En aquesta ocasió ens fixem en BTV Esports, un programa informatiu de to distès que s’emet els dissabtes i diumenges a Betevé, la televisió pública de proximitat de la ciutat de Barcelona. Hem optat per prendre una àmplia mostra de referència, revisant tots els programes emesos durant el primer semestre de 2020. La tria no és a la babalà: el programa va comptar amb dos mesos d’interrupció arran dels efectes de la Covid-19 i l’anàlisi ens permet aportar una mirada crítica en dues etapes diferenciades: la informació esportiva fins el mes de març i els canvis viscuts en el retorn del BTV Esports a partir de maig. En total, analitzem 16 hores d’informació esportiva repartides en 33 programes diferents.
El programa, en el seu format habitual, compta amb una durada de més de 40 minuts i dues parts diferenciades: un primer tram llarg informatiu i una secció final variable liderada per alguna persona col·laboradora. En l’anàlisi del BTV Esports no tenim en compte el contingut de les seccions, atès que entenem que s’escapa de la informació d’actualitat que és present des del sumari i durant aproximadament la primera mitja hora de “notícies”. Malgrat això, en farem algun esment durant el text.
15% d’esport femení
Dels mitjans externs analitzats per la Fosbury fins ara, el BTV Esports és el que presenta un millor equilibri informatiu en clau de gènere. Malgrat això, la diferència de quota de pantalla entre homes i dones esportistes és molt significativa: un 84,94% correspon a l’esport masculí i un 15,06% al femení. Aquest 15% de quota de pantalla per a l’esport femení és, alhora, una xifra sensiblement inferior al 25% de llicències esportives que tenen les dones al nostre país, una xifra que des d’aquest informe tindrem ben present a l’hora de fer els informes de l’Observatori.
En tots els programes analitzats l’esport masculí ha comptat amb més minuts que l’esport femení, que ha tingut presència en pantalla pràcticament en tots els programes emesos (31 de 33). El dia que ha tingut menys minuts l’esport masculí ha comptat amb més de 15 minuts d’informació al BTV Esports. El dia que l’esport femení ha arribat al seu topall màxim s’ha enfilat fins als 10 minuts i mig.
Convé dir aquí que les xifres canviarien sensiblement si tinguéssim en compte que cada quinze dies (abans de l’aturada pel confinament) el BTV Esports ha destinat més de deu minuts de mitjana a la secció “BTV Esports en femení”, liderada per Laia Pujolassos i amb informació exclusiva sobre dones esportistes. Aquesta secció és una petita joia per complementar un programa informatiu com aquest i canvia la percepció del telespectador de forma evident, ja que en alguns casos el programa sencer mostra un equilibri del 50% en informació d’homes i dones. És un exemple, sens dubte, de bones pràctiques en l’àmbit del periodisme esportiu.
Les altres seccions del programa majoritàriament o exclusivament tracten d’esport masculí (una en clau humorística, una d’e-sports i una altra de futbol amb els companys de la revista Panenka), de manera que hi ha altres dies en què el desequilibri de gènere en pantalla s’accentua.
En clau de jerarquia informativa el programa no té cap problema en prioritzar la informació sobre esport femení per davant de l’esport masculí si així ho considera oportú, encara que no és un fet habitual.
Un dels punts febles en clau de gènere del BTV Esports són les declaracions dels protagonistes de l’esport (esportistes, àrbitres, aficionats, directius…). El pes dels homes aquí s’enfila pràcticament fins al 90% i el de les dones cau fins al 10%. Malgrat una altra bona pràctica que detectem en proves mixtes (sempre donen veu a dones i homes en la mateixa proporció), el programa paga la major presència d’homes que ostenten llocs de responsabilitat en l’esport mixt o l’esport femení i que, en funció del seu càrrec, sovint són els responsables d’atendre els mitjans. És el cas dels entrenadors homes en equips de dones (el tècnic del FC Barcelona de futbol), dels presidents de clubs que compten amb equips femenins i masculins (tot homes amb una única excepció) o dels càrrecs públics vinculats a l’esport.
Dit d’una altra manera: el programa reflecteix la realitat però alhora té la responsabilitat de donar més veu a les protagonistes per tal que les dones siguin les que expliquen l’esport que practiquen. Sens dubte, aquest és un dels reptes compartits pels mitjans de comunicació esportius amb sensibilitat de gènere. D’altra banda, és imprescindible remarcar que tots els protagonistes que tenen continuïtat davant del micròfon en diferents programes (i que en conseqüència són més reconeixibles per a l’audiència) són homes.
Un altre indicador que considerem remarcable és l’absència de notícies d’algunes disciplines esportives que són practicades de forma majoritària per dones al nostre país. És el cas del patinatge o la gimnàstica, i ben a prop hi queda el voleibol, amb un reportatge d’un club però sense actualitat informativa. D’altra banda, com passa en tots els informes realitzats, l’àmplia quota del futbol perjudica l’equilibri de gènere: en aquest esport, el majoritari en pantalla, el pes informatiu de les dones cau fins al 8,30%.
El futbol acapara la informació esportiva
El futbol és l’esport que en qualsevol informe a mitjans externs lidera la quota de pantalla. El BTV Esports no n’és l’excepció. De fet, en fa un seguiment molt ampli amb la primera divisió i la tercera divisió masculines i la primera divisió femenina, presents pràcticament a cada programa.
La quota de pantalla del futbol s’enfila fins al 68,5%. Més de dos terços de la informació, doncs, corresponen a una sola disciplina esportiva i principalment a sis equips masculins (Barça, Espanyol, Europa, Sant Andreu, Horta i Sants) i dos femenins (Barça i Espanyol), amb protagonisme també per al Barça B i l’Espanyol B masculins. En 31 dels 33 programes analitzats el futbol és l’esport amb més quota de pantalla. Els altres dos casos corresponen a l’handbol (amb una extensa entrevista a Entrerríos) i al futbol sala (amb un especial sobre la fase final de la lliga amb l’opinió de Javi Rodríguez).
El domini del futbol en pantalla és enorme i de fet el següent esport en importància és el bàsquet, que s’endú un 6,75% de quota de pantalla. Cap altre esport supera el 5% de protagonisme al BTV Esports. El tercer en pes informatiu és el futbol sala (3,48%), exclusivament masculí, que correspon al seguiment de la secció del FC Barcelona. Sorprèn en aquest sentit el pes d’aquest esport davant l’handbol (1,56%) o l’hoquei patins (0,49%), també amb secció blaugrana i altres equips en lligues prou rellevants a la ciutat.
Hi ha esports, però, que no s’expliquen per la pertinença a l’entitat blaugrana. És el cas de l’atletisme (3,44%), amb una àmplia presència de curses populars i amb major pes per a les dones que per als homes, o del waterpolo (2,12%), amb seguiment dels diversos equips de la ciutat i també força equilibrat en clau de gènere. El BTV Esports també compta amb espai per al pàdel, el rugby, la boxa, el tennis, el tennis de taula, l’alpinisme, el surf d’estel, l’hoquei herba, el bàdminton, el trial, els ral·lis, la natació o l’hípica, per citar alguns dels esports presents al programa durant els sis mesos analitzats.
L’efecte coronavirus
Un dels aspectes més singulars d’aquest informe és l’aturada del programa BTV Esports entre el 14 de març i el 16 de maig. Arran dels efectes de la Covid-19, el BTV Esports viu dues etapes diferenciades abans i després d’aquesta aturada. Un exemple clar són les seccions, que triguen unes setmanes en recuperar la seva presència habitual al programa, que queda reduït en la seva durada. Més enllà d’aquest efecte visible ens fixem en l’abans i el després en clau de continguts, tenint sempre present que l’absència total de competicions esportives es va viure, precisament, durant l’absència del programa, però que en la represa molts esports ja havien tancat temporada.
La perspectiva de gènere difereix lleument en els dos períodes i el postconfinament dona més pes a l’esport practicat per dones, que passa del 13,81% al 16,32%. Aquest creixement en la quota de pantalla es deu, principalment, a les notícies mixtes, amb un pes rellevant tant dels directes als carrers de Barcelona per copsar com es practica esport des de l’àmbit individual i més popular (un contingut de proximitat informativa excel·lent), així com dels reportatges per donar veu a l’experiència dels clubs barcelonins durant la primavera.
El que canvia completament és l’anàlisi en clau de diversitat esportiva. Malgrat el retorn de la lliga de futbol professional masculina i la preparació dels playoffs d’ascens a segona divisió b, el pes del futbol s’ensorra després del confinament al BTV Esports. Abans de l’aturada aquest esport s’enfilava a una quota de pantalla del 78,81% i perd més de 25 punts de quota de pantalla entre maig i juny per caure fins al 53%.
És especialment significativa aquesta davallada, que de nou s’explica en bona mesura per una major informació relativa a l’esport popular i amateur com a eina informativa imprescindible en un context de canvis de fases i de normatives constants. També pels reportatges a fons amb entrevista inclosa a esportistes com les jugadores de pàdel Lucía Sainz i Gemma Triay o el jugador d’handbol Raúl Entrerríos. Sense tanta actualitat informativa, hi ha més espai per a aquest tipus de formats. No cal dir que són canvis més que benvinguts per als amants de tot l’altre esport.
Betevé, la televisió de Barcelona
El marc territorial del BTV Esports prioritza l’esport de Barcelona però no renuncia a explicar allò que passa arreu de l’estat espanyol i del món. Un element que queda clar és que el programa no vol ser el referent informatiu d’esports de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Malgrat alguna connexió esporàdica al Vallès (i justificada en clau d’interès informatiu barceloní), la cobertura informativa és sobre l’esport que es practica a la capital catalana.
Per aquest motiu, la informació que es dona sobre equips com el Joventut de Badalona és equiparable a la que es rep del Baskonia o el Madrid, en tant que són equips que comparteixen lliga amb el Barça de bàsquet, o hi ha una apagada informativa sobre futbol sala femení que no seria tal si el Penya Esplugues (d’Esplugues de Llobregat) fos d’algun barri de Barcelona. És un criteri lògic que alhora podria ser diferent atenent a l’elevada mobilitat entre els municipis de l’AMB i perquè en diversos municipis de la zona es pot sintonitzar perfectament Betevé. El BTV Esports, en tot cas, es deu a la gent de Barcelona i és una finestra oberta idònia per descobrir històries esportives de la capital invisibilitzades en mitjans de comunicació d’abast nacional o estatal.
