Un 19 de novembre de 2004 la NBA va passar a ser notícia però deixant la cistella de banda: els punys, els cops, la sang i la violència van deslluir el que molts consideren un dels negocis més lucratius del món. L’escenari? El partit entre els Detroit Pistons i els Indiana Pacers al Palace of Auburn Hills de la ciutat de Detroit i que va acabar amb un resultat que al final va ser el menys important: 82 a 97.
Quedaven poc més de 45 segons i els Pistons perdien de 15, un partit dat i beneït, quan Ben Wallace va rebre una dura falta de l’aleshores considerat Jugador Defensiu de l’Any, Ron Artest. La veritat és que no semblava res de l’altre món però Wallace, clarament frustrat amb el desenvolupament del joc, va empènyer a Artest. El que va passar després canviaria la NBA per sempre.
Després de que Wallace empenyés a Artest les dues banquetes es van buidar per controlar la baralla. La lluita semblava haver acabat després de tan sols uns minuts, però un seguidor dels Pistons, John Green, va llançar una cervesa a Artest, que era a la taula d’anotadors estirat després del primer conflicte. Va ser llavors quan diversos jugadors van creuar la línia prohibida entre la pista i les grades. Començava la guerra.
Artest va carregar contra la multitud, començant una baralla sense pausa al Palace. S’hi van sumar els jugadors dels Indiana Pacers Stephen Jackson i Jermaine O’Neal, que, tot i que van anar a ajudar al seu company, es van acabar enfrontant a altres aficionats, mentre que els jugadors dels Pistons Rasheed Wallace i l’ex Piston Rick Mahorn van tractar desesperadament d’aturar-ho. Artest estava fora de sí. Entrenadors i jugadors tractaven d’aturar-lo, però no van poder, i fins i tot un policia el va amenaçar amb esprai de pebre.
La baralla no va acabar a les grades, ja que els jugadors i els aficionats van continuar a la pista, on Artest es va trobar amb dos seguidors a qui va colpejar amb l’ajuda de Jermaine O’Neal i Stephen Jackson. Artest va tornar als vestidors escortat per un assistent del seu equip i per Reggie Miller, mentre que Jackson va fer el mateix fent gestos al públic. O’Neal va tenir més problemes amb alguns espectadors que li van tirar crispetes i gots amb begudes. El base d’Indiana Jamaal Tinsley va sortir dels vestidors per intentar ajudar el seu company. Tot plegat va durar menys de 10 minuts, però va semblar que era una eternitat.
Al final, nou espectadors van resultar ferits, dos van ser portats a l’hospital. Artest va ser suspès per 86 partits, Jackson per 30, i O’Neal per 15. Ben Wallace va ser suspès per 6. La baralla va suposar, a més a més, el final de les aspiracions pels Pacers aquella temporada.
Sis noms que van quedar marcats
Ron Artest
Ningú va jugar un paper més important en l’incident que Artest, que va ser suspès per la resta de la temporada. Això són 86 partits (73 de temporada regular i 13 de postemporada), la suspensió més llarga per un incident en pista a la NBA, a banda de deixar de rebre gairebé 5 milions de dòlars.
En el moment de la suspensió, Artest era una estrella en ascens, després d’haver fet una mitjana de gairebé 25 punts per partit en la primera part de la temporada. La suspensió va sufocar la seva trajectòria ascendent, però, més específicament, va significar el final del seu temps a Indiana. Amb el temps, Artest trobaria el seu camí als Lakers, on va canviar el seu nom a Metta World Peace per allunyar-se d’un passat obscur.
Stephen Jackson
Un altre jugador la imatge del qual va donar gir important després de l’incident va ser Jackson, que fou suspès 30 partits. Ell es quedaria amb els Pacers fins a mitjans de la temporada 2006-07, quan va ser canviat als Golden State Warriors.
A l’octubre de 2006, Jackson i diversos companys d’equip van resultar involucrats en un incident fora d’un club d’Indianapolis en el qual hi va haver trets. Els van trobar estar en possessió d’armes i marihuana, però no hi va haver detencions.
Un parell de mesos més tard, l’equip va suspendre Jackson per “conducta perjudicial per a l’equip”, després d’una forta discussió amb l’entrenador Rick Carlisle, motiu pel qual va ser enviat als Golden State Warriors. D’allà va estar rondant per diversos equips fins a retirar-se el 2015.
Jermaine O’Neal
La veritable estrella dels Pacers en el moment de la baralla, O’Neal, va rebre una suspensió de 25 partits que amb el temps es va reduir a 15 per una apel·lació.
Després de jugar jocs 72 partits en cadascuna de les seves primeres quatre temporades amb els Pacers, la suspensió i les lesions el van limitar a tan sols 44 en la 2004-05. Va seguir fent números estel·lars (24,3 punts, 8,8 rebots, 2,0 taps per partit), però aquest va ser el començament d’un lent descens.
Durant les següents tres temporades amb Indiana, O’Neal va jugar una mitjana de 54 partits. D’allà va anar a Miami, Toronto, Boston, Phoenix i Golden State, on es va retirar.
Anthony Johnson
Johnson venia d’una gran temporada que li havia valgut un contracte de quatre anys. A diferència dels altres actors involucrats que van rebre suspensions de dos dígits, el paper de Johnson li va valer una prohibició de cinc partits de lliga.
Amb el càstig relativament lleuger, Johnson encara va jugar un paper important per a Indiana el 2004-05, apareixent en 63 partits, i es quedaria amb l’equip fins a juliol de 2006, quan va ser traspassat als Mavericks de Dallas, abans de passar per quatre equips en les seves últimes quatre temporades. Problemes de violència domèstica li han afectat la seva carrera d’entrenador.
Reggie Miller
Va ser una de les parts oblidades perquè no estava jugant i va tenir un paper limitat, rebent una suspensió d’un partit. Òbviament, l’incident no va afectar la seva carrera i es va retirar al final de la temporada amb números de llegenda.
David Harrison
L’aleshores rookie no va ser suspès per la lliga, però va rebre com a càstig el fer serveis a la comunitat i la llibertat condicional com a part dels procediments legals posteriors a l’incident. Harrison va ser a Indiana fins al 2007-08 abans que problemes de drogues contribuïssin a la seva sortida de la NBA. Va jugar per última vegada a la Xina.
