Rob Manfred i les 40 rondes de draft La lliga de beisbol americana ha celebrat el seu draft que, a diferència de les altres majors es fa enmig de la temporada regular

Més de 1200. Aquesta xifra fa referència als jugadors que estant sent seleccionats al draft de la MLB (Major League of Baseball). Una autèntica bogeria que es divideix en tres dies i 40 rondes d’eleccions: Les dues primeres el primer dia, fins la 10 al segon i de la 11 a la 40 al tercer.

El draft és un dels moments de màxima notorietat del comissionat de la lliga de beisbol, Rob Manfred. És ell qui anuncia els jugadors el primer dels tres dies i els que, teòricament, tenen més possibilitats d’arribar al primer nivell. A més a més, a la lliga de beisbol americana, a diferència del què passa amb les altres majors, el draft es fa en plena temporada regular de la MLB, per tant, hem de pensar que no seran jugadors que contribuiran automàticament en el rendiment esportiu de la franquícia.

Rob Manfred, el comissionat, durant el draft de la MLB 2019

Estem parlant de jugadors universitaris o que, tot just, estan acabant el seu últim any d’institut. Autèntics adolescents que veuen com han de lidiar amb tota l’exposició mediàtica a la que hauran d’estar exposats automàticament. Buscar un marc d’aclimatació al professionalisme sembla una bona estratègia d’aproximació per als joves.

A més a més, ser escollit per un equip no obliga el jugador a firmar-hi automàticament. En el cas d’un noi d’institut, si no ha signat un primer contracte amb la franquícia abans del 15 de juliol, pot seguir amb el seu curs universitari i tornar-se a presentar al draft de la temporada següent.

De l’1 al 1217

Aquest 2019 hi ha hagut 1217 seleccions repartides entre les 40 rondes, més les seleccions compensatòries.

El número 1 –en possessió dels Baltimore Orioles-, el millor contracte i les expectatives de triomf que això porta han estat per Adley Rutschmann. Es tracta d’un catcher de 21 anys de la Universitat d’Oregon State. Les expectatives es van disparar quan la temporada passada va aconseguir guanyar les World Series universitàries amb els Beavers i, a més a més, va ser escollit l’MVP de les finals.

Adley Rutschmann, el pick número del draft de la MLB aquest 2019, jugant amb Oregon State.

No és el primer cop que s’escoltava el nom de Rutschmann al draft, al 2016 just quan acabava l’institut, els Seattle Mariners el van escollir a la ronda 40 del draft, però va escollir no signar-hi i anar a la universitat. Sembla que la jugada li ha sortit prou bé.

En contraprestació hi ha el cas Garret Irvin, de 20 anys i del Riverside Community College, que ha estat seleccionat amb el pick 1217, l’últim del 2019 i que haurà de recórrer un llarg camí per arribar a somiar amb la MLB.

El complicat sistema de lligues de desenvolupament

40 eleccions per equip equivalen a una plantilla sencera de qualsevol franquícia de la MLB. Per tant, com ens podem imaginar, la gran majoria de jugadors encara hauran de passar vàries temporades formant-se per intentar arribar a i ser útils als equips de la MLB.

És per això que existeix un complicat sistema d’equips i divisions inferiors conegudes com a granja de les franquícies de la MLB, tot i que el seu nom oficial és Minor League Baseball -MiLB a partir d’ara-, amb la presència de 256 equips afiliats per Canadà, Mèxic, Estats Units i República Dominicana.

Els equips es divideixen en lligues segons el nivell i la durada. Així doncs, trobem:
  • Lligues de rookies: les de nivell més baix, moltes comencen just després del draft per poder situar als jugadors en una lliga competitiva.
  • Rookies avançades: A l’estild e les anteriors, però pensades per jugadors que ja estan un pas més enllà en la seva formació i perfeccionament.
  • Temporada curta de classe A: Jugadors de més nivell, sobretot universitaris que poden començar a competir un cop acabada la seva temporada a la universitat, just després de ser escollits al draft.
  • Classe A: El racó on els jugadors són ascendits de les lligues curtes i de rookies que ja mostren progrés i els que ja porten un any dins del sistema.
  • Classe A Avançada: On jugadors seleccionats en rondes més altes del draft, sobretot aquells que tenen experiència universitària, comencen el seu curs com a jugadors professionals.
  • Doble A: Els millors projectes de jugadors tendeixen a començar aquí i molts ja fan el salt directament a les majors, sense passar per el següent nivell on s’enfrontarien amb més veterans. També els jugadors internacionals solen començar a aquest nivell, amb la intenció d’aclimatar-se ràpidament per fer el salt a la MLB.
  • Triple A: L’últim esglaó abans de la MLB. S’ajunten els últims 15 jugadors que s’han quedat fora de la plantilla de 40 de les franquícies de primer nivell amb alguns jugadors joves a punt per fer el salt, junt amb altres jugadors veterans que mai van arribar a donar el nivell per arribar a la MLB.

Partit de la Minor League Baseball

Els jugadors internacionals

Al draft, a més a més, només es seleccionen jugadors dels Estats Units o el Canadà, d’aquesta manera, totes aquelles promeses que destaquen en d’altres països on el beisbol és l’esport majoritari, com bé pot ser la República Dominicana, Japó  i Cuba –tot i que en aquest cas la situació política mereixeria un article sencer-, són contractats per les franquícies americanes sense necessitat de passar  per el draft.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!