Contador i els altres Poulidor

Alberto Contador ha quedat recentment segon classificat de la Volta al País Basc. Una segona posició que fa que aquest 2017 el ciclista madrileny sumi ja quatre segons llocs (cal afegir-hi la Volta a Catalunya, la París-Niça i la Volta a Andalusia) per encara cap victòria. Uns subcampionats que se sumen a una tendència ja repetida en els darrers anys en diferents proves per part del nou líder del Trek-Segafredo, que sembla que està agafant una malastrugança que l’apropa perillosament a ser el Poulidor del pilot ciclista actual.

A Raymond Poulidor no cal fer-li massa presentacions. Conegut com “L’Éternel Second”, el ciclista francès va aconseguir ser un dels millors corredors de les dècades dels 60 i 70 malgrat que al seu palmarès hi brillen més els podis que les victòries. Poulidor va ser segon del Tour de França en tres ocasions (1964, 1965 i 1974) i tercer classificat fins a cinc vegades (1962, 1966, 1969, 1972 i 1976).

Una autèntica maledicció amb la Grande Boucle tenint en compte que tot i ser tant a prop de la victòria mai va aconseguir arribar a vestir el maillot de líder ni tan sols en una etapa. De les tres grans curses, Poulidor va ser capaç de guanyar una Vuelta a Espanya el 1964, prova en la qual també va quedar segon el 1965. Al Mundial en ruta, la mala sort també el va acompanyar amb una plata (1974) i tres bronzes (1961, 1964 i 1966).

Tot i el seu sobrenom, Poulidor no és el ciclista que ha acabat més vegades segon el Tour de França. Aquest rècord dubtosament agradable el té el ciclista holandès Joop Zoetemelk, segon classificat del Tour en sis ocasions (1970, 1971, 1976, 1978, 1979 i 1982). Zoetemelk, però, pot explicar amb orgull que el 1980 va ser capaç de vèncer a la malastrugança i endur-se el maillot groc en un Tour en el que es va imposar al seu compatriota Hennie Kuiper i en el que es va beneficiar de l’abandonament de Bernard Hinault, dominador de l’època.

Més recentment, l’alemany Jan Ullrich va estar a punt d’igualar-lo quedant segon cinc vegades (1996, 1998, 2000, 2001 i 2003) en una època marcada pels escàndols de dopatge i en la que els set Tours de Lance Armstrong han quedat finalment deserts de guanyador. Abans del texà, Ullrich, però, va ser capaç de guanyar el Tour de 1997.

Noms coneguts al Giro i a la Vuelta

Repassant el llistat de podis de les dues altres grans curses per setmanes trobem altres noms il·lustres en el rècord de segones posicions. Al Giro d’Itàlia, el cèlebre Gino Bartali, recordat també per les seves proeses extraesportives, va quedar-hi segon quatre vegades (1939, 1947, 1949 i 1950). No obstant, Bartali també va conquerir el maillot rosa en tres ocasions (1936, 1937 i 1946). El també italià Italo Zilioli és el ciclista que ha quedat més cops segon del Giro sense arribar-lo a guanyar, consecutivament el 1964, el 1965 i el 1966.

Pel que fa a la Vuelta a Espanya, ni més ni menys que Chris Froome és el corredor amb més segons llocs al podi final però cap victòria. El ciclista britànic nascut a Kènia ha acabat en la segona posició el 2011, el 2014 i el 2016. No ha aconseguit encara triomfar però veient la seva insistència a participar a la Vuelta costa de creure que un ciclista del nivell de Froome no acabi conquerint també la cursa espanyola.