Inici a Calella i final a Barcelona. Allò que sembla el mateix guió dels darrers anys té moltes sorpreses amagades. La Volta a Catalunya 2020 presenta un bon grapat de novetats que analitzem en una conversa amb calma amb el seu president. En Rubèn Peris ja fa més de tres dècades que fa feina a la Volta per mantenir-la viva. Parlar amb ell és parlar amb una persona apassionada pel ciclisme que n’ha viscut de tots colors i que és conscient que la celebració del centenari arriba en un bon moment de forma per a la cursa catalana.
Com van els preparatius quan ja falta menys d’un mes per l’inici de la Volta?
Utilitzant un símil ciclista estem a l’esprint final i com a qualsevol esprint hi ha cops de colze i problemes afegits, i ens toca apagar els focs que van sorgint. Afortunadament ho tenim tot força ben enfocat
El dia de la presentació a l’INEF vas posar en valor la tradició de la Volta davant les noves proves del ciclisme mundial. Què en penses del calendari uci actual?
Malauradament no es fa cap distinció entre curses de tota la vida i de nova creació, estem totes dins al mateix sac. Estan caient proves amb moltíssima història perquè d’altres que duren tres o quatre dies són emergents i s’emporten la glòria. Ho veig amb preocupació. No ens enganyem: el ciclisme històric està a la vella Europa i encara que sorgeixen proves per tot arreu van caient i nosaltres seguim vius. Això no vol dir que no siguin benvinguts tots els que organitzen curses: cadascú ho fa com pot i com vol, però crec que no es fa justícia a les proves que fa un munt d’anys que formem part d’aquest calendari.
Mantenir la Volta viva és una proesa davant l’auge de curses que econòmicament juguen a una altra lliga?
Sí, i tant. Hem passat anys molt difícils fins al punt que jo mateix veia que la Volta perillava, però el cert és que les institucions sempre han estat al nostre costat i entre uns i altres ho hem tirat endavant. No es podia deixar morir la Volta així com així. Estem parlant d’una prova que enguany celebra l’edició número 100, la primera es va disputar el 1911 i tenim una història al darrere i una personalitat pròpia de ser un club on la base són els voluntaris, amb més d’un centenar de persones que fem possible la Volta i uns quantes que la tirem endavant durant tot l’any. Aquests darrers anys hem anat professionalitzant algunes àrees de la Volta i crec que s’ha de seguir aquesta línia sense perdre l’esperit de sempre, perquè els nostres interlocutors i tots els que ens envolten són professionals i hem d’estar al mateix nivell. Quan parlem amb ajuntaments o institucions no podem tirar només de voluntarisme.
És el millor moment de la cursa des que n’ets el president?
Si no és el millor, segur que és un dels millors, sens dubte. Hem passat per moments molt dolents i afortunadament no devem res a ningú i estem en una bona situació. No tenim beneficis, perquè no és el nostre objectiu, però tampoc tenim pèrdues ni deutes. Aquest any potser som optimistes perquè és l’edició centenària i ens fa molta il·lusió i estem tranquils, més enllà dels problemes que et comentava abans.
Un d’aquests problemes és el temor als efectes del coronovirus?
En aquest moment tenim altres problemàtiques que hem de resoldre per tirar endavant la cursa i estem convençuts que les podrem solucionar. Si el coronavirus ens afecta poca cosa hi podrem fer, de manera que ens centrem en allò que sí que podem resoldre. Esperem que no vagi a més.
Com a aficionat tens algun record especial d’alguna Volta viscuda?
De petit recordo amb molt de carinyo quan el meu pare em portava a veure la Volta a Montjuïc amb els meus germans, és un gran record d’infantesa. Fa 34 anys que col·laboro amb la Volta i he fet tots els papers de l’auca i estic molt content d’haver-los fet. Vaig començar fent fotocòpies, vaig fer de cap de protocol i el 1992 vaig ser per primera vegada cap d’organització de la Volta. Aquell any el recordo amb una responsabilitat especial, però tinc una gran estima a totes les edicions viscudes. Hi ha un fet que em va marcar molt que és la mort del Manolo Sanromà. Com a organitzadors n’hem vist de tots colors: hem hagut de suspendre etapes, canviar sortides, arribades i recorreguts sobre la marxa, però que se’t mori un corredor en cursa és el pitjor que et pot passar.
L’essència del ciclisme ha canviat en aquestes tres dècades i escaig que fas feina a la Volta?
Sí, i aquest és un dels motius pels quals nosaltres també hem de canviar com hem anat fent els darrers anys. S’ha professionalitzat moltíssim la part dels equips i dels corredors, i els organitzadors no podem ser aliens a aquests moviments. Fins i tot la Federació ha canviat! I alerta, que no sóc dels que penso que temps passats van ser millors: crec que els canvis ens porten a un escenari millor.
En clau esportiva el cartell ja sabem que serà de luxe. Més enllà dels homes tour, fa il·lusió la presència d’un fenomen com Mathieu Van der Poel?
Sí, molta, tot i que sempre hem de dir les coses amb precaució perquè amb el reglament del World Tour els equips no han d’enviar la llista d’inscrits fins que falten vint dies per començar la prova. Ara només sabem les intencions. El Chris Froome ho ha dit aquesta setmana públicament i jo sabia des del desembre que volia venir. També sé que vindran l’Alejandro Valverde, el Marc Soler, el Nairo Quintana, el Warren Barguil o el Miguel Ángel López. Però fins vint dies abans no rebrem els set titulars i cinc reserves de cada equip; 72 hores abans t’envien la preinscripció i fins un quart d’hora abans de començar la reunió de direcció que fem el diumenge abans de començar la Volta encara es poden fer canvis entre titulars i suplents. Aquesta setmana sabrem per on van els trets i tot apunta que tindrem una participació magnífica.
Aquesta Volta serà molt especial i si et sembla bé em centro amb les novetats. D’entrada, seguint el fil històric, l’homenatge al quilòmetre 100 de cada etapa. D’on surt la idea i com se seleccionen els noms dels sis protagonistes?
Se’m va ocórrer la idea, ho vaig comentar als meus companys i ho vam decidir entre tots. La idea és fer un esprint bonificable a cada etapa, amb una petita quantitat de diners i amb alguns segons per la general, que no és acumulable. Cada dia és únic. Vam fer pluja d’idees i van anar sortint propostes: el que ha guanyat més cops la Volta (Mariano Cañardo), el que ha guanyat més etapes (Miquel Poblet), el primer guanyador de la història (Sebastià Masdéu), el del premi de la muntanya (Joaquín Galera), el podi històric de la Volta, on afegim el Valverde i l’Induráin. Vam adonar-nos que teníem sis etapes on podíem fer l’esprint i teníem sis noms. Encaixen perfectament amb la idea que tenim.
Què en pensa l’Alejandro?
No hi he parlat però estic convençut que estarà encantat de ser-hi. Volem que cada etapa algú representatiu faci entrega del premi, i com que ell estarà a la Volta, li demanaré que el dia que fem l’esprint dedicat a ell, si no el guanya, que és capaç, li demanaré que sigui ell qui l’entregui.
La contrarellotge individual torna a la volta i ho fa al Pla de l’Estany. La proposta ha tingut una excel·lent rebuda entre els aficionats. Fins a quin punt és un maldecap organitzar una etapa com aquesta?
Sincerament, no en fem més perquè no ens deixen. I puc entendre’n els motius. Organitzativament és tancar 22-23 quilòmetres durant quatre hores i indirectament hi ha danys col·laterals. Està clar que si hi ha una emergència ho parem i s’ha acabat, però en aquesta bossa de quilòmetres hi ha fàbriques, pobles, escoles, restaurants… tu estàs afectant la seva vida normal i per això costa tant organitzar una contrarellotge. No per nosaltres, que tens els Mossos d’Esquadra a punt, que es desviuen per nosaltres, i voluntaris a cada cruïlla. No fem contrarellotges sovint perquè no ens les autoritzen.
Aneu a Vallter 2000 amb els seus revolts dedicats al ciclisme. Què et sembla la seva iniciativa?
Ho trobo fantàstic. Amb Ferrocarrils, que és de qui depèn les estacions d’esquí, ho hem parlat moltes vegades. Han de trobar activitats complementàries a la neu, que dura uns mesos però que no hi és durant la major part de l’any. Han de saber atraure l’aficionat, el cicloturista i a qui vulgui anar-hi. Vallter ha tingut una gran idea posant noms a les curves i treballar perquè la gent vagi a la muntanya fora de la temporada d’esquí. El ciclisme s’ha convertit en una eina turística de primer ordre: no només estàs fent una prova esportiva, que és l’essència, sinó que també mostres tot un entorn perquè els teleespectadors tinguin ganes d’anar-hi, sigui dalt la bicicleta o com a visitants.Suposo que l’horari televisiu precisament deu afectar a l’hora de planificar recorreguts.
És més senzill trobar municipis disposats a ser-hi en els finals d’etapa?
Sí, i ja no és fàcil trobar municipis que vulguin acollir etapes de la Volta… però he de dir que l’any passat i aquest hem trobat més pobles interessats en que la Volta passi per allà i de fet ja tenim municipis emparaulats per al 2021!
Què aportarà la pujada fins al Castell de Montjuïc? Fa canviar significativament el circuit final?
Pot ser decisiva si hi ha poques diferències a la general. El dia de la contrarellotge no hi haurà grans diferències, però començarà a marcar el camí de la Volta. I si la muntanya està ajustada, el dia de Montjuïc pot ser determinant. Sis pujades al Castell poden fer molt mal a les cames dels ciclistes.
És una manera d’homenatjar la importància de Montjuïc per al ciclisme català?
L’aposta pel Castell de Montjuïc la fem pel centenari de forma excepcional i no la tornarem a fer. L’Ajuntament de Barcelona aquest any s’ha volcat en la Volta, però el que no podem fer és bloquejar cada any l’accés al Castell. Sempre hem de ser molt conscients de les coses que podem fer i les que no. És un homenatge a una muntanya que ha viscut grans esdeveniments ciclistes, ja des de l’època del Miquel Poblet, del Cañardo i companyia, quan jo era petit i hi anava, amb els campionats del món, amb l’Escalada a Montjuïc. Serà un homenatge al nostre ciclisme.
Algun any veurem la Volta passar pels llocs més emblemàtics de Barcelona?
Ens ho hem plantejat, però hem preferit no fer-ho. Hem de saber equilibrar el que voldríem fer i el que podem fer. No volem ser antipàtics i convertir el que ara és una cursa festiva en un fet molest per a massa gent. El nostre objectiu és fer una bona etapa i fer un bon final a Montjuïc i l’elecció és nostra i en clau esportiva. Creiem que és més espectacular que acabar al Passeig de Gràcia, per exemple, que entenem que seria un recorregut sense possibilitat de canvis a la general. I és un criteri, eh? Hi ha gent que ens diu que podríem fer un final com als Camps Elisis del Tour a París en una etapa tipus passeig com al Tour i a la Vuelta, encara que al Giro acostuma a ser disputada. Amb només set dies de cursa, no podem fer invents ni malgastar-ne cap.
Entre les novetats no estrictament esportiva hi haurà llibre, cançó oficial, un documental… l’esport és cultura?
Algunes d’aquestes propostes ja fa més d’un any que s’estan coent i són expressions culturals que acompanyen la Volta. Quan vam celebrar els 100 anys de l’inici de la Volta ja vam tenir una sintonia fantàstica del Pep Poblet i fa molts i molts anys, que jo no hi era, el Rudy Ventura també en va fer una que encara es pot trobar en forma de casset de col·leccionista. Aquest any vam decidir fer un concurs, es van presentar 33 cançons diferents, després d’escoltar-les totes un jurat en vam triar tres de finalistes i va sortir guanyadora la de Blaumut després de la votació a través d’Icat fm. El documental el presentarem el 12 de març a les vuit del vespre a la Filmoteca i el llibre, si tot va bé, el presentarem al mes de setembre en el marc de la Setmana del Llibre en Català. Són les tres peces culturals que hem preparat per deixar petjada.
El dia de l’INEF va quedar pendent resoldre què passa amb la Revolta. Se celebrarà aquest any?
Si tot va bé, se celebrarà, sí. El nostre objectiu és fer una prova femenina fora de la Volta, més que res perquè no ens passi el mateix que fa dos anys, que la vam programar a Montjuïc entre la sortida i l’arribada de la Volta i semblava posada en calçador. Volem fer-ho bé i estem buscant un company de viatge per poder-ho fer. Farem una cursa de ciclisme femení un dia concret que serà més endavant.
Amb quin plantejament treballeu des de la Volta amb el futur d’aquesta cursa. Com voleu que sigui en el futur?
Volem que la Revolta sigui una cursa amb entitat pròpia. Aquest 2020 serà una clàssica d’un dia però a mig termini ens agradaria que tingués dos o tres dies de competició. Seria ideal fer-ho així. Som els mateixos bojos que organitzem la Volta a Catalunya que volem organitzar-la perquè el ciclisme ens apassiona. I ara que tenim el Massi-Tactic, seria magnífic, perquè és un equip que s’ho treballa molt.
Què ha de passar per què apareguin més Marc Solers en el ciclisme català?
Em sap greu dir-ho tan clar, però fan falta diners. Una font econòmica potent al darrere. Cal que hi hagi diners i també un recorregut de molta feina per aconseguir que hi hagi un equip continental-professional que ja pogués ser seleccionat per disputar una Volta a Catalunya. S’ha de començar des de la base i arribar-hi al cap de 4-5 anys. No es poden posar 10 milions d’euros sobre la taula de cop: s’ha de treballar, aconseguir resultats i assolir un cert nivell per construir un projecte sòlid per anar a córrer les curses importants.
Acabem: per què la gent ha de sortir al carrer quan passi la Volta?
En primer lloc, perquè és un espectacle de primeríssim nivell a la porta de casa seva. Hi ha gent que des del seu balcó veurà passar els millors ciclistes del món d’una forma totalment gratuïta i sense fer cap esforç. Val la pena sortir a animar-los perquè el ciclisme és un esport fantàstic, meravellós. I si tenen l’opció d’anar a la sortida o a l’arribada d’una etapa, que ho facin, que és un esport on encara es pot estar molt a prop de les figures mundials i demanar-los un autògraf.
