No hi ha exercici més sincer per mig matí de divendres que deixar de dissimular i afrontar la realitat, de tu a tu. Si els polítics del país es discuteixen sobre relats i virtualitats, als que toquem de peus a terra i patim el dia a dia farem bé de consagrar el cap de setmana a fer allò que no podem fer amb les agendes que gastem. Dissabte, sofà. Diumenge, sofà. I que no ens empatollin…
Si poden, estalviïn-se de calçotades. Descansin, jeguin, endormisquem-nos amb la tele irradiant esport i tot plegat ens semblarà relatiu. Abandonin teràpies i deixin de conjugar frases absurdes sobre la zona de confort. La comoditat es diu cap de setmana i rau en la graella esportiva. D’això va l’exercici setmanal de l’Homo Sofis. Dues lectures, evangeli i sermó.
Venint d’un 8 de març radiant, rabiüt i il·lusionant per la lluita per la igualtat, em permetran que recaigui en una d’aquelles frases tòpiques que cada any s’entonen per aquesta o altres dates singulars. L’important és el 9 de març, i no el 8. L’endemà. A partir de l’endemà. A casa, al sofà, mirarem de predicar amb l’exemple i si ahir ens autocriticàvem per accentuar més l’atenció envers l’esport masculí que el femení, vetllarem perquè això no passi.
I és en aquesta lògica que, em permetran, em fixi en quatre esdeveniments amb les esportistes de protagonistes. Els proposo el següent.
Mirin, al que parla li passa el que segurament vostè està pensant davant la recomanació de l’atletisme. És com l’escarola, tu. Que o ets molt de la corda o et costa una mica. De voler i un cop hi ets de pair. Però de la mateixa manera que una bona recepta o una vinagreta equilibrada ens farà deglutir millor l’amanida, si seleccionem aquells moments especials de l’atletisme que poden ser més variats o exòtics ens passarà tres quarts del mateix. Escolteu la meva proposta.
Mèrida, ciutat que segurament té més passat que futur, serveix de teló de fons aquest cap de setmana pel Campionat d’Espanya de Cross. O d’atletisme a través, en formulació clàssica. Humilment, el trobo més entretingut i sorprenent en versió silvestre que quan queda encapsulat dins un estadi. Serà el remat final de la temporada i hi trobem finals de tres categories diferents per sexe. Els pot semblar friqui de seguir, però sovint hi ha sorpreses, defalliments, tàctica, inclemència meteorològica, fang i catifa estesa a les que han de ser guanyadores del futur. És suggerent!
Per cert, el link:
http://www.rfea.es/multimedia/multimedia_retransmision_merida2018.html
Les nostres millors noies s’enfronten aquest cap de setmana a La Seu d’Urgell en un partit de la Liga Día que es pot convertir en una trampa per les gironines, que parteixen com a favorites. Arribaran cansades i escuades de la derrota i sobretot la desil·lusió europees de dimecres a Fontajau i la pista del Cadí no sembla propícia per jugar-hi amb una mala ressaca esportiva. Amb permís del Sant Adrià, veurem el millor partit que es pot veure en clau de Principat.
El Cadí La Seu sap que el partit li pot ser propici. Una victòria les consolidaria en una cinquena posició còmoda i podria ser catapulta anímica per temptar un assalt als quatre llocs més alts de la classificació. Sumar serà el gran objectiu per així mirar de treure’s les paparres de Guipúscoa i Biscaia que van enganxades just darrera en la classificació.
Aquest dissabte serà dia de rugbi. Si el Club Fosbury munta a La Pròrroga Bar de Barcelona el visionat dels dos partits de la jornada del Sis Nacions d’homes, a l’Homo Sofis volem recomanar la versió femenina de la competició. Aquest any ja és fixe dins la programació de Movistar de transmetre un dels partits de la competició paral·lela en noies. És un bon inici i tant de bo vagi a més fins la igualtat. Que d’això parlàvem ahir.
Le Crunch és el nom que rep l’enfrontament entre França i Anglaterra. Franceses i angleses es juguen el títol ja que fins ara han demostrat ser els equips més forts. Com que es juga en paral·lel i amb el mateix calendari que el d’homes, les noies del Gall i de la Rosa saltaran al camp convertides en possible confirmació d’un gran dissabte o taula de salvació per remuntar entre els bons aficionats a l’ovalada. El rugbi femení és més tècnic, un xic menys travat i pot ser més dinàmic que l’altre. Nació és nom de dona. Vegem-na dues de les Sis en un bon matx.
Sembla que a casa nostra l’hivern ja es va allunyant si bé el blanc segueix sent patent en bona part de les muntanyes elevades. En paral·lel ens sembla que des d’una òptica de consum televisiu està bé fer patent que ni tot es va acabar els els Jocs Olímpics –per cert, Teledeporte fa els paralímpics– ni és bo deixar esbravar l’interès que ens ha suscitat.
Per això em permetran que sigui especialment friqui en la recomanació. Diumenge a les 12h. Hora de preparar el dinar o fer el vermut. De missa, els que en siguin. De castells i sardanes, els que en facin. Una hora que és probable que els toqui vagar, fins i tot esperar torn per dutxar-se si han sortit a fer esport o caminar. Que sigui llavors quan amb el mateix to amb el que posem música ambiental badin davant els 30Km femenins d’esquí de fons de la Copa del Món, a Oslo. Serà una estona plaent i relaxant. Un kit kat. Potser queden mig ferits d’encnateri. Un efecte salva-pantalles.
