No tots els ponts uneixen. Alguns divideixen. A Mitrovica simbolitzen l’odi ètnic que trenca Kosovo. La riba nord és sèrbia, eslava i ortodoxa. El sud és albanès i musulmà. És així des que va acabar la guerra de Kosovo el 1999. Al nord hi van creuar els gairebé 100.000 serbis que es resisteixen a abandonar aquests territoris que consideren seus i que no reconeixen l’autoritat kosovar, independent des de 2008 sota la intervenció de l’OTAN. Les barricades no han acabat de desaparèixer com a protesta per l’enviament de policies kosovars a la frontera i l’embargament sobre els productes serbis.
La tensió no deixa tancar un conflicte en el qual subjau el control d’una zona dominada pel contraban i la possible entrada de Sèrbia a la UE. Aquesta tensió va acabar per ensorrar un altre fràgil pont que s’elevava sobre l’Ibar i pel qual només rodava una pilota de bàsquet disposada a trencar aquesta segregació. El KK Bambi de Mitrovica, l’únic equip serbi que participava a la Superlliga kosovar, va decidir retirar-se de la competició a l’octubre del 2011. La crisi econòmica, la manca de suports dins de la seva comunitat i d’estaments kosovars, i els creixents problemes de seguretat suposaven una riuada irrefrenable que va arrasar amb un dels projectes més visibles que van intentar sufocar aquest rancor que esquinça Kosovo.
Els pilars van resistir vuit anys. Miomir Dasic va fundar el Bambi el 2003 al nord de Mitrovica com una escola de bàsquet a la qual va anomenar com al cérvol de la Disney. Miomir no havia destacat com a jugador, però va intentar que el seu amor pel joc servís per unir sota un mateix espai a nois de diferents orígens ètnics. Els equips van competir amb llicència sèrbia fins a 2006, quan Dasic va acordar amb la Federació de Bàsquet de Kosovo (FBK) entrar a la Super League sota el seu mecenatge per donar un exemple de multietnicitat aplaudit per les autoritats per reivindicar els seus avenços cap a la pau davant el món. “La participació d’un equip serbi a Kosovo és única. L’esport pot servir com a mitjà neutral per unir a les comunitats “, exposava el 2006 Marc- André Buchwalder, alehores assessor d’Esports de l’ONU a Kosovo.
Contínues amenaces
Aquesta imatge idíl·lica era una irrealitat. Molts pares van retirar als seus fills de l’escola per por de rebre les represàlies que va patir en persona Dasic, vist com un traïdor quan va acceptar el càrrec de vicepresident de la FBK. Contínues amenaces de mort, pintades i el trencament de finestres a casa i el seu negoci, cessat del seu lloc de treball municipal … múltiples intimidacions que van arribar al seu zenit quan va explotar una bomba al seu vehicle. “Dasic és una excepció, ja que està disposat, per motius personals i materials, a posar en perill el futur i els interessos de la regió en què viu”, va explicar Nebojsa Jovic, destacat dirigent dels serbis a Mitrovica. El rebuig de la comunitat sèrbia va reduir a zero els suports. No hi havia patrocinadors que suportessin els salaris d’uns 300 euros mensuals per jugador. L’afició els va donar l’esquena. El Bambi, per motius obvis de seguretat, havia de jugar al pavelló Sportska Dvorana Minatori, feu del Trepca, el club de la Mitrovica albanesa. En el primer partit que va disputar-hi, només un aficionat es va atrevir a ocupar la grada. La situació no era tampoc fàcil quan el Bambi jugava com a visitant, sempre rebut de manera hostil i escortat per altes mesures de seguretat.
L’abandonament
La precarietat econòmica havia provocat diversos intents de retirada. En dues ocasions no va acabar la temporada, però en aquesta ocasió, malgrat acabar tercer en l’anterior curs, el seu millor resultat, el Bambi va abandonar.
“No jugarem la nova edició, és definitiu, ja que ningú de la Federació es preocupa per nosaltres. No només ells, però no hi ha altres institucions que puguin atendre al Bambi. Entenc que la Federació no pot fer-ho tot, però en cooperació amb el Ministeri d’Esports i el primer ministre es poden trobar els mitjans per ajudar-nos “, va declarar en un comunicat el club a principis d’octubre de 2011. Després de no presentar-se a tres jornades, l’FBK va cedir la plaça ‘multiètnica’ del Bambi a la Superlliga a Futura, un equip de la minoria montenegrina de Pristina.
Miomir Dasic no va poder veure l’extinció del seu projecte. Va morir amb 54 anys a l’octubre de 2010 deixant la presidència al seu fill Igor, no sense abans deixar una frase que sintetitza l’esperit del seu llegat. “L’important és la convivència, educar els joves sobre la tolerància a través dels valors de l’esport”.
Autor: Sergio Ruiz / Diagonal Periódico
