El Iekaterinburg d’Alba Torrens és el gran dominador del bàsquet continental del darrer lustre i ho ha tornat a demostrar enduent-se el seu tercer títol consecutiu de l’eurolliga després de l’aturada de 2020 per la Covid-19. El conjunt rus té talonari suficient per disposar d’una plantilla magnífica i té la virtut d’exprimir els seus recursos de manera eficient per aconseguir un bon bàsquet en equip molt difícil d’aturar. Aquesta temporada van dominar la fase de grups amb suficiència (amb l’Uni Girona entre les seves víctimes) i han confirmat el seu favoritisme als playoffs pel títol on probablement el Fenerbache ha sigut el conjunt que més li ha complicat la vida amb unes ajustades semifinals (88-84) abans de certificar el títol davant el Salamanca a la final (78-68).
Mentre Sílvia Domínguez jugava un dels seus pitjors partits de la temporada a la final per part de les castellanes i Andrea Vilaró veia el partit des de la banqueta, Alba Torrens tornava a exercir de sisena jugadora en una final força discreta però en què la mallorquina ha acabat amb el millor +/- del seu equip, constatant que és una garantia a l’hora d’encarrilar els partits i sempre fer les aportacions que pertoquin per guanyar independentment de la seva brillantor individual. De fet, a les semifinals va ser decisiva amb deu punts i bons percentatges en el tir i a la final tot just ha intentat un llançament de camp i s’ha centrat en la creació de joc i en la defensa.
És el sisè títol d’eurolliga per a Alba Torrens, que ja en suma quatre amb el Iekaterinburg però que ja n’havia guanyat un altre amb el Galatasaray i ja fa una dècada també amb el Salamanca. Un palmarès excepcional només superat per Uliana Semenova, la pivot soviètica que va dominar com ningú la competició amb el Daugawa de Riga enfilant-se fins als onze títols. Torrens comparteix honors al palmarès amb Diana Taurasi, que protagonitzarà Space Jam 2 aquest estiu, i amb l’italiana Lidia Gorlin, que també va sumar sis títols durant els anys 80.
Torrens ha combinat els èxits indiscutibles en les competicions de clubs, guanyant també les lligues de Rússia, Turquia i Espanya en diverses ocasions, amb la presència decisiva a la selecció espanyola, amb qui s’ha proclamat subcampiona olímpica (2016), campiona d’Europa (2013, 2017), subcampiona mundial (2014) i medallista de bronze en mundials (2010, 2018) i europeus (2009, 2015). Torrens també suma dos MVP a l’Eurolliga i un MVP d’un eurobàsquet, demostrant que és una peça capaç de liderar els seus equips quan així ho requereixen i d’exercir un rol més secundari si fa falta. Aquest estiu la mallorquina tornarà a ser una de les peces claus d’una selecció amb ganes de tornar a tastar el podi olímpic.
L’èxit de Torrens constata el bon moment del bàsquet femení al nostre país després de la victòria del València a l’EuroCup fa uns dies amb una enorme actuació de Queralt Casas, escollida MVP després d’anotar 20 punts a la final davant el Venècia. Aquests darrers dies també cal destacar la selecció de la jugadora de Sant Just Desvern Aina Ayuso al draft de la NBA en el lloc 34è, essent seleccionada ni més ni menys que per Los Angeles Sparks i amb benvinguda inclosa de Magic Johnson.
