Itàlia és un país acostumat a la incertesa. En política, en esport, en la vida, al cap i a la fi tots són reflexes de cadascun. El país de la bota viu avui un dels majors moments d’incertesa, després que el seu poble tombés clarament el referèndum de reforma constitucional de Matteo Renzi, Itàlia es troba novament sense govern legítim i amb una correlació de forces polítiques molt fragmentada.
Aquest període de màxima incertesa ha arribat al pitjor moment per al seu sistema bancari, posat en entredit per les autoritats comunitàries. El màxim exponent, el Monte dei Paschi, el banc més antic del món (1472), que disposa fins a cap d’any per tal de completar un nou pla estratègic que capgiri la situació d’un banc que va obtenir la pitjor nota d’entre tots els bancs europeus en els darrers exàmens de resistència de l’EBA (European Bank Authority).
55.000 milions d’euros invertits en productes de baixa qualitat i els estalvis dels més de quatre milions de famílies italianes en perill. Les solucions passen per la injecció de diners del fons de reserva de l’estat de Qatar o bé per una espècie de nacionalització de la banca per part de l’estat transalpí, en ambdós casos, possiblement signifiqui l’adéu a una banca construïda sota el model de mont de pietat, amb interessos generalment baixos per als seus clients.
El segon dels adéus
Els que tingueu més interès o coneixements del món de l’esport que del món bancari (pel vostre bé, espero sigueu majoria), de tot el que hem explicat hi haurà una cosa que us haurà cridat l’atenció: Monte dei Paschi, el nom de la banca que ha dut l’alarma a tot el sistema financer italià. Però aquest no és el nom d’un equip de bàsquet? Ho era, i de fet l’adéu de la banca Monte dei Paschi al Mens Sana 1871 Basket va ser el primer dels adéus, un adéu dolorós per a un equip que durant una dècada va regnar el bàsquet italià i va treure el cap entre el millor bàsquet continental.
Era el 2014, i en plena crisi financera a nivell mundial, la banca sienesa, ja acostant-se a la fallida, va decidir abandonar el Mens Sana. L’equip de la Toscana va disputar-li el títol de lliga de la temporada 13-14 a l’Armani Jeans Milano, arribant a forçar el setè partit en una final on l’afició blanc-i-verda ja coneixia el fatal destí que esperava el seu equip: descens automàtic de dues categories passés el que passés a la final.
Especialment emotiu va ser el cant de “La Verbena”, l’himne del Mens Sana, en el sisè partit de la final, el que ja tothom sabia seria el darrer partit de l’equip a la elit del bàsquet italià. Com diuen ells, “la Mens Sana é una fede”, la Mens Sana és una creença:
La incertesa del bàsquet italià
Entre 2005 i 2015, la Mens Sana va guanyar set títols de lliga i va arribar a disputar quatre Final Four’s de l’Eurolliga (2003, 2004, 2008 i 2011), dues d’elles a Barcelona; tot i que en cap de les quatre ocasions va arribar a la final. Val a dir, que aquest passat mes d’octubre el fisc italià ha retirat dues de les lligues guanyades per frau fiscal i fets fiscals delictius.
L’ocàs de l’equip sienès és el gran paradigma que representa l’ocàs del bàsquet italià, un dels països tradicionalment més potents d’Europa, que en la darrera dècada ha quedat esborrat de les pistes. Des de la participació del Mens Sana a la F4 del 2004, veiem com només hi ha hagut representació italiana en 2 de les darreres 12 finals a quatre; mentre que en les 17 primeres F4 hi ha va haver fins a 14 representants italians: el Tracer Milano i el Benneton Treviso van alçar-se amb el títol, i d’altres mítics com la Virtus i la Fortitudo de Bologna o l’Scavolini de Pesaro van deixar el pavelló italià ben alt.
Actualment, el bàsquet italià es troba sota domini clar de l’Emporio Armani Milano, únic representant a l’Eurolliga (trobant-se a la zona baixa de la taula) i líder del campionat domèstic. Un campionat domèstic on a pocs els sonaran els perseguidors de l’equip milanés: Reggio Emilia, Venezia Mestre i Avellino són els següents classificats.
Pel que fa la Mens Sana, actualment es troba a la categoria de plata del bàsquet italià, quart classificat del grup Oest. Una circumstància curiosa, els dos primers classificats del grup Est són la Benneton de Treviso i la Virtus de Bolonia. En resum, una Serie A2 d’autèntic luxe.
La Mens Sana, una història ben curiosa
Com bé indica el seu no, la Mens Sana es fundà el 1871 com a una organització lúdica on es fomentava la pràctica de la gimnàstica entre els estudiants universitaris. Poc a poc d’altres esports com el ciclisme o la natació es van anar introduint, mentre que el bàsquet no es jugà fins al 1907, en un partit femení de demostració disputat a Venècia i que es considera el primer partit de bàsquet mai disputat a Itàlia.
L’activitat de l’entitat quedà paralitzada a mitjans de segle degut a la Segona Guerra Mundial i l’ascens del feixisme mussolinià, però poc a poc tornà al seu ritme habitual durant la segona part del segle. No fou fins el 1973 que l’equip de bàsquet masculí assolí la màxima categoria nacional. El primer títol no arribà fins al 2002, ja de les mans del Monte dei Paschi (patrocinador des de l’any 2000) i fou una Copa Saporta davant el Pamesa València. A partir d’aquí, la dècada gloriosa que hem repassat anteriorment.
Esperem poder escoltar el cant de la Verbena a les competicions europees més aviat que tard, i que la banca no continuï robant els somnis de tantes persones.
