat el Kerry, amb 36 campionats irlandesos. Segons comenta Xavi Arnau, aquesta modalitat esportiva “agafa coses del futbol del rugbi i, fins i tot, del bàsquet“.

De l’esport rei a la nostra terra té com a similitud la pilota. S’utilitza una esfèrica de cuir lleugerament més pesada que es pot colpejar amb el peu o amb les mans per fer passades o per què l’àrbitre no piti acció antireglamentària en caminar quatre passos sense rebotar-la. Del rugbi segurament és d’on es poden extreure més semblances: es reuneixen 15 jugadors per equip amb els mateixos suplents, que hauran d’anotar un punt si la pilota passa per sobre d’un travesser semblant a una porteria de futbol. També poden fer un gol si són capaços de superar el porter que defensa la porteria rival. A més, per pispar-li la pilota a un rival es permeten fer una mena de placatges més contundents que el futbol però més suaus que el rugbi.

Tot això, succeeix en un partit que dura 60 minuts dividits en dues parts i en un terreny de joc rectangular que mesura entre 130 i 145 metres de llargada i entre 80 i 90 d’amplada. Unes mides que moltes instal·lacions tant a l’Alt Empordà com a la resta de comarques gironines tenen. “Tant de bo puguem trobar algun club que ens permeti fer servir el seu terreny de joc”, conclou Arnau.