Fa un parell de setmanes s’hauria d’haver disputat una nova edició de la Mountain of Hell, una cursa que com tantes altres proves esportives ha estat cancel·lada aquest estiu davant l’afectació generalitzada de la covid-19. Una prova amb prop d’un miler de participants que any rere any ofereixen una de les imatges esportives més sonades amb la sortida des d’una glacera situada a 3.400 metres d’altitud i que amaga un llarg descens de 25 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell fins a la meta ubicada a la cota de 900 metres.
Fa un any va córrer com la pólvora el vídeo que recollia a la perfecció la caiguda massiva dels riders poc després d’haver començat la prova. Certament, una reacció en cadena a l’estil de les fitxes de dòmino que té tots els ingredients per fer-se viral:
Molt més interessant, però, és el punt de vista d’un dels corredors que va iniciar la prova des de les darreres posicions en aquesta magnífica graella de sortida que ofereix la Mountain of Hell, digne d’un circuit de Fórmula 1. Lluny dels primers llocs reservats als professionals i als ciclistes amb millors resultats en els darrers anys, aquest participant ens mostra amb càmera subjectiva com és enfrontar-se al descens en BTT per una pista d’esquí mig gelada i amb centenars de ciclistes pel mig. Els primers minuts d’aquest descens són captivadors com pocs altres:
Aquest parell de vídeos són els que sovint ens arriben d’aquesta cursa, atès que uneixen tres elements ben cridaners: bicicletes sobre la neu, una participació massiva i la suma de risc, habilitat i caigudes dels participants. Però la Mountain of Hell és un tros de cursa més enllà de la sortida i el seu primer quilòmetre brutal. El descens, amb poques zones on s’hagi de moure els pedals per fer front a petites pujades o trossos en pla, és inacabable i molt divers, amb els primers trams de neu i gel, però després amb un llarg recorregut per pistes, corriols, muntanya, prats i passos urbans.
Possiblement la millor carta de presentació de la cursa és la que ofereix Kilian Bron, el guanyador de 2019 i un autèntic especialista en reptes impossibles dalt la bicicleta. Bron, que ha travessat illes, volcans i dunes amb la BTT, és un autèntic fenomen de masses a internet i està obsessionat amb la Mountain of Hell, que té tots els ingredients que busca algú com ell, arribant a velocitats superiors als 120 km/h en terrenys prohibitius. Bron ja havia guanyat la prova el 2018 i havia pujat al podi un any abans. El 2019 va penjar el vídeo sencer de la cursa i si teniu mitja hora per perdre és realment impressionant veure’l en acció:
La Megavalanche, la cursa més dura?
Malgrat que la popularitat de la Mountain of Hell ha pujat com l’escuma els darrers anys, a Alpe d’Huez s’hi celebra des de 1995 una prova bestial que també parteix per sobre els 3.300 metres i porta els cicistes a afrontar 2.600 metres de desnivell en un altre descens etern. Malgrat ser més veterana, probablement li falta una sortida tan imponent com la seva cursa veïna però no li manca en absolut duresa. De fet, la primera rampa que han d’afrontar els participants és quasi impossible i el recorregut acaba en 20 km, confirmant que els descensos són força més pronunciats.
Bron també té aquesta cursa entre cella i cella, però és la visió de la cursa femenina d’una participant que cau en els primers compassos de la cursa la que hem seleccionat com a vídeo per comprovar la duresa d’una prova que enguany també ha estat cancel·lada però que tindrà una versió del 31 de juliol al 2 d’agost d’una versió menys arriscada de la cursa en el format Maxiavalanche que també es programa un cop cada any a Vallnord, a Andorra, i que també ha quedat afectat per la covid-19.
