Ja fa anys que existeix l’Everesting, una proposta sovint més atractiva per als ciclistes amateurs que no pas per al pilot professional. D’intents d’Everesting n’hem vist molts ens els darrers anys, uns quants d’ells al nostre país, i d’altres per part de cares conegudes del món de l’esport d’arreu del món.
Després del confinament més estricte l’Everesting s’ha convertit en un repte encara més popular que fa un any, especialment entre els ciclistes d’elit. És lògic que sigui així: és un repte molt exigent que t’obliga a estar en plena forma i, en temps de límits als desplaçaments, es pot fer al costat de casa, fins i tot sense sortir d’un municipi, en cas que tinguis qualsevol port de muntanya a l’abast.
Per tot plegat, en els darrers tres mesos hi ha hagut desenes d’intents coneguts d’Everesting que no només volien assolir el repte sinó que volien establir-ne un nou rècord mundial. I en qüestió de dos dies de diferència, després de passar per diferents mans en les darreres setmanes, tenim nova plusmarca femenina i masculina. Dues ascensions molt diferents que ajuden a entendre la dificultat de comparar marques: no és el mateix pujar a un port de rampes dures que un de pendents suaus. Tampoc fer-ho en plena canícula que amb temperatures suaus. Ni amb un asfalt nou que en un terreny més rugós. Cada Everesting és un món, però el cert és que els ciclistes més ràpids en completar-lo acaben d’aconseguir la proesa aquest mes de juliol.
Pooley i Contador, plusmarquistes
Emma Pooley és una ciclista reconvertida al duatló (amb grans èxits) que va arribar a ser campiona del món de contrarellotge ara fa una dècada, abans de l’esclat del ciclisme femení com una disciplina cada cop més professionalitzada. A Suïssa ha demostrat estar en plena forma en completar les ascensions al Haggenegg amb un temps de 8 hores, 53 minuts i 36 segons. Tot apunta que hagués millorat de llarg aquest registre en un altre port, atès que aquesta muntanya compta amb rampes de fins el 13,5% i un descens tècnic amb girs pronunciats. Pooley explica que es va topar amb sis tractors durant les ascensions i que no va planificar prou bé la beguda ni el menjar, elements que encara converteixen la seva marca en més impressionant.
En categoria masculina el nom del nou campió de l’Everesting és més que conegut: Alberto Contador. El ciclista madrileny ha completat el repte en 7 hores, 27 minuts i 20 segons, millorant en més de dos minuts el registre assolit fa pocs dies per l’australià Lachlan Morton, que després de fer un primer intent en 7 hores i 32 minuts que no va ser considerat com a vàlid pels organitzadors del repte, va fer un segon Everesting al cap de res amb un registre de 7 hores i 29 minuts, millorant els temps de Phil Gaimon, Keegan Swenson o Emmanuel Buchmann (no validat de forma oficial). Contador ha assolit el rècord a Navapelegrín, prop de Navacerrada, en un port de 6,8 quilòmetres al 7,5%. Caldrà veure si Morton decideix fer un tercer intent abans que comenci la temporada de forma oficial.
