Els llenyataires tuneros van coronar aquest 17 de gener el títol esportiu i sociocultural més important de Cuba, en vèncer 8-4 a uns lleopards sucrers de Vila Clara que van viure per desena ocasió en les nostres campanyes el dolor digne d’una medalla de plata.
La trobada va dibuixar una abraçada a quatre fins al setè i l’estadi Augusto César Sandino semblava aixecar esperances d’un allargui a un sisè partit. No obstant això, el jardiner Jorge Johnson es va vestir d’heroi i va trencar l’empat amb hit al centre, en tant dues entrades més tard va sentenciar qualsevol dubte que la corona tenia color verd en fer un quadrangular amb dos a bases.
La tensió final tampoc va decebre, ja que els taronges van omplir els coixinets amb un out. Yoalkys Cruz va dominar a Yurién Vizcaíno i William Saavedra, per fer cremar la llenya i convertir a la seva província en l’onzena que assoleix contagiar-se amb el major premi beisboler de Cuba i de pas trencar totes les càbales que s’arrossegaven des de la passada campanya, quan van acabar segons, darrere de Granma.
Van deixar anar les regnes del triomf. Van saltar, abraçar-se i plorar d’emoció, un conjunt que va classificar-se sense dificultats entre els quatre primers de la fase inicial del campionat, després va dominar la segona etapa amb comoditat i va aixafar als seus adversaris de semifinal (Tigres de Ciego de Ávila) i la final pel mateix balanç: 4 èxits i una derrota.
I tota la felicitat es va reunir a la nit. Danel Castro es va girar la gorra cap enrere i va córrer cap al box sense que ningú pogués aconseguir-ho; Yoalkys Cruz es va agenollar i va agrair al seu Déu el quart joc salvat en aquesta postemporada; Alexander Ayala va estrènyer les mans de Jorge Enrique Aloma i van somriure com reforços imprescindibles; Yosvani Alarcón cridava per telèfon a la seva família que eren campions; Jorge Jhonson somreia pel triomf i ser, amb justícia, el més valuós dels play off.
Altres imatges també anaven plenes d’emoció. Yuniesky Larduet va tirar el seu guant al cel i va córrer cap als seus companys en el seu últim robatori de base del campionat; Andrés Quiala es va treure la gorra i no es va aturar fins a ser interceptat per Yadián Martínez i Dariel Góngora; en tant que Denis Peña i Yasiel Santoya eren els primers a entrar al banc per treure la bandera dels llenyataires i mostrar-la davant dels centenars d’aficionats que corejaven a les grades: Tunas, Tunas …
Las Tunas, un somni fet realitat
Amb l’aplom que ningú pogués pensar, el mentor Pau Civil es va acostar, entre els jugadors i els seus tècnics, a Yoalkys Cruz i només li va dir a cau d’orella: “felicitats”. Va saludar un a un els jugadors titulars i immediatament es va rentar la cara amb les llàgrimes contingudes després de 42 anys d’espera per Las Tunas, ja que el seu èxit era obra de molta gent i també de la seva intel·ligència i capacitat per unir a un conjunt que va sortir com a favorit en els play off i va complir amb el seu poble.
La final de la 58 Sèrie Nacional és història i serà recordada també pel gest dels amfitrions en la “premiación”. Els focs artificials que tenien per a una possible remuntada dels lleopards sucrers el van cedir als nous monarques en el just moment d’aixecar el trofeu. I així va quedar segellada la crònica d’una llenya que va ser d’or i es recordarà sempre com una altra pàgina inèdita en el principal passatemps dels cubans.
