La 101a edició del Giro d’Itàlia repeteix un patró que ja ha utilitzat en quatre ocasions dels darrers set anys: programar les primeres etapes a un altre país. Després de partir de Dinamarca, els Països Baixos i Irlanda del Nord per cercar majors ingressos econòmics i més impacte internacional ha anat més enllà: per primera vegada a la història una gran volta ciclista surt fora d’Europa. El Giro ha començat aquest divendres amb una contrarellotge a Jerusalem i fins diumenge la competició continuarà per les carreteres d’Israel.
El Giro és la darrera gran aposta del govern israelià per millorar la seva imatge internacional a través de l’esport. Aquesta setmana ha aprofitat l’inici de la prova per condecorar Gino Bartali com a ciutadà honorífic després d’haver salvat més de 800 vides durant la segona guerra mundial. El govern també ha fet una forta inversió per crear l’Israel Cycling Team, el primer equip professional del país i el convidat més exòtic del Giro d’enguany. Un equip que ha estat rebut amb protestes arreu d’Europa pels membres de la campanya internacional Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) que promou el trencament de relacions comercials i institucionals amb Israel com a mètode de denúncia de la situació d’apartheid i la vulneració constant de drets que pateix el poble palestí.
El moviment BDS ha lluitat de valent per fer fracassar l’aposta del Giro. Fins a 120 organitzacions de drets humans es van mobilitzar fa uns mesos per demanar als organitzadors que no portessin el Giro a Israel. A Itàlia es van organitzar una desena de marxes ciclistes contra la decisió del Giro. BDS ha anunciat noves protestes durant el cap de setmana per visibilitzar la realitat quotidiana dels palestins, que han patit un nou cop dur en l’esport. Fa poques setmanes un dels seus millors ciclistes, Alaa al-Dali, de 21 anys, va rebre un tret d’un franctirador de l’exèrcit d’Israel i va perdre una cama. L’amputació, com és lògic, el deixa sense opcions de lluitar per les medalles als Jocs Asiàtics d’aquest estiu. A Jerusalem, mentrestant, aquest divendres dos joves es van convertir en els primers israelians de la història en rodar al Giro. Un contrast dur que ha animat a l’ONG Amos Trust a organitzar una marxa a peu solidària per Palestina durant el pas del Giro per Israel i que ha portat a Hanan Ashraui, dirigent de l’OAP, a qualificar el Giro de «còmplice de l’ocupació militar israeliana».
Caldrà veure si la inversió milionària del govern de Netanyahu per acollir tres etapes del Giro (alguns mitjans la xifren en 10 milions d’euros) tindrà un rèdit positiu per a la «marca Israel». Durant la presentació del Giro ja va patir de valent: els organitzadors van fer referència a «Jerusalem Oest» i dos ministres del govern israelià van emetre un comunicat exigint el canvi de nomenclatura per «Jerusalem» (no reconeixen la realitat palestina del Jerusalem Oriental) amb l’amenaça d’abandonar la inversió a la ronda italiana. El Giro va trigar molt poc a rectificar, però la majoria de mitjans d’arreu del món ja havien difós la nomenclatura original. El darrer intent d’Israel d’utilitzar l’esport va ser un sonor fracàs: el govern va convidar 11 estrelles de la NFL a convertir-se en ambaixadors de la bona voluntat d’Israel davant del món. La meitat d’ells van boicotejar la iniciativa i un dels jugadors, Michael Bennett, va anunciar que visitaria els territoris palestins per convertir-se en «la veu dels sense veu».
El Giro femení, l’altra cara de la moneda
La inversió astronòmica d’Israel i el pagament del Giro per comptar amb Chris Froome malgrat el seu cas de dopatge (l’organització va haver de negar haver-li donat 2 milions d’euros) contrasten amb la precarietat del Giro Rosa, la prova més important del ciclisme femení. L’any passat l’holandesa Anna Van der Breggen es va endur 1.130 euros per guanyar la prova. Una xifra que esdevé ridícula si la contraposem amb els 115.000 euros que va guanyar el seu compatriota Tom Dumoulin per guanyar la cursa masculina. De fet, el premi a Van der Breggen és equiparable a la recompensa econòmica del 5è classificat de qualsevol etapa del Giro i només un 40% del que s’endú el 20è de la general masculina.
Amb les ciclistes en peu de guerra, aquest 2018 dues proves (el Down Under i el Tour of Britain) ja han decidit equiparar els premis masculins i femenins. Un pas molt celebrat entre les corredores però que consideren insuficient: demanen més cobertura televisiva, més ingressos per publicitat i sous mínims per tal que totes les integrants del World Tour siguin professionals. Un llarg camí per recórrer.
