La frase “L’important és participar” l’hem sentit mil vegades en el món de l’esport quan volem es vol treure ferro a la derrota o realçar altres valors que no són els de la competitivitat. En una elit esportiva marcada per l’exigència de ser el millor potser els Jocs Olímpics són l’últim reducte d’aquesta expressió perquè només el sol fet de ser-hi present ja és un èxit per molts dels atletes que hi participen. I no només pels atletes sinó per països sencers que malgrat acumular participacions en diversos Jocs Olímpics no han pogut aconseguir encara cap medalla. En són un total de 74. O el que és el mateix, un 36’9% dels països que participen als Jocs. En fem un repàs.
En primer lloc, hi ha aquells països els quals a ningú li estranya que no comptin amb medalles. Andorra, les Illes Caiman, Guam, Kiribati, Monaco o San Marino en són alguns exemples. Són nacions tan petites que compten amb equips molt reduïts. Entre aquests microestats destaca Liechtenstein com un cas especial. Si bé el principat alpí no compta amb cap medalla als Jocs d’estiu, suma fins a nou medalles en els Jocs d’hivern. És l’únic país del món amb aquest honor.
Un segon capítol seria pels països que a nivell de població i extensió geogràfica criden més l’atenció per no haver guanyat cap medalla. Myanmar, Bolívia, Mali, Líbia, Angola, Cambodja… En aquest cas, és evident que parlem de països del Tercer Món on el potencial topa amb les difícils condicions amb què es troba un esportista d’elit per desenvolupar la seva carrera.
I en una tercera categoria hi podríem posar els països que estan a prop d’abandonar aquest club de nacions sense medalla. És el cas de Fiji i Samoa, especialistes en rugbi a 7, i que gràcies a la inclusió d’aquest esport al catàleg olímpic poden guanyar als Jocs de Río la seva primera medalla. Bòsnia-Hercegovina podria també aconseguir la seva primera medalla olímpica si el corredor de 800 metres Amel Tuka repeteix l’èxit aconseguit al Mundial de Pequín de l’any passat, on va guanyar el bronze. Per últim, un cas molt especial és el de Kosovo, que en la seva primera participació olímpica compta ja amb una atleta favorita per endur-se una medalla, la judoka Majlinda Kelmendi, de qui ja vam parlar fa algunes setmanes.