La NBA viu el moment més decisiu de la temporada. Des de fa uns quants dies els Playoff estan en marxa i els Cavaliers de Lebron James i els Warriors de Stephen Curry i Kevin Durant han resolt la primera eliminatòria per la via ràpida per confirmar la seva condició de màxims favorits al títol malgrat no oferir les mateixes prestacions de la temporada passada durant la temporada regular.
Més enllà dels reptes col·lectius, encara queden uns dies per conèixer les distincions individuals del curs. Qui s’endurà l’MVP? Quins seran els cinc jugadors escollits al primer equip de la NBA?
Les exhibicions de Russell Westbrook
Un dels jugadors que ha plegat veles abans d’hora és a totes les travesses per ser protagonista d’aquestes distincions. Oklahoma ha perdut per 4 a 1 contra Houston i Russell Westbrook diu adéu a una temporada impressionant per la desmesura de les seves exhibicions. Ja fa anys que és una de les grans estrelles de la lliga, però la criticada sortida de Durant li ha donat les regnes d’un equip que no va sobrat de talent. Compta amb la duresa interior del bigotut Adams, amb la perfecció defensiva de Roberson, amb la creativitat d’Oladipo i fins i tot amb els triples de l’ex blaugrana Abrines. Sense Westbrook, però, els Thunders no serien un equip de playoff.
El base més explosiu de la NBA ha assolit una proesa impensable en la seva 9a temporada a la lliga: assolir un triple doble de mitjana després de disputar 81 dels 82 partits de la temporada regular. Per als no iniciats, la figura del triple doble és la que indica que el jugador ha estat capaç d’assolir els dobles dígits en tres categories diferents. I és prou excepcional, així que convertir-lo en un element quotidià és una fita majúscula. Més encara quan les xifres han vingut acompanyades de victòries, de jugades decisives i de triples impossibles. El recull en vídeo és per emmarcar:
Millorant els registres d’Oscar Robertson
Era una estadística d’altres temps. Com els 100 punts de Chamberlain. Allò que s’atribuïa a una època primerenca de la NBA i que es considerava irrepetible. El base Oscar Robertson era l’únic jugador de la història en assolir de promig un triple doble, i fer-ho, a més, amb xifres de domini absolut: 30,8 punts, 11,4 assistències i 12,5 rebots per partit. En tres ocasions més es va quedar a les portes de repetir gesta. Una barbaritat acompanyada de 41 triples dobles en una mateixa temporada.
Russell Westbrook ha assumit el repte i ha acabat la temporada amb 42 triples dobles. I amb 31.6 punts, 10,7 rebots i 10,4 assistències de mitjana. Ha millorant el seu llançament de tres i ha estat més fiable que mai als tirs lliures. Malgrat tot, Westbrook també té detractors entre els aficionats. N’hi ha que critiquen les seves decisions sobre la pista, arrossega l’estigma de ser una cabra boja des del seu any de rookie i n’hi ha que creuen que assumeix massa joc i que això no afavoreix les aspiracions de l’equip.
El dilema del futur
Westbrook és un jugador excessiu en tots els aspectes. Els seus estirabots a les rodes de premsa són tan famosos com la seva vestimenta en arribar a cada pavelló de la NBA. Ulleres de pasta, camises extravagants, vambes cridaneres… Westbrook és un home-espectacle. També, és clar, és una estrella amb un sou desorbitat. Podria créixer fins a batre el topall històric i superar els 220 milions de dòlars en cinc anys. Si els Thunder el volen retenir, és probable que la xifra que posin sobre la taula sigui superior a aquesta.
Malgrat tot, haurà de decidir: si continua essent l’ídol de la franquícia que l’ha vist créixer a la NBA i cobrar un dineral o bé sondejar el mercat en la recerca d’un equip candidat a l’anell de campió. Que tots els dilemes siguin com aquest.
