Pau Gasol anuncia aquest dimarts 5 d’octubre de 2021 la retirada com a jugador professional de bàsquet. La decisió. que semblava haver arribat fa algunes temporades i que ell mateix s’ha encarregat de demorar amb un retorn a les pistes que el van veure explotar quan era molt jove, es fa oficial en un acte al Liceu. Lluny de voler ser exhaustius, triem deu moments de la seva trajectòria que han quedat gravats a la nostra retina.
1. Copa del Rei – 2001
La final viscuda a Màlaga va catapultar Pau Gasol cap a la fama mundial. L’exhibició duta a terme per l’espigat jugador de Sant Boi de Llobregat, especialment a la segona part, va ser antològica. Gasol va endur-se merescudament l’MVP després de ser determinant en la victòria del Barça (Dueñas, Jasikevicius, Navarro, Karnisovas..) davant el Madrid d’Alberto Herreros. 25 punts i 6 rebots i una sensació de domini amb aquells braços tan llargs i aquell cos tan esprimatxat que va enamorar a tots els observadors de la NBA.
2. L’esmaixada davant Kevin Garnett
Escollit amb el número 3 del draft i traspassat des dels Hawks cap als Grizzlies a canvi del jugador estrella a Vancouver (Shareef Abdur-Rahim, que havia anotat més de 20 punts per partit en les quatre temporades anteriors), el jugador català no va trigar a satisfer les expectatives de directius i aficionats i va viure una primera temporada plena de derrotes col·lectives i amb prou brillantor individual per endur-se el premi al millor rookie de l’any, essent el primer jugador estranger en aconseguir-ho. Sigui com sigui, va ser en el divuitè partit de la temporada davant els Wolves (perdut per pallissa, 80-105) quan Gasol es va guanyar el respecte de la lliga esmaixant davant Kevin Garnett, un dels seus ídols. No va ser “una esmaixada més”.
3. El títol mundial al Japó
Sí, és cert: Grècia no va ser rival per a la selecció espanyola a la final del campionat del món de 2006 i l’absència de Pau Gasol per lesió en el que havia de ser el partit més transcendental de tota una generació de jugadors no va ser especialment rellevant. Però aquell or de 2006 va arribar amb una actuació estratosfèrica del jugador català durant tot el torneig i d’aquesta manera es va convertir en un MVP singular, capaç d’endur-se el premi individual més anhelat tot i perdre’s la final. Va anotar més de 21 punts per partit i va ser determinant a vuitens de final (davant Sèrbia), als quarts de final (amb 25 punts davant Lituània) i també a les semifinals d’aquell tir de Nocioni davant l’Argentina. Un jugador FIBA superlatiu.
4. El fitxatge pels Lakers
L’1 de febrer de 2008 la lliga NBA va ser testimoni d’un traspàs que llavors va ser molt difícil d’entendre per als aficionats de Memphis. De cop i volta van perdre el seu jugador referent per “morralla”, si se’ns permet l’expressió, encara que a llarg termini la presència de Marc Gasol a l’intercanvi va ser un encert sonat per als Grizzlies. Gasol va passar d’una franquícia que no sabia remuntar el vol i que s’havia estavellat en tres ocasions a primera ronda de playoffs sense guanyar ni un sol partit per un equip que amb la seva arribada passava a tenir tots els ingredients per esdevenir “contender”. Sens dubte, el traspàs més important de la seva carrera esportiva.
5. El primer anell de campió
Criticat per la seva defensa feble (una crítica constant durant la seva carrera), Gasol va redoblar esforços durant els playoffs de 2009 en què els Lakers partien com a favorits per repetir presència a la final. Malgrat la lluentor i lideratge indiscutible de Kobe Bryant, el català va ser absolutament determinant en diferents moments de les eliminatòries, inclòs el setè partit de semifinals de conferència davant els Houston Rockets en què va ser el màxim anotador i rebotejador dels Lakers amb 21 punts i 18 rebots. A la final, Gasol es va enfrontar amb un Dwight Howard que havia destrossat els Celtics i va ser clau en minimitzar el seu impacte. Gasol, des de la defensa, directe cap a l’anell. Qui ho hauria de dir.
6. La final de 2010 davant Kevin Garnett
Tornem al mateix jugador unes quantes temporades després. Lakers i Celtics es van tornar a enfrontar a les finals de la NBA dos anys després de la victòria de Boston i aquest cop els Lakers van saber endur-se una altra final brutal. Tot i que Boston es va situar amb un 3 a 2 favorable al marcador, els Lakers van igualar la final amb una clara victòria als sisè enfrontament (17 punts, 13 rebots, 9 assistències de Gasol) i van endur-se el títol en una nova exhibició en el rebot del català, que va anotar 19 punts i va capturar 18 rebots, alguns d’ells claus en un partit que va confirmar-lo com un all star complet a les dues bandes de la pista i com un doble campió de la NBA absolutament determinant en l’èxit del seu equip.
7. El salt compartit a l’All Star
Un dels moments més bonics de la seva carrera, sens dubte, va ser el partit de l’All Star Game de 2015. La seva cinquena participació al partit de les estrelles va arribar acompanyada del regal de veure’s al cinc inicial de la conferència Est i tenir davant seu com a pivot rival a Marc Gasol, pivot llavors dels Grizzlies. Era la seva darrera etapa d’èxit a les files dels Bulls de Chicago i aquell salt compartit entre germans per buscar la pilota entre els millors jugadors de la millor lliga del món dimensiona perfectament la trajectòria estel·lar de dos germans forjats al Baix Llobregat.
8. Una pròrroga memorable davant França
L’any 2015 la selecció espanyola va tornar a guanyar l’eurobàsquet i Pau Gasol es va endur l’MVP del torneig de forma més que merescuda. Va ser una de les darreres versions brutals del pivot català, ja veterà, però capaç de ser el màxim anotador del torneig (25,6 punts per partit), un dels màxims rebotejadors (8,8) i el màxim taponador (2,3). L’exhibició total va arribar a les semifinals en la revenja davant França, a la pròrroga, per 80 a 75. Aquell dia Pau Gasol va anotar 40 punts, va capturar 11 rebots i va fer-ho pràcticament tot als cinc minuts afegits. Sensacional.
9. La darrera medalla olímpica
Pau Gasol va ser el màxim anotador del torneig olímpic de Pequín 2008 en què Espanya es va penjar la plata. Va ser escollit al millor cinc del torneig olímpic de 2012 en què Espanya va revalidar la plata en una final en què va quedar-se a només set punts dels EUA després d’anotar 24 punts. Però de tots els dies decisius olímpics, ens quedem amb la versió del català a Rio 2016, quan en el partit pel bronze va treure forces d’on ja no en quedaven per anotar 31 punts i capturar 11 rebots per liderar la seva selecció cap al tercer podi consecutiu després de superar Austràlia per un sol punt (89-88).
